Falses il•lusions

“La Lliga està decidida”. Aquesta era la reflexió i titular que mostraven tots els diaris tan esportius com d’informació general. El Real Madrid perdia ahir contra l’Osasuna i es quedava a 7 punts del líder, el F.C.Barcelona. L’eufòria era incontrolable pels aficionats culers mentre que en el costat madrileny el temor començava a aparèixer amb més força. Els diaris esportius es caracteritzen per donar informació sobre esports i sobretot el que influeix en aquests. Avui aquests diaris han demostrat el baix nivell en el que es troben donant per solucionada una competició que encara es troba en el principi de la seva resolució. Tots donen per guanyador al Barça i creuen que el Madrid és incapaç d'arribar al nivell dels blaugrana en el que queda de competició. Alguns ja pensen en les altres competicions que tenen en joc i s'obliden d'una competició que per ells està "morta". Tot i això, estem parlant de dos dels equips amb més trofeus guanyats durant les seves respectives històries. Tenen raó aquells que diuen que mai havien vist un equip a sobre el camp que jugues amb tanta perfecció com el Barça però no en tenen tanta aquells que pensen que no hi ha ningú que li pugui fer ombra. Només cal situar-se en un futur proper on a falta de 10 jornades pel final de la temporada dos jugadors titulars com Iniesta i Messi es lesionin i no puguin trepitjar el camp en un parell de mesos. En aquest cas la situació ja no seria la mateixa. 

Que passaria si el Barça perdés als seus dos millors futbolistes? Seguiríem creient que no hi ha equip que els pugui atrapar?. Quan hi ha en joc més de 50 punts no es pot fer creure a milions d’aficionats que aquest joc ja te guanyador i perdedor. Ningú ha de desitjar que ha falta de mitja Lliga un equip no tingui prou competitivitat per trobar rivals que si puguin acostar. Això és un entreteniment i sense emoció la cosa no rotlla bé. Com a aficionat del futbol i lector de diaris esportius m’entristeix que els professionals prefereixin buscar el morbo de les situacions abans que informar sobre allò que està passant. Crec que entre tots podríem ajudar a crear nous diaris que es fixessin en l’esport i no que treballessin al servei d’un club. Aconseguit això podríem conèixer realment tot allò vinculat amb l’esport i on no hi haurien ideologies i tendències alhora de parlar sobre temes objectius. El Barça es situa a 7 punts del Madrid i la setmana que ve tot serà diferent i allò que s’ha dit quedarà oblidat en els arxius. Aquesta és la realitat de la situació i poca cosa més es pot discutir. 

El "Cervell" de ferro

Barça 2-1 Llevant

Hi ha jugadors que marquen història tan en el seu club com en el món del futbol en general. Són persones que lluiten més que la resta i que tenen uns dons que els fan convertir-se en estrelles. Acostumen a rebre premis i reconeixements de tota mena. Però hi ha altres jugadors que són superiors a les estrelles i que mai són admirats ni premiats pels seus esforços. Al dia d’ahir serà recordat per els culers com la data en que un d’aquests jugadors, el capità culé Xavi Hernández es va situar junt a Migueli com el jugador amb més partits amb la samarreta del Barça. Un total de 549 que han convertit al jugador català en un estrella a nivell mundial. És un d’aquests professionals que fan la seva feina i que no necessiten ser coneguts pel seu físic o per el que fan fora del camp. I una vegada més ho va demostrar de la millor manera; jugant a futbol i ajudant al seu equip a guanyar. 

Començava un nou any al Camp Nou. L’afició omplia gran part de l’estadi i per tot arreu es veia la presència de nens que aprofitant l’hora de partit es van acostar a veure l’equip blaugrana. El Llevant venia amb la convicció d’emportar-se un matx que els blaugrana no es van prendre amb la seriositat que tocava. L’equip valencià va sortir atent i amb un defensa de “12 homes”. Els estómacs culers encara estaven digerint els torrons nadalencs quan el Llevant va començar a posar nerviós a Valdès. El “cervell” blaugrana no trobava forats i el Llevant aconseguia recuperar pilotes i sortir el contraatac. La primera part acabava amb empat al marcador tot i que l’equip valencià hauria pogut anar per davant si l’àrbitre haguessis vist un clar penal a favor del Llevant.

Les paraules màgiques de Guardiola durant el descans van fer afecte ja que un minut desprès d’iniciar-se la segona meitat, “Don” Pedro marcava el primer gol desprès d’una jugada personal d’Alves que no trobava forat per on posar la pilota. Semblava que el partit es solucionés i que la tensió de la primer part hagués sigut un somni. I les coses seguien arreglant-se quan el mateix Pedro marcava el seu segon gol al minut 58 de partit. Una vegada més l’equip culé tancava el partit i s’assegurava el tres punts. Però com l’any nou sempre porta sorpreses, Stuani es convertia en el regal del Barça xutant de forma perfecta un centre que feia tremolar al públic que encara hi era present. Quedaven encara 10 minuts i el Llevant veia possible una proesa que pocs equips poden ni imaginar. Tot i la tensió del moment, els jugadors blaugranes van controlar la pilota i no van permetre que el contrari fes res de profit durant la resta del partit. A l’acabament del partit se li dedicava un homenatge al gran Xavi que dirigia unes paraules d’agraïment al públic. El Barça es situava a 5 punts del Madrid i una jornada més li passava la patata calenta al seu màxim adversari.