18/02/13
El personatge de la setmana és... Francesco Totti
El
seu gol davant el líder, la Juve, no és només tres punts pel seu equip.
Significa també donar oportunitats al segon, el Nàpols, per seguir lluitant pel Calcio
i la reivindicació d’un veterà de guerra que mai es cansa de jugar. El seu xut
des de fora l’àrea va ser massa ràpid per caure en els reflexos del
mític Buffon. Aquest any ja porta 9
gols en la competició lliguera, encara lluny dels 26 que va anotar la temporada
2006-07. És obvi que desprès de 21 anys defensant els mateixos colors, no es
pot esperar el gran Totti però no es cansa de ajudar al seu equip i de donar-ho
tot.
Francesco
Totti, nascut el 27 de setembre de 1976 a Roma, comença a jugar a futbol als 10
anys al Fortitudo per desprès anar
al Smit Trastevere. La seva qualitat
ofensiva el porta a cridar l’atenció de la Roma. Amb 13 anys debuta amb el
segon equip i aconsegueix la seva primera competició lliguera. No és fins la
temporada 1992-93 que debuta amb el primer equip, el 28 de març del 1993 als darrers
instants del Brescia – Roma. Marca el seu primer gol en partit amistós contra
el València i el 4 de setembre del 1994 estrena el seu caseller de forma
oficial. La presència en l’onze titular cada vegada és més present i l’any 1997
és escollit com capità de l’equip (amb 21 anys) i com a millor jugador jove de
la Serie A. El 10 d’octubre del 98 debuta amb la selecció absoluta italiana. Amb
l’arribada de Capello a la Roma, Il
Vecchio Signor perfecciona el seu joc i suma més gols cada temporada que passa.
És el 2001 quan aixeca la primera lliga i Supercopa Italiana. Això li permet
obtenir el premi a millor jugador italià de l’any i la nominació a la Pilota d’Or.
La temporada següent anota vint gols en trenta-u partits però no aconsegueix
sumar el segon Calcio de la seva carrera. La sortida de Capello de l’equip
provoca una gran caiguda en el rendiment de la Roma però Totti no afluixa en
les seves estadístiques. Arriba al seu gol número 100 (3 d’octubre del 2004) i,
dos mesos desprès, es converteix en el màxim anotador històric de l’equip romà
(107, batent a Roberto Pruzzo).
L’any 2006 seria màgic pel jugador romà que
aixecaria un sorprenent Mundial amb
la selecció italiana. Aquella temporada el capità també guanyaria la Lliga i la
Bota d’Or, tot i patir una lesió als
lligaments de la cama esquerra que el va deixar fora de joc durant tres mesos.
Una temporada més tard aconseguiria la Copa Italiana i no trigaria en sumar la
seva diana número 200. A principis del 2008, va ser nombrat per cinquena vegada
com a millor jugador del Calcio. Una nova lesió no el va deixar jugar la final
de Copa però si que va poder aixecar el trofeu de campions. Tornaria a jugar
per la SuperCopa italiana que el seu
equip perdria a la tanda de penals. El ressentiment de la seva lesió no el
permetria està al millor nivell però arribaria a jugar 24 enfrontaments i
marcar 13 gols. El mal joc dels romans no el va permetre seguir destacant en
les següents temporades. L’1 de maig del 2011 va aconseguir el seu gol número
206 a la Lliga Italiana per situar-se com el cinquè màxim anotador de la
història del Calcio. El 5 de maig del 2012 aconseguiria arribar als 500 partits davant el Catania.
Totti
és un dels grans de la història d’Itàlia, tot i que el número de títols que ha
aconseguit no és gaire elevat; 5 campionats nacionals i tres internacionals,
havent jugat 723 partits entre club i selecció, fins el moment, i havent anotat
288 gols. Ha rebut set premis com a millor jugador de la temporada, una Pilota
de Plata i un Capocannoniere del Calcio (màxim anotador). Institucionalment,
compta amb el Collar de Oro al Mérito Deportivo, és Caballero i Oficial de la
Orden al Mérito de la Repùblica Italiana.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
01/10/12
El personatge de la setmana
és… Saviola
El Màlaga de Pellegrino no
va primer del seu grup de Champions ni tercer de la Lliga per casualitat.
L’equip andalús ha aconseguit format un grup sòlid de jugadors (en bona part
gràcies a la riquesa del seu xeic àrab) format per joves talents com Isco i
velles figures com Joaquín, Toulalan o Saviola. Aquest últim ha estat la
darrera arribada i ha suposat una revolució en l’atac dels malaguenys. No només
per la seva habilitat golejadora sinó per la facilitat per trobar espais i
posar les coses més fàcils als seus companys. En quatre partits entre
competició nacional i europea ha anotat 3 gols i ha donat una asistència. Un
dels grans davanters que amb el pas dels anys no ha oblidat el que millor sap
fer i que la portar a jugar fins en 7 clubs diferents arreu d’Europa.
Javier Pedro Saviola
Fernández va néixer a Buenos Aires (Argentina) el 11 de desembre del 1981. Va
destacar en el seu club de barri fins que River Plate es va fixar en ell i el
va contractar. Amb només 16 anys, Saviola, conegut com el “Conejo”, va debutar
a la primera divisió argentina. No va poder anar millor ja que va aconseguir el
seu primer gol i es va convertir en el més jove en aconseguir-ho. Aquella
temporada el seu equip va guanyar el Apertura 1999 i Saviola va ser el màxim
golejador amb 15 dianes. Un any més tard va aixecar també el Clausura 2000. En
tres anys amb River, va marcar 58 gols en 120 partits. Aquella mateixa
temporada va participar al Mundial de Futbol Juvenil en què la selecció
argentina va ser la campiona amb un gol de Saviola a la final i amb el premi de
millor jugador del torneig pel “Conejo”. La baixa estatura del davanter no li
dificultava en absolut superar les defenses contràries. Amb només 19 anys va
fitxar pel FCBarcelona que va pagar 24 milions per la jove perla argentina. Tot
i jugar a un bon nivell durant tres temporades (146 partits, 60 gols), el
conjunt culé va cedir-lo al Mónaco la temporada 2004-05. Abans de marxar va
nacionalitzar-se espanyol ja que tenia part de família que provenia
d’Extremadura. Durant aquell any va jugar la Ligue 1 i la Champions sumant un
total de 42 enfrontaments i 17 dianes. Al tornar a Barcelona es va trobar que
no tenia lloc en la seva posició i va ser cedit al Sevilla. Amb l’equip del
Pizjúan aconseguiria la Copa de la UEFA (ara coneguda com Europa League) i
veuria porta en 15 ocasions. Tot i la seva bona efectivitat de cara a porteria,
el Barça no trobava una posició on Saviola pugués jugar. Finalment,
finalitzaria el seu contracte amb el club blaugrana i l’estiu del 2007 marxaria
a l’etern rival, el Reial Madrid. Però les coses no li van anar millor ja que
no comptava per l’entrenador i només va disputar 26 partits en dos anys marcant
un total de cinc gols. L’any 2009 marxaria al Benfica en què les coses li van
anar molt millor, ja que aquell mateix any va ser nomenat millor jugador de la
SuperLliga Portuguesa marcant 11 gols. A Portugal estaria tres temporades
guanyant una Lliga i tres copes de la Lliga i marcant 31 gols en 76
enfrontaments. Finalment, l’estiu d’aquest any és fitxat pel Màlaga, un equip
amb un projecte prometedor i amb grans figures internacionals. Amb la selecció
argentina ha aconseguit la medalla d’or dels Jos Olímpics d’Atenes i ha
participat en 44 partits marcant 12 gols. Ha aixecat un total de 12 torneigos i
ha marcat 202 gols. Va ser escollit per Pelé com un dels 100 millors jugadors
de la història.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
17/09/12
El
personatge de la setmana és… Radamel Falcao
L’olfacte
golejador del davanter colombià no és una novetat pels amants del futbol, però
la seva ratxa en els últims partits l’ha fet protagonitzar les portades dels
principals diaris esportius. El “Tigre” ha donat un salt quantitatiu en el seu
aspecte de cara a porteria i ha meravellat a Europa sencera amb demostracions
com la de la SuperCopa d’Europa, en què davant d’un imponent Chelsea, ell sol
va regalar al públic tres increïbles gols, fàcils quan surten de les seves
botes, i la competició pels colchoneros.
Pocs dies abans havia esgarrapat de la mateixa manera als lleons de l’Athletic
de Bilbao aconseguint un nou hat-trick. Les coses, però, no van acabar així ja
que el davanter va viatjar amb la seva selecció per disputar dos partits de
classificació pel Mundial de Brasil. A part de la demostració de bon joc,
Falcao va aconseguir un gol més en cada un dels partits i acumular 8 dianes en
només quatre enfrontaments. Aquest cap de setmana, la Lliga tornava i el “Tigre”
tornava a fer de les seves aconseguint el quart gol del Atlético davant un Rayo
combatiu fins al final. De moment, ningú sap quan s’acabarà aquesta ratxa
ofensiva i la competició europea arriba aquesta setmana amb la possibilitat de
seguir veient el davanter amb més forma del món.
Radamel
Falcao García va néixer a Santa Marta, una ciutat al extrem nord de Colòmbia, el
10 de febrer de 1986. El “Tigre” va debutar a la categoria Primera B de
Colòmbia amb el Lanceros Boyacá als 13
anys i 112 dies convertint-se en el jugador més jove en fer-ho. Aquella primera
temporada va jugar set partits, aconseguint el seu primer gol professional l’any
2000. Un any més tard es va traslladar a Argentina per vestir els colors del
River Plate. Desprès de jugar al equip juvenil durant uns anys, va debutar amb
el primer equip al torneig Clausura 2005. Però no va ser fins l’Apertura que va
començar a donar senyals de qualitat anotant el seu primer doblet davant
Independiente. El davanter acabaria sumant set gols en set partits jugats. La
mala sort va aparèixer al patir un greu lesió de lligaments que el va apartar
gairebé un any dels terrenys de joc. La seva tornada no va ser fins el torneig
Apertura 2006. Aquell mateix any jugaria el seu primer partit internacional amb
River a la Copa Sudamerica. La pólvora se li va assecar durant un temps ja que
no aconseguia tornar al seu millor nivell d’abans de la lesió. L’any 2007 i amb
més confiança, Radamel va aconseguir el seu primer hat-trick i marcar contra l’etern
rival, Boca. A més, debuta amb la selecció colombiana i aconsegueix el primer
gol davant Montenegro. El torneig Clausura de l’any 2008 va significar el
primer títol del davanter, mentre es sentien rumors sobre l’interès d’equips
europeus pels seus serveis.
Finalment, l’Oporto va ser el guanyador i va fitxar a Falcao per un 5,5 milions d’euros. Es pot dir que l’adaptació del davanter va ser increïble, anotant onze gols en els primer dinou partits. Aquell mateix any va debutar a la Champions, marcant quatre dianes en vuit enfrontaments. Les estadístiques no paraven de millorar i la temporada 2009-10 aconseguia marcar 34 gols en 42 partits. Però sense dubte el seu millor any a Portugal va ser el 2011, en que marcaria 39 dianes, 18 d’ells a la Europa League, convertint-se en el màxim golejador de la història en una única temporada en aquesta competició. El seu equip s’emportaria un total de 5 títols, entre ells la Europa League, abans que el “Tigre” marxés cap a Espanya. Al Atlético de Madrid l’esperaven amb els braços oberts i el jugador no els ha defraudat. Tot i un inici dubtós, Falcao va començar agafant confiança. L’arribada de Simeone a la banqueta colchonera va significar el revulsiu per l’equip i pel davanter. Amb els seus gols va portar al Atlético a la final de la Europa League, on els madrilenys van aconseguir un títol europeu més que esperat. Falcao es va convertir en el primer jugador que marcava en dos finals consecutives i que era el màxim golejador dos anys seguits. L’últim títol aconseguit ha estat la SuperCopa en que el davanter va aconseguir un triplet més. A la seva selecció és un referent havent marcat 13 gols en 38 partits. Individualment, ha aixecat 8 títols nacionals i 4 internacionals, amb 174 dianes de 300 partits. Aquesta carrera li ha significat ser nombrat com el cinquè millor jugador d’Europa del 2011.
Finalment, l’Oporto va ser el guanyador i va fitxar a Falcao per un 5,5 milions d’euros. Es pot dir que l’adaptació del davanter va ser increïble, anotant onze gols en els primer dinou partits. Aquell mateix any va debutar a la Champions, marcant quatre dianes en vuit enfrontaments. Les estadístiques no paraven de millorar i la temporada 2009-10 aconseguia marcar 34 gols en 42 partits. Però sense dubte el seu millor any a Portugal va ser el 2011, en que marcaria 39 dianes, 18 d’ells a la Europa League, convertint-se en el màxim golejador de la història en una única temporada en aquesta competició. El seu equip s’emportaria un total de 5 títols, entre ells la Europa League, abans que el “Tigre” marxés cap a Espanya. Al Atlético de Madrid l’esperaven amb els braços oberts i el jugador no els ha defraudat. Tot i un inici dubtós, Falcao va començar agafant confiança. L’arribada de Simeone a la banqueta colchonera va significar el revulsiu per l’equip i pel davanter. Amb els seus gols va portar al Atlético a la final de la Europa League, on els madrilenys van aconseguir un títol europeu més que esperat. Falcao es va convertir en el primer jugador que marcava en dos finals consecutives i que era el màxim golejador dos anys seguits. L’últim títol aconseguit ha estat la SuperCopa en que el davanter va aconseguir un triplet més. A la seva selecció és un referent havent marcat 13 gols en 38 partits. Individualment, ha aixecat 8 títols nacionals i 4 internacionals, amb 174 dianes de 300 partits. Aquesta carrera li ha significat ser nombrat com el cinquè millor jugador d’Europa del 2011.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
7/05/12
El personatge de la setmana és... Gianluigi Buffon
La consecució de la Serie A per part de la
Juventus de Torí ha despertat vells records i ha retornat a certes persones el
que ells li havien donat al futbol. L’equip italià, que ha viscut un calvari
des del seu descens a Segona, torna a regnar al seu país. I hi ha un jugador
que ho ha viscut tot, el veterà porter, Buffon, que ni quan l’equip va caure al
pou va deixar-lo i que per fi ha aconseguit emportar-se un lliga desprès de nou
llargs anys. El reconeixement per un professional que va ser durant anys el
millor porter del món i del qui tothom volia assemblar-se. Amb 34 anys, reneix
de les seves cendres per demostrar que el bon jugadors mai desapareixen.
Gianluigi Buffon Masocco, nascut a Carrara,
Itàlia, l’any 1978, va començar la seva carrera en club amateurs on jugava de
davanter per la seva corpulència. Als 13 anys va anar a la cantera del Parma on
un dia va haver de jugar de porter ja que els dos titulars estaven lesionats. A
partir de la seva gran actuació es va convertir en el primer porter de l’equip.
L’any 1995, debuta amb el primer equip del Parma amb 17 anys. Un any més tard
començaria a ser important arribant a jugar fins a 27 partits i només reben 7
gols. L’any 1997 va participar per primer vegada a la Copa de Campions però el seu
club va quedar eliminat a la fase de grups. Un any més tard aconseguiria el seu
primer títols amb la Copa
d’Itàlia i la Copa
de la UEFA. Elsla Juventus
de Torí, juntament amb Thuram, en una compra que va suposar el fitxatge més car
d’un porter en tota la història (47 milions d’euros). Els seus inicis van ser
dubtosos però va aconseguir refer-se i guanyar la Lliga i la Supercopa d’Itàlia. A la Champions no va tenir
tants bons percentatges amb 12 gols en 10 partits. La següent temporada va
portar els mateixos títols pero es va convertir en protagonista parant un penal
a Luis Figo a les semifinals de la
Lliga de Campions. El 14 d’agost del 2005 va patir un greu
lesió en xocar amb Kaká i va haver d’estar un tres mesos fora de joc, veient-se
substituït per un jove Abbiati. Però segurament un dels moments més difícils de
la seva carrera va ser quan la
Juventus es va veure tacada per el famós Calciopoli i va
descendir a la Serie B.la Serie A.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
30/04/12
El
personatge de la setmana és... Josep Guardiola
No
pot haver-hi una persona que hagi protagonitzat tantes portades de diaris ens
els últims dies com Pep Guardiola, el fins ara tècnic del FC Barcelona i que el
passat divendres va anunciar que a final de temporada deixaria el seu càrrec
desprès de quatre anys plens de títols. La tristesa i emoció que ha despertat
aquesta notícia s’ha vist apaivagada pel fet que el seu substitut serà Tito
Vilanova, el segon entrenador del Barça, amb molta experiència en la filosofia
de Guardiola. Les incògnites sobre com anirà tot en el futur no les pot saber
ningú, però el que si es pot fer és agrair tota la feina feta per en Pep i tot
el que ha canviat des de la seva arribada.
Josep
Guardiola i Sala va néixer a Sampedor (Barcelona) el 18 de gener del 1971. Amb
13 anys va aterrar al FC Barcelona provinent del Gimnàstic de Manresa. El seu
pas per les categories inferiors del club blaugrana va acabar quan a mitjan de
desembre del 1990 va debutar a la Primera Divisió contra el Cádiz. Un any
desprès, l’entrenador del moment, Johan Cruyff el va situar com a mig centre
del primer equip. En el següents anys es va anar convertint en el cervell de l’equip,
conegut en aquells temps com el Dream Team, fins que amb la marxa de Bakero va
tenir la oportunitat de ser el capità. Un dels primers èxits que va aconseguir
va ser la famosa Copa de Campions (la primera del club) a Wembley. Pocs mesos
desprès sumaria la Lliga i una medalla d’or en els Jocs Olímpics de Barcelona. L’any
1994, exactament un 8 d’octubre, va marcar el seu primer gol a la Lliga, davant
l’Atlètic de Madrid. Va seguir guanyant títols a les ordres de Robson i Van
Gaal. Però a mitjan del 2000 una greu lesió el va apartar del terrenys de joc durant
una temporada. Aquesta absència va suposar que apareixès la opció per joves com
Xavi o Iniesta i Guardiola va deixar el club dels seus amors l’any 2001 sent,
juntament amb Carles Busquets, pare de Sergio Busquets, el jugador amb més
lligues (6) i havent guanyat 224 partits de 379 jugats. Posteriorment va passar
per alguns equips estrangers com el Brescia italià, motiu del domini d’aquest
idioma, la Roma, on va jugar pocs partits, i el Al-Ahli. Però un dels pitjors
moments de la seva vida el va passar quan l’any 2001 va donar positiu per
nandrolona i va haver de passar un llarg procés fins que fa poc es va demostrat
que era innocent .
L’any 2006 es va retirar definitivament i va començar a
estudiar per ser entrenador. El Dorados de Sinaloa mexicà va ser el seu primer
equip, per desprès arribar un altra cop al Barça en aquest cas dirigint el
filial. Només hi va estar una temporada però va aconseguir ser campió de
Tercera Divisió i pujar l’equip a Segona B. El 8 de maig del 2008 es a anunciar
que Guardiola agafava la direcció del primer equip. El que ningú esperava es
que en la seva primera temporada el conjunt blaugrana va aconseguir el triplet
(Lliga, Copa i Champions), va fer un récord de punts en la competició nacional
i va golejar al seu camp al Madrid per 2-6. Posteriorment va aconseguir
emportar-se les dues Supercopes i el Mundial de Clubs, convertint al Barça en
el primer equip del món en guanyar els sis títols disputats en una única
temporada. Gràcies a aquesta estadística aconsegueix ser el millor entrenador
de l’any. En les següents temporades continua marcant la seva filosofia i
converteix al conjunt culé en un exemple que tothom vol seguir. Guanya tres
lligues en el primers tres anys i aconsegueix dos Champions (Roma i Wembley).
Al setembre del 2011, li donen la Medalla d’Honor de la Generalitat de
Catalunya i poc desprès arriba als 200 partits dirigint al Barça. L’últim títol
que ha aixecat és el Mundial de Clubs, aconseguint així 13 trofeus en quatre
temporades. El 27 d’abril del 2012, anuncia en roda de premsa que no seguirà al
Barça. Com a jugador va aconseguir 6 Lligues, 2 Copes del Rei, 4 Supercopes d’Espanya,
1 Copa d’Europa, 1 Recopa d’Europa i dos Supercopes d’Europa. Va arribar a
jugar 400 partits marcant 20 gols. Com a entrenador ha guanyat un títol amb el
filial del Barça i 13 amb el primer equip. Quatre temporades que seran
recordades perque va haver-hi un equip que va dominar el futbol mundial, el Pep
Team.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
2/04/12
El personatge de la setmana és... Javier
Clemente
L’entrenador
del Sporting de Gijón és un espectacle segur en totes les seves intervencions
en rodes de premsa. Durant la seva carrera com a tècnic ha protagonitzat moltes
portades i ha atacat a molta gent. Però aquesta setmana ha arribat al seu límit
després d’insultar a un periodista que l’havia criticat a través de Twitter. El
polèmic Clemente va dir-li al periodista que li diria al seu fill quina mena d’home
era, que no tenia vergonya i que era més tonto que un sac de pedres. Aquesta
escena va provocar una discussió que va acabar amb la marxa de la víctima que
no volia acceptar aquell comportament. Però el míster va seguir increpant-lo i
dient que estava boig i que necessitava una psiquiatra. La mala actitud de
Clemente s’ha vist reflectida en tots els mitjans però en aquest cas de forma
negativa ja que s’ha sobrepassat entrant en la vida privada del periodista.
Javier
Clemente Lázaro va néixer a Baracaldo l’any 1950. Els seus primers anys els va
passar al Baracaldo FC per després anar a jugar al Athletic Club. El 1968 va
debutar amb l’equip basc peró un any després va rebre una forta entrada de
Marañón que el va apartar del futbol com a jugador. Al no poder seguir tocant
la pilota va decidir fer-se entrenador. L’any 1981 va fitxar per l’Athletic de
Bilbao i va convertir l’equip en un dels millors que es poden recordar. Va
aconseguir guanyar una Lliga l’any 84 i posteriorment va aconseguir el doblet
(Lliga i Copa). Però problemes amb el davanter Sarabia el van apartar del
conjunt que ell mateix havia creat del no res. Del 1986 al 89 va entrenar al
Espanyol aconseguint la millor plaça d’aquest equip en Lliga i un subcampionat
de la UEFA. Durant un any va entrenar al Atlético i tot els bons resultats va
ser cesat. Aquesta destitució el va portar de nou al Athletic (1990) i al
Espanyol (91) fins que la Federació Espanyola li va oferir dirigir la selecció
nacional. Amb aquesta va aconseguir entrar a dos Mundials i una Eurocopa. Va
estar 31 partits invicta i va canviar l’eix central de la selecció, formada,
fins aquell moment, per jugadors del Madrid, per jugadors del Barcelona. La
seva estada a l’equip va estar marcada per les continues baralles entre ell i
alguns mitjans de comunicació. Posteriorment va entrenar a Betis, Real Societat,
Marsella, Tenerife, Espanyol i Athletic. Després d’aquesta aventura d’equips va
ser fitxat per la selecció sèrbia amb la que va jugar 16 partits. El 2008 va
marxar al Murcia i posteriorment al Valladolid. Però no cansat de tan canviar d’ambient,
l’any 2010 va anar a la selecció camerunesa on va participar a la Copa África.
Des de el 13 de febrer del 2012 es l’entrenador del Sporting de Gijón.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------
26/03/12
El
personatge de la setmana és... Marcos Senna
El
veterà migcampista del Villareal va protagonitzar un moment que pot
convertir-se en clau pel desenllaç de la Lliga. Amb el seu gol de falta als
últims minuts contra el Real Madrid, va facilitar que el Barcelona es
col·loques a només sis punts del líder blanc. En el moment de xutar la falta es
va recordar dels seu aprenent, Cazorla, que uns dies abans havia marcat, també
de falta i contra el mateix rival. Així, aprenent i mestre van aconseguir en
menys d’una setmana canviar el panorama de la Lliga espanyola i donar més
emoció a la recta final.
Marcos
Antonio Senna da Silva va néixer a Sao Paulo, Brasil, l’any 1976. Va començar
la seva carrera professional al Rio Branco Esporte Clube, per dos anys més tard
marxar cap el América Futebol Clube, equip de la mateixa ciutat. L’any 1999,
Senna va debutar amb el primer equip del Corinthians brasiler, conjunt amb el
qual va aconseguir dos Campionats Paulistes, un Campionat Brasiler de la Serie
A i una Copa Mundial de Clubs de la FIFA. Durant el 2002, va formar part de les
files d’un equip modest com el Sao Caetano, que va arribar a ser subcampió de
la Copa Libertadores d’aquell any. Al finalitzar la temporada, va donar el salt
a Europa per militar al Villarreal de la lliga espanyola. Però les coses no van
anar bé ja que les dues primeres temporades les va passar lesionat i sense
poder aportar res al seu equip. A l’estiu del 2004, el jugador va poder
recuperar el seu nivell i entrar a la llista de Pellegrini. Entre els primers
partits que va jugar va aportar qualitat perquè el seu conjunt guanyes la Copa
Intertoto de la UEFA. En els següents anys va seguir lluitant contra les
lesions però la seva qualitat i la facilitat per fer jugar els seus companys va
donar el seu fruit. El Villarreal va aconseguir arribar a la semifinal de la
Champions League, amb jugadors com Forlán o Riquelme. Però durant els anys
posteriors les estrelles van anar marxant a equips millors i ell es va quedar
com el clar líder del conjunt valencià. A nivell col·lectiu ha aconseguit
quatre títols, entre ells un Europeu amb la selecció espanyola, ja que es va
nacionalitzar amb aquest país l’any 2006. A nivell individual va ser escollit
com el onzè millor jugador del món l’any 2008.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
19/03/12
El personatge de la setmana és... Eric Abidal
Aquesta setmana ha estat molt trista, perquè a part de la
mort de Basora i el infart de Muamba, s’ha conegut que el jugador del FC
Barcelona haurà de passar pel quiròfan per ser trasplantat del fetge. Un opció
que era molt present pel jugador des de que se li va detectar el tumor però que
s’esperava que no arribés mai. És per això, que aquesta setmana, el personatge
de la setmana és Eric Abidal. Per la seva malaltia i per la seva demostració de
coratge i força. Perquè cada dia es mostra com el més optimista de tots i el
que aconsegueix que els seus companys d’equip no estiguin preocupats per això. Un
exemple de professional i d’ésser humà.
Éric Sylvain Bilal Abidal va néixer a Lió l’any 1979. La seva
etapa com a futbolista professional va començar al Mònaco (2000) on va jugar 22
partits per ésser posteriorment cedit al Lille. En aquell equip va començar a
demostrar les seves habilitats i sobretot la seva rapidesa. Gràcies a aquestes
qualitats, els companys li van posar el pseudònim de “El Kenyà”. L’any 2004,
l’Olympique de Lió es va interessar pel seu joc i el va fitxar. Amb l’equip de
la seva ciutat va guanyar diversos títols i ja començava notar el gust de la
victòria. Tres anys desprès dels seu debut amb el Lió, el F.C.Barcelona va
adquirir els seus serveis. Amb el Barça, va participar en la magnífica
temporada dels sis títols. Va anar guanyant-se la titularitat i es va convertir
en un home de confiança per Pep Guardiola. Fins i tot va aconseguir marcar el
seu primer gol el 5 de gener del 2011 davant l’Athletic que li donaria als
culés el pas a quarts de final de la Copa del Rei. Però la mala fortuna es va
creuar en la seva vida quan el 15 de març del 2011 el club va anunciar que el
jugador francès tenia una tumor al fetge i hauria de ser intervingut. Va ser un
cop molt dur pel jugador però una demostració de la seva gran valentia i la
seva força per recuperar-se en temps récord. Amb pocs mesos va poder tornar a
jugar i els seus companys li van fer el millor regal, aixecar la Champions
League a l’estadi de Wembley. A la temporada següent aconseguiria marcar davant
el Madrid però les males notícies tornarien a aparèixer quan el passat 15 de
març s’anunciaria que el jugador hauria de tornar a passar pel quiròfan per
trasplantar-li el fetge. Un fet que deixava a la plantilla i al món del futbol
en estat de xoc. Una altra oportunitat per mostrar la solidaritat d’aquest
esport que s’ha bolcat amb Abidal. Una mostra més de que quan les coses es
posen difícils sempre hi ha un raig d’esperança que et convida a seguir
lluitant.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
12/03/12
El
personatge de la setmana és... Cesc Fàbregas
En
una setmana que només s’ha parlat d’arbitratges i on la lluita entre Barça i
Madrid ha tornat ha ser fora del camps i no pas dins, cal remarcar la figura d’un
jugador que li dóna molt aire al conjunt blaugrana; Cesc Fàbregas. El retorn d’un
professional que porta sang culé i que va haver de marxar lluny de casa per en
un futur tenir la possibilitat de tornar. El d’Arenys de Mar disposa d’uns
grans companys que el permeten desenvolupar el seu millor joc i la seva connexió
amb Messi està donant moltes alegries al club. I la demostració més recent la
tenim en el partit d’aquest cap de setmana contra el Racing al Sardinero. Cesc
va realitzar un partit complet donant l’assistència del primer gol a la “Pulga”
i provocant el segon de penal. Un jugador que partit a partit va demostrant-li
a Guardiola el motiu del seu fitxatge i de tot el seu esforç en terres
angleses.
Francesc
Fàbregas Soler va néixer a Arenys de Mar (Maresme) l’any 1987. Va fer els seus
primers passos al Mataró però ben aviat va arribar a les categories inferiors
del Barça. Durant els seus anys a la cantera va compartir vestuari amb el que
seria el millor jugador del món, Messi. Però altres jugadors ocuparien la seva
posició i veient que no podria progressar va decidir acceptar l’oferta de l’Arsenal
anglès (2003). Durant el primer any va necessitar una gran adaptació i aprendre
de gran jugadors com Vieira o Gilberto. El 23 d’octubre va debutar en un partit
de copa anglesa. Així es va convertir en el jugador més jove en debutar i,
posteriorment, en el més jove en marcar el primer gol amb només 16 anys.
Gràcies a les lesions d’alguns companys va aconseguir disputar més partits
durant la següent temporada. La premsa va començar a fer-se reso de la seva
qualitat. Un any més tard i amb la marxa de l’ídol Vieira, va tenir moltes més
ocasions per jugar i va ser a Europa on va demostrar que podia ser titular
indiscutible. Durant els següents anys aniria agafant protagonisme i lluitant
amb la mala situació de títols que vivia l’Arsenal. Amb la marxa d’Henry al
Barça, Cesc va aconseguir un nou reconeixement quan Wenger el va nomenar el
capità de l’equip. El seu Arsenal continuaria sense aconseguir títols i viuria
una trista nit contra el Barça a la final de la Champions. Finalment, desprès d’uns
quants estius de especulacions i rumors, l’equip de la seva vida el va fitxar. Amb
el Barça, aconseguia complir un somni i el seu retorn es feia realitat. No
seria d’estranyar que la seva adaptació fos tan ràpida ja que havia jugat tota
la seva infància amb aquells jugadors. A nivell selecció, tot i compartir
posició amb grans companys, ha anat adquirint protagonisme i partits en l’Eurocopa
i el Mundial. A nivell de club, ha aconseguit 7 títols i a nivell individual ha
rebut premis com el Golden Boy, Millor Jugador del Mes de la Premier, Integrant
de l’equip ideal de l’Eurocopa 2008 i la medalla d’or al mèrit esportiu. UN migcampista
ofensiu que aporta molts gols i molt joc al qualsevol equip però que al Barça
pot multiplicar les seves qualitats.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
5/03/12
El
personatge de la setmana és... Seydou Keita
El
jugador africà, una vegada més, ha estat decisiu pel conjunt blaugrana en
marcar el gol que significava el desempat a 10 minuts del final contra el
Sporting de Gijón. Un gol que significa tres punts i seguir lluitant per la
Lliga. Un jugador que ja ens té acostumats a aquesta mena de situacions, com a
la temporada passada quan va marcar el gol que li donava la Lliga al Barça. Ha
esta el seu vintè xut dins la xarxa des de que vesteix la samarreta culé i la
meitat d’aquests han servit per donar-li els tres punts al seu equip. Però no
només es valora la seva capacitat golejadora sinó la seva forma de ser i la
seva humilitat. Un professional que sap en quins moments pot jugar i en quins
ha d’esperar i ser pacient. Que lluita cada pilota com si fos l’única i que mai
li falla a l’entrenador. I així ho va dir Guardiola, que el considera una peça
clau de l’equip i que l’admira i sent orgull per ell. Keita és, sense cap mena
de dubte, un dels culpables de tots els títols que el Barça ha aconseguit
perquè sigui a dins o a fora del camp, representa l’esperit culé que tant
respecte el món del futbol.
Seydou
Keita va néixer a Bamako (Mali) l’any 1980 i va passar la majoria de la seva infància
al seu país, fins que amb 19 anys el va fitxar l’Olympique de Marseille, en què
hi va jugar una temporada, encara que sense tenir gaire protagonisme. Un any
després el Lorient es quedaria amb els seus serveis durant dues temporades en
que el jugador seguiria creixent en una divisió de elevat nivell. Jugaria 60
partits i marcaria dos gols. Però la seva explosió va arribar a les files del
Lens on va jugar 5 temporades, amb un total de 185 partits i 19 gols. Va ser a
finals de la temporada 2006-07 que els clubs grans a nivell europeu es van
començar a interessar pel seu joc i per la seva força física al mig del camp. El
Sevilla va ser l’encarregat de fitxar-lo i va ser en aquest club on va guanyar
la seva primer Supercopa, en aquest cas d’Espanya. Però l’esperava un equip
encara més gran, i aquest va ser el FC Barcelona. El jugador de Malí es va
convertir en el primer fitxatge de Pep Guardiola i ja porta 4 anys a l’equip
blaugrana, amb un total de 173 partits i 20 gols. A nivell col·lectiu ha
aconseguit 16 títols i a nivell individual compte amb una Pilota d’Or al
Mundial sub’20 de 1999, superant a jugadors com Xavi i Ronaldinho. És un
jugador persistent i que sempre respecte el altres i no diu quelcom que el
pugui perjudicar. Més que un jugador, que està a més que un club.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
27/02/12
El personatge de la setmana és… Víctor Valdés
El
porter del FC Barcelona es mereix ser el millor de la setmana per la seva feina
poc valorada i perquè una vegada més va salvar al Barça de no encaixar algun
gol a camp de l’Atlético de Madrid. Entre les seves aturades cal anotar les
dues que va fer quan els cules ja anaven per davant en el marcador, fet que va
significar emportar-se els tres punts i encara poder lluitar per la Lliga. I el
mèrit no està només en les aturades sinó en la capacitat que té per estar
durant 30 minuts o més sense tocar una pilota i rendir al màxim quan se’l
necessita. És una llàstima que ni la FIFA ni la UEFA sàpiguen valorar això i
que prefereixin anar a allò segur que és donar-li sempre el premi al mateix
sense valoracions. Un porter que es mereixeria estar a l’onze ideal de cada
jornada perquè poques vegades falla i si ho fa té un gran equip que l’ajuda a
fer desaparèixer aquestes errades amb gols.
Víctor
Valdés i Arribas, nascut a l’Hospitalet de Llobregat l’any 1982, va arribar al
Barça amb només 10 anys, procedent de la Penya Barcelonista Cinc Copes. Però
per problemes familiars va haver de marxar a Tenerife, on s’hi va estar tres
anys. L’any 1995 va tornar a Barcelona i va anar passant de categoria en
categoria del filial. Antic el va fer debutar l’any 2002 contra l’Atlético de
Madrid. Durant aquell període es va repartir la porteria amb Bonano. Però amb l’arribada
de Rijkaard va aconseguir la desitjada titularitat en el primer equip. La temporada 2004-05 significaria la seva
explosió i aconseguiria ser el jugador amb més minuts jugats de l’equip i el
porter menys batut de tota la divisió, emportant-se el premi Zamora. Un any
desprès formaria part de l’equip que guanyaria el sis títols fent parades molt
importants a la final de la Champions. El nomenen tercer capità de l’equip. L’any
2008 arribaria als 200 partits com a blaugrana i aconseguiria el segon trofeu
Zamora. Però, sense dubte, un dels moments més importants va ser l’any 2010
quan debutaria amb la selecció absoluta, posició molt sol·licitada però que
només té un nom i és Casillas. El porter català va formar part de l’equip que
va guanyar el Mundial. A nivell de club a guanyat fins a 19 títols i a nivell
individual ha obtingut 4 Zamora, el premi al millor esportista català de l’any
2011 i segons el Institut d’Estadística està considerat com el tercer millor
porter del món. Tot i això, els premis que ha obtingut són pocs en relació a
tot el que ha fet pel seu equip, una feina que ningú ha sabut valorar. S’ha
vist a un equip brillant però no s’ha volgut mirar que darrera d’aquest conjunt
hi ha una muralla que permet que els jugadors facin el seu joc i aquesta no és
un altra que Valdés.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
20/02/12
El personatge de la setmana és... Gerard Piqué
Tot i els quatre gols de Messi davant el València,
el partidàs d'Alexis o Cesc com assistents o l'atreviment dels joves del filial
com Tello o Montoya, el protagonista de la setmana no pot ser un altra que
Piqué. Les crítiques rebudes per part d'alguns sectors de l'opinió pública han
semblat donar la impressió que el jove defensa català no vol jugar o que està
més pendent d'altres coses. La seva relació amb l'estrella internacional Shakira
no ha sentat bé a tothom i més d'un s'ha dedicat a pensar que el baix rendiment
és per culpa de l'atractiva mexicana. I per acabar d'encendre el foc, Guardiola
el va deixar assegut a la grada davant el Leverkusen, fet que ho va empitjorar
tot. Però, pel bé del Barça, les coses van tornar al seu lloc i Piqué va
mostrar davant el València la seva solidesa en defensa i la facilitat que té
per començar les jugades i treure la pilota amb qualitat. Per art de 'màgia'
els crítics han desaparegut i les presumptes problemàtiques entre el defensa i l'entrenador
ja no existeixen. Una recuperació que ha contagiat a tot un conjunt que sembla
haver retrobat el seu joc. Piqué va arribar a xutar dues vegades a porteria, va
recuperar 8 pilotes per només perdre'n tres i va rebre dues faltes.
Gerard Piqué Bernabéu va néixer a Barcelona el 2
de febrer del 1987. Amb 10 anys va iniciar-se en el món de futbol a la Masia en
què va anar ascendint de categories mentre aconseguia títols i reconeixements.
Durant la seva estada al Cadet B va tenir com a entrenador a Tito Vilanova,
actual escuder i ombra de Pep Guardiola. Tot i la seva evolució, la posició de
defensa estava coberta i el jugador va decidir marxar a l’estranger on va
firmar el seu primer contracta oficial amb el Manchester United. Va debutar a l’equip
titular l’any 2006, dos anys desprès d’arribar a terres angleses. Però encara
li faltava aprendre moltes coses i l’equip anglès el va cedir al Real
Saragossa. A la Lliga espanyola va quallar una bona temporada compartint
defensa amb un vell conegut, Milito. Va completar 22 partits i va marcar 2
gols. Aquesta bon rendiment el va portar de tornada cap Old Trafford. Però quan
les coses semblava que no podien millorar, va aconseguir marcar dos gols en la
fase de lligueta de la Champions. S’estava convertint en un defensa molt ofensiu.
Aquell any aconseguiria la Premier League i la Champions. I aquí és on apareix
de nou el Barça que en veure l’habilitat d’un madurat Piqué decideix fitxar-lo
pel projecte de Guardiola. Amb el conjunt culé va començar a gestar-se com un
dels millors centrals del món mentre guanyava títol rere títol. Però els
triomfs també arribaven a nivell de selecció, guanyant l’Europeu de 2008 i el
Mundial del 2010. A nivell de clubs ha obtingut quatre títols amb el Manchester
i tretze amb el FC Barcelona. A nivell individual va ser escollit com a jugador
Revelació de la Lliga 2009, ha estat a l’equip de la FIFA dels anys 2010 i 2011
i a l’onze de la UEFA en el mateixos anys. Un trajectòria impecable que no es
mereix crítiques ni amenaces per fallar en un partit i que obliga a confiar en
ell ja que tot indica que és el millor en la seva posició i que els atacants ho
tenen molt difícil per superar-lo.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
30/01/12
El personatge de la setmana és... CD Mirandés
El Mirandés es mereix ser el personatge de la
setmana i, segurament, el del mes per la seva lluita i per aconseguir el que
només un altre equip de Segona B (Figueres) havia assolit; arribar a les
semifinals de la Copa del Rei. Però no és només el fet d’estar a les portes d’una
final sinó com ho ha fet. Primer va eliminar el Villareal, després al Racing i
per acabar es va desfer, en un final apoteòsic, de l’Espanyol. El seu camp s’ha
convertit en un malson per qualsevol equip i ara és l’Athletic de Bilbao, un
especialista en aquesta competició, el que s’ha les ha de veure amb una afició
desfermada i amb uns jugadors a mitja jornada que estan vivint els millors
moments de la seva carrera i de la història del club. No seria d’estranyar que
encara arribessin a la final i que això els permetés la temporada que ve estar
en una competició europea. No hi ha cap equip que tingui un factor camp tan
important i segur que l’aprofitaran per seguir marcant una gesta històrica; el
mite d’uns jugadors que amb la seva valentia i el seu valor a sobre el terreny
de joc es van atrevir a plantar cara als més grans i ha demostrar que la
humilitat en el futbol et pot portar a nivells impensables i a gestes que es
recorden amb el pas del temps.
El Club Deportivo Mirandés va ser fundat el 3 de
mai del 1927 al poble de Miranda d’Ebro. L’any 1942 va debutar a la Tercer
Divisió, acabant el campionat en setena posició. Durant la temporada 57/58 el
club va estar a punt de pujar de divisió però en l’ascens el Castellón el va
eliminar. No va ser fins el 1977 que el Mirandés pujaria a Segona B i debutaria
a la Copa del Rei on s’enfrontaria aquell mateix any contra el València, en el
primer partit veritablement important del club. Va estar a punt de pujar a
Segona però uns resultats a última hora no li van permetre, cosa que va decebre
als aficionats que no van renovar el seu carnet de soci. Això va provocar uns
anys de sequera i de crisi. L’any 1992 el club jugaria el seu primer partit
internacional contra el Dukla Praga, en motiu de la inauguració de la
il·luminació artificial a Anduva, el seu camp. La temporada 2002/03 el Mirandés
va guanyar la lliga i va tornar a ascendir a Segona B i va ser premiat amb el Trofeo Invicto Don Balon per estar 35 partits
sense perdre. Durant les següents temporades el club lluitaria pels playoffs d’ascens
a Segona Divisió però no ho aconseguiria. Sense dubte, aquesta temporada és la
més important de la seva història amb un conjunt que està a la semifinal de la
Copa del Rei i que és l’orgull de tots els seus aficionats.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
10/1/12
El personatge de la setmana és… Messi
Aquesta setmana serà recordada pel reconeixement
internacional, una vegada més, del millor jugador del planeta i, si segueix amb
aquest ritme, segurament, es convertirà en el millor jugador de la història del
futbol a nivell mundial. Ahir la “pulga” va igualar amb 3 pilotes d’Or a
Platini, Cruyff i Van Basten. Ahir es va reconèixer que el món del futbol està
vivint una època daurada i que, en concret, el FC Barcelona ha tingut la sort
de comptar amb l’ajuda de Messi per aconseguir tots els reconeixements i
trofeus. L’astre argentí ha eclipsat a la resta d’estrelles dels equips
europeus i sud-americans. I en un dels moments més importants de la seva
carrera s’ha recordat del seu amic Xavi, que últimament l’acompanya en totes
les gales i que fa possible que Messi arribi amb la pilota fins a la porteria
contrària. Un Messi, que segons paraules de Cruyff, podria guanyar-ne tres o
quatre més, fets impensables fa uns anys i que demostren la seva superioritat.
Lionel Andrés Messi va néixer a Rosario (Argentina)
el 1897 i des de ben petit ja tenia una pilota entre les cames i deixava enrere
a tots els seus adversaris. Va començar a jugar a les categories inferiors del
Newell’s Old Boys on va realitzar marques golejadores increïbles. Per un
problema de creixement va haver de marxar cap a Europa, on el FC Barcelona li
va pagar el tractament a canvi de la seva fidelitat. El van tenir a prova fins
que es van adonar que sobresortia de la resta i tenia un futur molt prometedor.
Va anar pujant de categories ràpidament fins que l’ant 2003 davant el Porto de
José Mourinho va debutar com a jugador del primer equip. Aquell any es
convertiria, també, en el jugador més jove en debutar a Primera Divisió amb el
Barça (16 anys). Les seves habilitats van anar incrementant i es va anar
convertint en un home que ja no només tenia velocitat i gol, sinó que havia
après a passar la pilota i a crear un joc de combinació que avui dia es
imbatible. L’any 2006 va a passar a formar part de l’equip titular i
indiscutible dels culé. L’any 2007 va marcar el millor gol que ha fet en la
seva carrera davant el Getafe quan va agafar la pilota al mig del camp i va
començar a driblar a tots els jugadors recordant el mític gol que va fer el seu
compatriota Maradona molts anys enrere. Amb el pas de les temporades Messi s’ha
anat convertint en el que és avui i els premis han anat col·lapsant la seva
trajectòria futbolística. Gols com els que ha fet contra el Madrid, o a les
finals de Roma i Wembley o el que va fer amb el cor a la final del Mundial de
Clubs el situen com un jugador imprescindible pels blaugrana. Un partit sense
Messi sempre és més difícil i quan ell entra la oportunitats arriben i les
defenses comencen a patir. Però amb la seva selecció, la que tan estima i
adora, mai ha acabat de donar el salt i ja han estat molts els que l’han criticat
i han refusat el seu amor pel seu país. És difícil d’entendre com el millor
jugador del món no pot rendir en un altre equip però tampoc s’ha d’oblidar que
el millor sempre va acompanyat d’uns altres que l’ajuden a aconseguir els seus
objectius i que sense ells no podria estar on ha arribat. Messi ha marcat 211
gols amb la samarreta del Barça i ha guanyat 18 competicions amb el seu club.
Porta 6 anys reben premis individuals i des de el 2009 es el millor jugador del
món segons la FIFA i la IFFHS. L’any 2011 va guanyar 32 premis individuals i 5
torneigs amb el Barça. Unes estadístiques que Messi voldrà seguir millorant i convertint
la seva història en una llegenda, la del millor jugador que s’ha vist en la història
del futbol.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
2/1/12
El personatge de la setmana és… Reyes
En una setmana en que el futbol ha deixat pas a les celebracions de Nadal,
Reyes s’ha convertit en el jugador del que més s’ha parlat en els diaris i en
les tertúlies futbolístiques. A mitjan de novembre ja corrien rumors sobre la
possible marxa de l’extrem andalús al Sevilla, club en el que va debutar amb 16
anys i que va deixar per marxar a terres britàniques. Però la seva presència en
alguns partits va treure-li importància al tema. Arribats a desembre el jugador
ja va mostrar el seu descontent amb Manzano i es va dedicar a anar escalfant les
banquetes dels camps on jugava l’Atlético. Amb la dimissió de l’entrenador i l’arribada
del “Cholo” Simeone s’obria un interrogant sobre el futur del número 10. Però
en unes declaracions al diari AS deixava clar que volia tornar al Sevilla el
més aviat possible. Tot i això, el encara membre del club “colchonero” segueix
entrenant amb els seus companys amb un somriure d’orella a orella esperant la
trucada anhelada que l’enviï de retorn a la seva terra natal.
José Antonio Reyes Calderón va néixer a Utrera (Sevilla) l’1 de setembre
del 1983. Va debutar a Primera Divisió amb el Sevilla convertint-se amb 16 anys
en el jugador més jove de l’equip andalús en jugar en competició nacional.
Durant la mateixa temporada el seu equip baixaria a Segona Divisió on només s’hi
estaria un any. Durant les següents temporades es va convertir en l’ídol de l’afició
sevillista i en el regal desitjat per la majoria de clubs espanyols i europeus.
Wenger es va fixar en ell i el va contractar. A la seva primera temporada va
aconseguir el títol de Lliga, el primer que aconseguia un jugador espanyol en
terres angleses. Entre les seves participacions més importants es recorda la
Champions del 2005/06 en què va aconseguir arribar a la final contra un Barça
que només va necessitar 3 minuts per guanyar. Desprès d’aquesta derrota, Reyes
va tornar a Espanya a les files del Real Madrid on no va poder demostrar tot el
seu potencial. Tot i això, si que es recordaran els dos gols que va marcar contra
el Mallorca i que li van donar la Lliga al seu club. Un any més tard va decidir
acceptar l’oferta de l’Atlético de Madrid tot i saber que la seva arribada no
seria molt bona pel fet de venir de l’etern rival de ciutat. La seva temporada
tampoc va ser bona i no va aconseguir marcar ni un sol gol. A l’agost de 2008
va marxar cedit al Benfica amb opció de compra però al finalitzar la temporada
el club espanyol i el portuguès no van arribar a un acord pel jugador i aquest
va tornar a Madrid. Amb l’arribada de Quique Sánchez Flores (2009) el jugador va
tenir oportunitats i va anar guanyant-se l’admiració d’uns aficionats que el
donaven per perdut. Aquella mateixa temporada guanyaria la Europa League i la
SuperCopa d’Europa marcant un dels dos gols que feien possible la victòria de l’equip
“colchonero”. Els constants alts i baixos han provocat que no tingui continuïtat
i que els successius entrenadors que passen per l’Atlético no confiïn en ell. Ara
només s’espera el definitiu acord que doni diners al club venedor i que li
torni la il·lusió a un jugador que ha estat història i que ho vol seguir sent.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
26/12/11
El
personatge de la setmana és… “Cholo” Simeone
L’Atlético
de Madrid es troba en un pou de difícil sortida. La seva eliminació de la Copa
del Rei davant l’Albacete va acabar d’enfonsar als “colchoneros” que a
principis de temporada tenien totes les il·lusions posades en un projecte molt
esperançador i ple d’estrelles internacionals. Gregorio Manzano, entrenador de
l’equip, ha hagut de dimitir del seu càrrec desprès dels mals resultats i ha
deixat el seu lloc a un vell conegut per l’afició del club, Diego Simeone,
conegut com el “Cholo” i que va militar a les files de l’equip madrileny durant
5 anys i va marxar sent el líder i capità de l’equip. Ara s’espera que l’entrenador
argentí incorpori nous jugadors o que amb el que hi ha faci un equip molt més
competitiu que pugui salvar la temporada aconseguint arribar a posicions
europees.
Diego
Palbo Simeone va néixer a Buenos Aires (Argentina) l’any 1970. Va començar a
jugar a les categories inferior del Club Atlético Vélez Sarsfield on va jugar
fins que, a l’edat de 17 anys, va debutar amb el primer equip. Amb aquest club
va jugar 82 partits i va marcar 15 gols, tot i jugar al centre del camp. El seu
salt al continent europeu el va portar a Itàlia, a les files del Pisa Calcio en
què va jugar 3 temporades abans de partir cap a terres espanyoles. Va debutar
amb el Sevilla l’any 1992 on va coincidir amb Diego Armando Maradona. Però una
vegada més va canviar d’equip i va arribar a l’equip “colchonero”. A l’Atlético
de Madrid va jugar 3 temporades i es va convertir en un ídol i capità de l’equip
que va guanyar el doblet (Lliga i Copa). Desprès de “visitar” la península, va
decidir tornar a Itàlia on va aconseguir el seus títols més importants; primer
a l’Inter de Milà on va guanyar la UEFA (ara coneguda com Europa League) i
segon a la Lazio amb que va guanyar Lliga, Copa, SuperCopa italiana i Supercopa
d’Europa. L’any 2003, amb 33, va tornar a l’Atlético de Madrid dos anys més
arribant a la xifra de 197 partits jugats a Primera Divisió. L’any 2006 es va
retirar jugant en el club dels seus amors, Racing Club argentí. Una vegada va
penjar les botes va decidir convertir-se amb entrenador d’aquest club amb el
que va aconseguir salvar una situació de crisi greu però els dirigents no li
van donar continuïtat. Va marxar a Estudiantes de la Plata on va aconseguir
emportar-se el Torneo Apertura 2006 amb una espectacular remuntada a les últimes
jornades i acabant una sequera de 23 anys sense títols. Però sense explicar els
motius va decidir marxar cap a River Plate on les coses no van anar tan bé. L’any
2009, va assumir la direcció del San Lorenzo però els mals resultats el van
portar a marxar del club i tornar a terres italianes (Catania) on va realitzar
la millor temporada de l’equip. Abans d’anunciar-se el fitxatge de Simeone per
l’Atlético, el “Cholo” va renunciar al seu càrrec de tècnic en el seu equip, el
Racing Club. Una carrera plena d’alts i baixos, tan com a jugador que com
entrenador, però tot i això una vida dedicada al futbol i a l’amor al seu país
amb el que ha estat internacional 106 vegades i ha aconseguit 2 Copes Amèrica,
una Copa de Confederacions i una Plata als Jocs Olímpics del 1996 a Atlanta.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
19/12/11
El
personatge de la setmana és… Xavi Hernández
El
“cervell” del Barça es mereix ser el personatge de la setmana i, segurament, el
de moltes setmanes més perquè amb la seva distribució de la pilota fa possible
que aquest Barça funcioni així i aconsegueixi cada any més títols. A la final
del Mundial de Clubs, Xavi es va permetre el luxe de marcar un gol arribant de
segon línia desprès d’una jugada de combinació en que va participar tot l’equip
menys Valdès. Un jugador que sempre és on toca i que no se’l veu tan com Messi
o Iniesta però que és el cor d’aquest equip. Totes les jugades passen pels seus
peus i ell decideix si el joc va cap un costat o cap a l’altra. A més, aquesta
temporada està aconseguint marques golejadores increïbles per un migcampista
com ell. Amb el gol a la final contra el Santos ja en porta 7 i només esta a
tres de la seva millor marca que data de la temporada 2008-09. Una vegada més
no hi ha adjectius per definir aquest jugador que ho dona tot pel club i que s’ha
convertit en llegenda viva dels blaugrana. Amb el Mundial aconseguit ahir, suma
22 títols com a professional. Queda esperar que jugui molts anys més, pel bé
del futbol i pel bé d’un conjunt d’amics que està meravellant al món, fins i
tot, quan ja ho ha guanyat tot.
Xavier
Hernández i Creus va néixer a Terrassa (Catalunya) l’any 1980. El seu pare va
ser futbolista i entrenador arribant a jugar a primer divisió amb el Sabadell
(1965). Els seus antecedents familiars van fer que Xavi s’enamorés del futbol
des de ben petit i que fos un culé de sang. Amb només 11 anys, va arribar a la
Masia on va aprendre tots els moviments i estil de joc que caracteritza el club
blaugrana. El 18 d’agost de 1998, va debutar amb el primer equip de la mà de l’entrenador
Louis van Gaal durant el partit de Supercopa d’Espanya davant el Madrid. En
aquell partit va fer el seu primer gol tot i que era migcampista i no era la
seva especialitat. Els següents anys va anar oscil·lant entre els primer equip
i el filial. La seva posició en aquell moment estava ocupada pel capità del
Barça que era Josep Guardiola i per aquest motiu la seva ascensió es va veure
una mica aturada fins que l’any 2000, el ara tècnic del millor equip del món va
marxar al Brescia. A partir d’aquell moment Xavi es va anar guanyant la posició
tan al club com a la selecció. L’any
2006, amb Rijkaard com entrenador, va aconseguir un dels seus títols més desitjats,
la Champions League, tot i que no va poder jugar per una lesió que el va tenir
molt de temps apartat dels terrenys de joc. Però dos anys desprès s’aconseguiria
treure l’espina i guanyaria la segona Champions de la seva carrera i la tercera
del club. En aquell partit Xavi seria escollit jugador de la final. L’any 2010,
la seva ciutat natal li va otorgar la Medalla d’Honor de Terrassa. Un any més
tard, el jugador català aconseguiria escriure el seu nom a la història
convertint-se en el jugador del Barça amb més títols aconseguits (18). El 25 d’octubre
de 2011, Xavi es va convertir en el jugador que més partits havia vestit la
samarreta del Barça amb 392 partits, superant a Migueli. El migcampista de
Terrassa també ha tingut una trajectòria molt important amb la selecció espanyola
amb la que ha disputat 101 partits i ha guanyat una Eurocopa i un Mundial. Amb
tots aquests campionats, suma 22 títols (6 Lligues, 3 Champions, 1 Copa del
Rei, 5 Supercopes d’Espanya, 2 Supercopes d’Europa, 2 Mundials de Clubs, 1
Mundial sub 19, 1 Eurocopa i 1 Mundial). A més, a nivell individual cal
destacar el tercer lloc a la Pilota d’Or del 2009 i millor jugador de l’Eurocopa
del 2008. Un jugador que ha fet història i que ho ha guanyat tot però que vol
seguir fent el que més li agrada que és jugar a futbol, i que així sigui durant
molts anys!
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
12/12/11
El
personatge de la setmana és… Carles Puyol
Aquest
cap de setmana es va viure el millor partit que es disputa actualment a nivell
mundial. El Barça i el Madrid es van enfrontar en un espectacle que van seguir
uns 500 milions d’espectadors arreu del planeta. La victòria del Barça es va
fer possible gràcies a l’esforç i el coratge dels jugadors blaugrana que amb un
marcador en contra des del minut 1 de partit van saber aixecar-se i imposar el
seu joc marcant 3 gols a camp de l’etern rival. I aquesta vegada el
protagonista no va ser Messi, ni Xavi, ni Iniesta (van jugar molt bé però el
seu nivell normal) sinó que va ser el capità del Barça, Carles Puyol, que va
cobrir la seva part del camp com feia temps que no se’l veia i va anular
completament les incursions d’un Cristiano Ronaldo que deu somiar en els
rinxols d’or del capità culé. Desprès d’una llarga lesió i d’una recuperació
molt dura, Puyol anava agafant el ritme però no acabava de ser el defensa que
tothom recordava. Però una vegada més, davant la màxima pressió que exigeix un
clàssic, va mostrar la seva valentia i la seva força per deixar sense feina a
Valdés. Una vegada més el capità ho dóna tot en els partits més importants i
demostra perquè s’equivoquen tots aquells que des de fa temps el volen retirar
del futbol professional.
Carles
Puyol i Saforcada va néixer a La Poble de Segur (Pallars Jussà), l’any 1978. Durant
els seus primers anys de vida va jugar al seu poble on gràcies a la seva
qualitat va poder arribar a la Masia amb 17 anys. Allà va començar jugant d’extrem
L’any 1999 va debutar amb el primer equip del Barça a les ordres de Van Gaal
que el feia jugar en totes posicions. L’any 2003, el president Joan Gaspar va
firmar un contracte fins el 2007 perquè Puyol continués vestint la samarreta
del Barça i per convertir-lo en un dels jugadors més ben pagats de l’equip. Amb
l’arribada de Rijkaard, es converteix en el capità de l’equip, per decisió
unànime de tots els seus companys de vestuari. L’any 2005, amb la seva primera
Lliga, començaria la seva gran consecució de títols amb el Barça, que encara
continua en l’actualitat. L’any 2006 conseguiria aixecar la primera Copa de
Campions de la seva carrera, segona del club desprès de molts anys de sequera
internacional. L’any 2009 es consolida com un dels millors defenses del món i
continua aixecant títols de tres en tres. Un dels gols més recordats del capità
blaugrana és el que va marcar al Bernabéu en el històric 2-6 que va donar la
Lliga al conjunt culé. Amb la selecció espanyola, igual que amb el Barça, es va
convertir en el líder de la defensa i en el salvador de moltes internades
rivals. A nivell col·lectiu, Carles Puyol ha aixecat 17 títols amb el Barça
(entre ells 3 Champions i un Mundial de Clubs) i 2 títols amb la selecció
espanyola (Eurocopa i Mundial). A nivell individual, ha estat considerat el
millor defensa de la Champions 2006 i ha esta seleccionat fins a 6 ocasions en
l’equip de l’any de la UEFA. Tots aquests mèrits i la qualitat del jugador fan
possible que avui en dia sigui considerat com un dels millors defenses del món
i, segurament, com un dels millors que es recordaran en el futur.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
5/12/11
El
personatge de la setmana és… Alexis Sánchez
El
jugador xilè, Alexis Sánchez, s’ha convertit en una de les cares positives d’aquesta
setmana. El Barça el va fitxar al mercat d’estiu però en un dels seus primers
partits com a blaugrana es va lesionar i ha estat fora del terrenys de joc
durant moltes setmanes. Amb la dificultat que suposa tornar desprès d’una lesió
i a un club nou, el davanter ha superat els obstacles i ha retrobat la seva
qualitat. Guardiola ha apostat pel jove jugador xilè i aquest li ha respòs amb
3 gols en dos partits; dos contra el Rayo i un contra el Llevant. A més dels
gols també pressiona als defenses contraris, recupera pilotes per sortir en
contraatac, corre per la banda obrint el camp i donant-li més espais als homes
interiors i com no és un més en el gran rondo que acostuma a fer el Barça
durant els partits, sobretot si juga a casa. Alexis s’està guanyant la
confiança de l’entrenador, tot i que hi ha jugadors de gran nivell a la seva
posició. Amb la seva sortida al camp pot donar verticalitat al joc i obrir les
bandes cosa que Guardiola porta esperant durant les últimes temporades. Un
reforç que si arriba al seu nivell i va millorant en el seu joc individual pot
arribar a convertir-se en un davanter essencial pels blaugrana i en un recanvi
de luxe per partits complicats.
Alexis
Alejandro Sánchez va néixer a Tocopila (Xilé) l’any 1988. Durant el seus primer
anys de vida va haver de viure en situació de pobresa fins que, jugant al
carrer amb els seus amics, l’alcalde del poble va veure el seu gran nivell i li
va regalar unes bambes per jugar a futbol. L’any 2004, amb 15 anys, passa a
formar part de l’Escola de Futbol de Cobreola. Allà comença a demostrar les
seves habilitats i va pujant de categoria en categoria. Un any desprès
debutaria en el primer equip del Cobreola i seria un dels jugadors més jove en
disputar la Copa Libertadores. Sobretot, se’l coneixia per la seva forma de
parlar, molt ràpida i que no entenia gairebé ningú, segons ell era un dialecte
del seu poble natal. Un any desprès cridaria l’atenció d’un gran equip com l’Udinese
que pagaria per ell 3 milions de dòlars. Tot i formar part de l’equip italià és
cedit al Colo-colo, equip xilè amb el que guanyaria el torneig Clausura 2006 i
Apertura 2007. Posteriorment, marxaria del país per recalar a les files de
River Plate on se’l començaria a conèixer amb el nom de “Niño Maravilla”. Però
una lesió els lligaments el va fer perdre’s 3 mesos de temporada i el seu
nivell es va veure afectat. L’any 2008 tornaria a Udinese on començaria a jugar
ja amb l’equip italià (31 partits i 3 gols). La temporada següent jugaria 32
partits i marcaria 5 gols. Gràcies a les seves actuacions arribarien ofertes de
molts clubs grans però l’Udinese el declararia intransferible. Durant la
temporada 2010-11 es convertiria en l’únic xilè en marcar 4 gols en un mateix
partit del Calcio. Finalment, Alexis, desprès de dures negociacions, acabaria
arribant al Barça per més de 37 milions d’euros. Va debutar davant al Madrid
durant la SuperCopa d’Espanya. Pel que fa la selecció internacional, esta
considerat com un dels millors jugadors de la història del país, havent
disputat dues copes mundials i una copa Amèrica en que el seu equip va arribar
a quarts de final. Segons una enquesta de la FIFA està considerat com el
jugador amb un futur més brillant a nivell mundial.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
28/11/11
El personatge de la setmana és... Iñigo Martínez
El jove jugador
de la Real Societat, Iñigo Martínez, s’ha convertit en el protagonista de la
jornada en aconseguir, des del mig del camp, un gol a l’últim minut de partit que
li donava els tres punts al seu equip. Iñigo, a més, ha igualat un rècord que
ostentava Roger García (ex-jugador de l’Espanyol, entre altres) des del 2003 quan
va aconseguir marcar en una mateixa temporada dos gols des del seu propi camp.
El jugador basc ja va aconseguir un gol així al derbi contra l’Athletic de
Bilbao, a la jornada 7. El seu entrenador ha confessat que el noi s’entrena
cada dia en aquesta mena de xuts i que no dubta ni un segon en provar fortuna.
I no només sort necessita per marcar, ja que des dels 50 metres de distància
també és necessària una qualitat amb la que molts jugadors no compten. El més
important d’això és que amb aquests gols aconsegueix treure al seu equip del
descens i salvar el cap de Montanier, que segurament li estarà molt agraït.
Iñigo Martínez
Berridi, nascut a Ondarroa (Biscaia), l’any 1991, va començar a jugar a l’equip
de la seva localitat fins que la Real Societat el va fitxar en categoria cadet.
Així va iniciar la seva formació en els equips inferiors del club. La seva
progressió el va permetre arribar al segon equip del club, on es va convertir
en un jugador clau per ascendir a Segona B. Durant la temporada 2010-11 va
seguir jugant amb el filial, amb la gran sorpresa de entrar en la convocatòria
de la selecció espanyola sub-20. El fet de no participar en la Copa Mundial
sub-20 el va permetre estar en la pretemporada del primer equip i de
convertir-se en la revelació del conjunt basc. El tècnic Montanier el va convertir en jugador
del primer equip, encara que no en té fitxa. Tot i ser un defensa, disposa d’una
bona arribada a l’àrea contrària i està demostrant que la seva precisió en el
xut és la seva millor arma. Amb el dos gols des del seu camp es consolida com
un jugador a seguir i en un perill pels porters que s’avancen massa i no pensen
en el mal que els hi poden fer jugadors com Iñigo Martínez.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------
21/11/11
El personatge de la setmana és... Carlos Martins
El jugador portuguès és el trist protagonista d’aquesta
setmana, desprès que el dimarts passat li comuniquessin que el seu fill pateix
leucèmia, malaltia que l’obliga a necessitar un transplantament de medul·la per
seguir vivint. Martins, que va rebre la noticia quan estava amb la selecció, ha
buscat desesperadament un donant des de que va saber la notícia i ha demanat
públicament que la gent doni sang per trobar una persona compatible amb el nen,
de només 3 anys. Tot i la desgràcia, l’entrenador del Granada, Fabri, va
convocar al migcampista pel partit contra el Mallorca i li va donar la
confiança per jugar i seguir lluitant pel seu fill. I el jugador no va
defraudar al seu entrenador quan amb una jugada pròpia d’un davanter, va
driblar a la defensa mallorquina i va marcar des de fora de l’àrea un gol que
significa més que una pilota dins d’una xarxa. Significa un regal d’esperança
pel seu fill i una mostra de valor per part d’un jugador que ha mostrat que té
una força envejable.
Carlos Jorge Neto Martins va néixer a Coimbra (Portugal),
l’any 1982. Provinent de la cantera de l’Sporting de Portugal, va passar per
alguns equip del país, per tornar a l’Sporting fins l’any 2007. Les lesions i
la seva mala conducta amb l’entrenador no li van permetre brillar a l’equip
portuguès i van provocar la seva sortida del club. El seu destí va ser la Lliga
espanyola on va trobar el seu màxim nivell que li va permetre cridar l’atenció
del Benfica, equip del seu país. Tots i les irregularitat en el seu joc, va
aconseguir ser un jugador important en l’equip de l’àguila. Aquest estiu, el
Benfica va decidir cedir-lo a un recent ascendit a la Lliga espanyola, el
Granada. És en aquest equip on ha hagut de viure els pitjor moments de la seva
vida amb la malaltia del seu fill però el club a respost de forma impecable i
ha donat suport incondicional al jugador. Amb la selecció va tenir la seva
oportunitat d’or quan el van trucar perquè debutés durant la classificació de l’Eurocopa
del 2012. Martins és un migcampista ofensiu que té un gran xut des de fora l’àrea
com ja ho va demostrar en l’últim partit. Però a part de la seva habilitat dins
el camp, ha mostrat la seva força i valentia com a persona i seguirà lluitant
per aconseguir salvar al seu fill.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------
14/11/11
El personatge de la setmana és... Iker Casillas
El porter del Real Madrid i de la Selecció espanyola,
Iker Casillas, es va convertir el dissabte en el jugador amb més partits jugats
amb Espanya, empatat amb un altre porter mític com Zubizarreta, amb 126
internacionalitats. Casillas no viu un dels seus millor moments ja que altres
porters com Valdès o Javi Varas es troben en millor nivell que ell, però es
obvi que té la titularitat assegurada a la Roja. Tothom recorda partits com l’eliminatòria
contra Itàlia en la que a la tanda de penals li va obrir les portes de les
semifinals de l’Eurocopa a Espanya, que acabaria emportant-se el títol europeu.
O partits amb el Madrid en que amb les seves aturades impossibles meravella al
món. Tot i el trofeus individuals i col·lectius que s’ha emportat durant la
seva carrera, s’hauria de permetre que altres porters l’acompanyessin en la
selecció ja que poden donar-li descans i poden aportat coses positives per
Espanya.
Iker Casillas Fernández va néixer el 20 de maig de
1981 a Móstoles (Madrid). De petit va arribar a les categories inferiors del
Real Madrid, és a dir, que és un dels orgulls de la cantera madridista. Va
debutar amb el primer equip davant l’Athletic de Bilbao el 12 de setembre del
1999, a l’edat de 18 anys. Aquell any es va convertir en el porter més jove en
jugar i guanyar una final de la Champions League, davant el València. La seva
rapidesa i agilitat per arribar a remats impossibles van permetre que en poc
temps es convertís en el primer porter de l’equip merengue. Amb el primer equip
va anar aconseguint tots els torneigs que es poden guanyar menys la Copa del
Rei. No va ser fins l’any 2011 que ho aconseguís davant el FC Barcelona. Des de
el 2008, està considerat el millor porter del món, segons la Federació
Internacional d’Història i Estadística de Fútbol (IFFHS). Amb la selecció
espanyola va debutar el 2 de setembre del 2000 davant Bòsnia. El seu paper dins
la selecció va incrementar quan, a conseqüència d’una lesió inesperada de
Cañizares, es va convertir en el porter titular en el Mundial de Japó i Corea. L’any
2008 va aconseguir l’Eurocopa i dos anys més tard va alçar-se amb el Mundial,
el primer en la història de la Roja. El 12 de novembre de 2011 serà recordat,
sobretot per ell, com el dia en que es va convertir en el jugador amb més
internacionalitats de la selecció amb 126 partits. Un porter àgil, mediàtic i
modest que sempre ha optat per no seguir les tendències obsessives del Real
Madrid per atacar al Barça, tot i que des de l’última temporada ha realitzat
algunes declaracions que estan sortint de to. És un porter de llegenda, un
porter que serà recordat per els amants del futbol i que, segurament, ha permès
que el Real Madrid hagi aconseguit la majoria de títols que te en les seves
vitrines des de principis de segle.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------
7/11/2011
El personatge de la setmana és... Zlatan Ibrahimovic
El davanter suec, que actualment juga al Milan,
porta una setmana bastant completa i no em refereixo a nivell futbolístic. Fa
menys d’una setmana va aparèixer la seva biografia en que repassa la seva vida
i carrera fins el moment i en que deixa unes quantes frases per recordar.
Zlatan ha aprofitar l’oportunitat per ficar-se amb Pep Guardiola i amb els seus
antics companys d’equip. Entre les declaracions del suec, es sap que quan Ibra
volia marxar del club li va dir a Rosell que pegaria a Guardiola davant dels mitjans.
Però aquesta no és l’única burrada que ha dit. També ha confessat que els
jugadors del Barça són com col·legials que li diuen que sí a tot el que diu l’entrenador
i que Guardiola li dona massa protagonisme a Messi. El jugador suec afirma que
Guardiola té por de Mourinho i que no suportava que el tècnic català no el
deixés anar a entrenar amb cotxes de luxe. Ni Guardiola ni els jugadors han
volgut donar importància a aquest tema i han confirmat que es senten molt a
gust en aquest club.
Zlatan Ibrahimovic, nascut a Malmo (Suècia) al
1981, és un davanter centre amb molta potència en el xut i, per la seva alçada,
se’l considera un especialista en jugades aèries. Desprès d’uns anys jugant al
equip de la seva ciutat natal, va viatjar a Amsterdam on l’Ajax el va
contractar. Entrenat per Koeman va aconseguir dues lligues, una copa i una
supercopa, en només tres temporades al club. El seu olfacte golejador i la seva qualitat a
l’hora de regatejar als defenses el van portar a fitxar per la Juventus de
Capello. Allà es va adaptar al futbol italià però per problemes de compra de
partits, l’equip de Torí va baixar de categoria i això va suposar la immediata
marxa de Ibra a l’Inter de Milà. Aquella temporada es va convertir en el màxim
golejador del Scudetto i va ajudar a guanyar el títol de lliga. La seva
progressió el va fer arribar al Barça que el va comprar a canvi de 40 milions
més Eto’o. Una vegada més una estrella blaugrana que marxava per la porta de
darrera. La presentació del jugador suec va reunir a 60.000 espectadors i es va
convertir en la màxima assistència de la història. Amb el Barça va jugar 46
partits i va marcar 22 gols, tot i que la seva manera de jugar va dividir l’opinió
culé. Finalment, l’any 2010 va marxar al Milan, el seu equip actual. La seva marxa
no va ser el que se’n diu agradable ja que va desprestigiar al seu entrenador i
el va anomenar “filòsof” per la seva forma de pensar i actuar. Ibra és un
davanter eficaç i molt professional dins del terreny de joc però les formes el
maten ja que sempre ha estat notícia pels seus problemes fora del camp. Les
puntades famoses que dóna als seus companys d’equip no resulten un gran exemple
pels més petits i la seva forma de parlar i comportar-se li donen molta mala
fama. Ara ha tornat a actuar com a ell li agrada, ficant-se amb els altres i,
sobretot, sent violent. S’ha d’esperar
que no hi hagi molts jugadors que actuïn així i, sense cap dubte, no se li ha
de seguir el corrent perquè l’únic que intenta és desestabilitzar al Barça,
segurament, per un rabieta infantil pròpia d’aquells que no saben acceptar la
realitat.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------
1/11/11
El personatge de la setmana és... Isaac Cuenca
El jove davanter de Reus ha guanyat molt
protagonisme en l’última setmana, desprès que Guardiola li hagi donat dues
oportunitats per demostrat la seva qualitat i la seva gana golejadora. Va debutar a Los Carmenes, davant un Granada,
últim a la classificació, que volia posar-li les coses difícils a l’equip
blaugrana. Cuenca va realitzar un bon partit i va tenir l’ocasió de marcar el seu
primer gol, el somni de qualsevol debutant que jugui en aquesta posició. La
lesió de Pedro li va permetre tenir una segona oportunitat en només tres dies i
aquesta vegada si que la va saber aprofitar. Al Camp Nou i davant un Mallorca
superat, va aconseguir anotar el seu primer gol com a jugador del primer equip,
desprès d’una meravellosa jugada i d’un regat al porter Aouate. El jove jugador
no sabia ni com celebrar-ho. Tot fa creure que Guardiola seguirà apostant per
ell i que no queda molt lluny la possibilitat de que l’inclogui en el primer
equip la temporada vinent.
Isaac Cuenca López nascut a Reus el 27 d’abril de
1991 va començar la seva formació en les categories inferiors del Barça però va
decidir tornar a la seva ciutat natal on va jugar durant un llarg període de
temps. Va passar per la Damm i pel Reus, on el seu talent el va fer despuntar
entre els seus companys i el Barça el va voler recuperar. El entrenador del
Barça B, Luis Enrique, el va cridar perquè jugues amb el seu equip durant la
pretemporada. El Sabadell va quedar encantat amb la seva qualitat i va anar
cedit durant la temporada 2010-11. No seria fins la jornada 6 que aconseguiria
marcar el seu primer gol. La temporada va acabar amb el Sabadell ascendit i amb
Cuenca com el jugador clau per aconseguir aquesta fita, tot i no ser el màxim
golejador. Ara, Cuenca ja pot demostrar tota la seva tècnica i el seu estil en
el millor club en el que podria compartir vestuari. Segurament, s’haurà de
guanyar aquest dret aconseguint bons partit en el segon equip i esperant a
tenir més oportunitats per jugar amb el primer equip. El “malabarista” conegut
per les seves habilitats amb la pilota compte amb una gran velocitat i amb un
regat elegant i espectacular. El seu olfacte de gol es pot apreciar des del
primer minut de partit i el seu atreviment és propi dels canterans que no tenen
por a equivocar-se. Els cules poden estar il·lusionats perquè apareix una altra
promesa que pot donar moltes il·lusions a les noves generacions d’aficionats al
futbol.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
23/10/11
El personatge de la setmana és... Javi Varas
El porter sevillà va fer un dels millors partits de la seva carrera i va
posar encara en més dubte qui es mereix ser el primer porter de l’equip
andalús. Amb les seves vuit parades va permetre que el Sevilla s’emportés un
punt del Camp Nou i es mantingués en posicions de Champions. La gran defensa
sevillista va realitzar un gran treball però sense les intervencions de Varas,
l’equip blaugrana s’hagués emportat el partit. I per posar la cirereta al
pastís, li va parar un penal a l’últim minut a Messi. Segons ell, havia
estudiat molt com tirava els penals el crack argentí i això li va permetre endevinar
la trajectòria de la pilota. També cal dir que el xut de Messi no serà recordat
com un dels millors ja que li va faltar potència i col·locació. Palop deu estar
pensant que el lloc que tan tenia assegurat amb les seves grans actuacions en
cites europees i amb la presència a la selecció espanyola se li està escapant,
mai millor dit, de les mans.
Javier Varas Herrera va néixer a Sevilla (1982) i es va formar en el AD
Nervión. Les seves bones actuacions en aquest equip i en el AD San José van
facilitar que el Sevilla es fixes en ell i que el fitxes l’any 2003. Tot i
això, l’equip sevillista el va cedir al Alcalà en que la seva intervenció va
permetre la salvació de l’equip. Un any més tard el Sevilla el va repescar i el
va posar en el segon equip on va seguir demostrant les seves qualitats innates
a la porteria. En aquell moment, un porter anomenat Palop feia les delícies de
sevillisme aconseguint parades impossibles i assegurança la continuïtat durant
molts anys. Varas no es podia ni imaginar que per un lesió del porter titular,
seria el protagonista de la pretemporada 2009. La seva actuació no va deixar
indiferent a ningú i se’l va començar a veure en més partits del primer equip.
Aquesta temporada s’ha convertit en una de les claus del Sevilla i amb l’actuació
davant el Barça ha fet pensar a més d’un sobre qui es mereix la titularitat en
la porteria de l’equip andalús. Tot i que no hagués aturat el penal a Messi,
seguiria sent el millor jugador del partit ja que va tenir el seu dia; atent
als contraatacs dels blaugrana, arribant a tots els costats de la porteria, estirant-se
i tocant la pilota amb la punta dels dits i, fins i tot, en més d’una ocasió
aturant xuts dels seus propis companys. Potser tenia el seu dia de gràcia o
potser es presenta com una promesa a nivell nacional. Això només depèn de Varas
que té el futur en les seves mans.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
17/10/11
El personatge de la setmana és... Gonzalo Higuaín
El davanter argentí del Real Madrid, Gonzalo
Higuaín, s’ha convertit en el màxim golejador aquesta setmana, marcant 9 gols
ens tres partits. Va començar amb un hat-trick contra l’Espanyol, va viatjar a
Argentina on va sumar tres gols més contra Xile i va tornar a Madrid per sumar
el tercer partit marcant 3 gols contra el Betis. L’afició merengue torna a
somiar en el seu davanter estrella desprès de superar una lesió a l’esquena que
el va deixar fora de competició durant gairebé un any. Higuaín vol seguir amb
la seva bona ratxa i sumar més gols ens competició europea.
Gonzalo Geraldo Higuaín, nascut a Finisterre
(França) però nacionalitzat argentí, va començar la seva carrera jugant a River
Plate. El seu bon joc i la seva facilitat per encarar porteria va cridar l’atenció
d’alguns equips europeus fins que el Real Madrid va decidir comprar els seus
serveis, l’any 2006. La gran oportunitat li va arribar quan Van Nistelrooy va
patir una lesió i Higuaín va haver de suplir la seva baixa. Durant aquest
període de temps va demostrar la seva qualitat i va aconseguir fer-se lloc
entre els millors de l’equip. No va ser fins l’any 2009 que Maradona el va
convocar per primera vegada amb la selecció argentina. Una lesió a l’hernia
discal va provocar que el jugador hagués d’abandonar el joc durant més de 6
mesos. A principi de temporada va aconseguir tornar a agafar la forma i poder
lluitar la seva posició amb Karim Benzema, que, amb la falta del jugador
argentí, havia aconseguit guanyar-se el respecte del Bernabéu. Amb aquests tres
hat-trick consecutius el jugador merengue ja assoleix els 100 gols en la seva
carrera com a professional amb els dos clubs als que ha militat i 14 gols amb
la selecció nacional.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
10/10/11
El personatge de la setmana és... Alfredo Flòrez
El jutge únic del Comitè de Competició de la Lliga
espanyola, Alfredo Flòrez, ha ampliat el seu historial de “grans” decisions
desprès de considerar que el famós dit a l’ull de Mourinho a Tito Vilanova era
una acció lleu i que venia donada per una prèvia provocació del segon tècnic
blaugrana. El jutge, merengue reconegut, ha dedicat la seva vida a protagonitzar
moments polèmics en que la seva decisió sempre ha resultat estranya. Seran
recordades actuacions com la no sanció a Figo per un entrada que va realitzar
sobre César Jiménez (Saragossa) i que el va fer retirar-se del futbol, o la
proposta de sancionar a Guardiola amb 5 anys d’inhabilitació desprès de dir que
l’àrbitre Gómez Clos mentia.
Una persona com Alfredo Flòrez, que segueix
treballant tot i que als seus 85 anys ja hauria d’estar descansant a la seva
casa de vacances permanents, s’hauria d’adonar que alguna cosa no ha fet bé
durant la seva trajectòria professional. Com pot ser que un grup de individus
pugui decidir qui surt sancionat i qui no quan el seu principal objectiu és
defensar els interessos d’un club en concret i de realitzar qualsevol acció
perquè aquest surti sempre beneficiat. Tothom coneix les tendències i gustos
del membres del Comitè i com un costat del món ha de aguantar sancions
estúpides i si es queixa rep un dur càstig. S’hauria de fer una seriosa
reflexió sobre el funcionament d’aquest organisme sancionador que porta molts
anys sota el domini d’uns subjectivistes del futbol. Hi ha joves arreu del món
que desitgen canviar les coses i fer que el món del futbol no visqui episodis
tristos i lamentables en que es recorda més allò dolent que no pas l’emoció i
el joc net d’aquest esport. Només falta esperar que algú s’adoni seriosament
que aquesta no és la manera d’actuar i si ningú ho fa haurem d’esperar que
aquesta generació de pocavergonyes abandonin aquest món.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
3/10/11
El personatge de la setmana és... Llevant U.D.
L’equip granota comparteix el lideratge de la
Lliga BBVA amb el Barça. El conjunt de Juan Ignacio Martínez va guanyar per un
gol de diferència al Betis i aconsegueix sumar quatre victòries consecutives.
Amb aquests resultats, el Llevant viu el millor inici de temporada de la seva
història. A més de ser líder, té el mèrit de tenir el porter menys golejat de
Primera Divisió, Munúa, que només ha rebut 3 gols en 6 partits. L’equip
valencià, que ja va demostrar el seu bon nivell guanyant al Madrid, ha
aconseguit emportar-se els últims 12 punts en joc. Els aficionats van rebre l’equip
com si hagués guanyat un trofeu ja que estar al capdavant d’aquesta Lliga és ja
un triomf. Les estadístiques que ha aconseguit aquest equip deixen clar que la
Lliga no és de dos equips i que s’haurà de lluitar fins el final per aconseguir
els objectius establers. Com ja va dir l’entrenador granota, els objectius del
Llevant segueixen sent els mateixos, és a dir, aconseguir la permanència.
És obvi que un equip com el Llevant no es podrà
mantindre en el lideratge de la Lliga durant moltes més jornades, ja que el
cansament i la forma física del jugadors granotes baixarà mentre que la d’equips
com Madrid, Barça o València es mantindrà. No és la primera vegada que un equip
modest aconsegueix aquests resultats ni tampoc serà la primera vegada que
aquests resultats començaran a baixar gradualment. S’ha de reconèixer que l’equip
valencià està realitzant un inici de temporada admirable i que la humilitat amb
que juguen diu molt de la forma de pensar i d’actuar del seu entrenador. El
Llevant haurà de concentrar els seus esforços en partits contra enemics
directes com Getafe, Osasuna, Mallorca, Racing,... i no caure en l’error de
creure’s invencible i amb poders per guanyar a tots els grans. Si segueixen
jugant amb una mentalitat correcte la caiguda quan rebin una golejada per part
d’un equip gran no serà tan greu. Però un aspecte molt important que ha obert
aquest equip és el fet que molts professionals hagin definit aquesta Lliga com
una competició de dos equips, on la resta no hi tenen res a fer. Segurament, el
Llevant no aconseguirà mantenir-se en aquesta posició però altres clubs com
Màlaga, València, Atlètico, Sevilla o Betis lluitaran fins el final i durant la
temporada veurem moltes sorpreses i molts resultat que no seguiran el guió
establert per aquests “visionaris” del futbol.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
27/9/11
El personatge de la setmana és... Sandro Rosell
El president del F.C.Barcelona, Sandro Rosell, va
aconseguir el passat dissabte una doble victòria. Primer a l’Assemblea de Socis
compromissaris del club blaugrana on es van aprovar les propostes de la Grada
Jove, d’un Camp Nou sense fum i del patrocini de Qatar Fundation. Tot i que la
proposta de crear un espai on els aficionats puguin donar més ambient als
partits ha estat declarada com d’alt risc per la presència de més d’un centenar
de persones amb antecedents de violència, els socis han decidit tirar-la
endavant. Aquesta ha estat la proposta més ajustada entre vots positius i
negatius ja que les altres dues han sortit clarament guanyadores pels
interessos de Rosell. La segona victòria del president ha estat la gran mostra
de joc que el “seu” equip va donar contra l’Atlètic de Madrid, amb una maneta
més pel seu historial col·lectiu. Segurament, Rosell considera que la victòria
més important és la que es va produir amb els socis ja que el ratifica en el
seu càrrec i li dóna més valor per segui propulsant les seves idees.
Les propostes que s’han aprovat en l’Assemblea
canvien l’aspecte del camp i li donen un imatge de renovació. El fet de que no
es pugui fumar al Camp Nou resulta molt il·lusionant i revolucionari però del
tot ingenu. A tots aquells avis que porten mitja vida anant al camp a veure
jugar el seu equip mentre es fumen un puro no se’ls hi pot prohibir un costum
tan important com aquest. El fum moltes vegades molesta i perjudica greument a
la salut però això no vol dir que en un espai on hi entren 100.000 persones es
pugui acceptar una proposta com la que els socis han decidit. Qui controlarà
que tots aquesta aficionats al futbol compleixin la llei? Qui serà el valent
que li digui al seu veí que no fumi? Rosell està fent una política austera per
reduir despeses però de que li servirà si desprès ha de pagar a 10.000
vigilants que controlin un espai sense fum? L’altre proposta complicada és la
de la Grada d’Animació ja que resulta a primera vista molt valent i alhora li podrà
donar més vida a una afició coneguda per la seva passivitat. Però és correcte
tornar a deixar entrar personatges als quals Laporta va necessitar sang i
valentia per expulsar de l’estadi? És just que el joc que està desplegant l’equip
pugui veure’s influenciat pels possibles problemes que porti la grada? Quant de
temps li costaria al nou president fer fora a tots aquells que acabessin
fent-ne alguna de grossa? Que entenem per animar i quins seran els límits?
Moltes preguntes que el president blaugrana haurà de respondre ja que tot i
sortir guanyador i victoriós, ara està en els seves mans instaurar correctament
aquestes propostes i defensar-les sense amagar-se.
