7 de desembre del 2010
Això si que és “cantera”
Això si que és “cantera”
F.C.BARCELONA 2-0 RUBIN KAZAN
Hi ha coses que em molesten i que no puc evitar oblidar-les ràpidament. Ahir vaig tenir un d’aquests moments quan va començar el partit del Barça. Guardiola ja havia avisat i va deixar a tot l’equip descansant a la tribuna. Potser exagero; Iniesta i Messi estaven assentats a on normalment s’asseuen els jugadors professionals de futbol. Al camp van saltar el “reserves” i els xavals de la cantera. El minut 1 de partit ja no hi havia dubtes que seria un partit que els comentaristes de futbol podrien citar com “difícils de portar”. I va ser en aquell moment que vaig decidir canviar el guió del que anava a comentar. Per mi, Guardiola va faltar al respecte a l’afició que va anar al Camp Nou. No em valen excuses com que Messi va entrar per agrair la alta assistència de públic. I és per això que avui comentaré el que per mi va ser el partit del dia; Equip de Pol Soria 14-15 Equip del musulmà enfadat. Tot té una explicació.
Després de celebrar un festa sorpresa a una amiga, me’n vaig anar a casa el meu cosí Pol (11 anys) i li vaig dir que si volia jugar a futbol. Dos minuts més tard estàvem a la plaça amb la pilota als peus. El Pol em va dir: “Cosinet, li puc dir als meus amics de jugar un partit?”. Resposta afirmativa. Gairebé mai havia jugat un partit de futbol al carrer i ja era hora. Les alineacions del partit eren; per l’equip de Pol Soria tenim a Nil “Valdès” com a porter, nen de la Monopol com a lateral, Pol “Puntades” com a lliure i Omar com a defensa. A l’equip del musulmà enfadat, trobem al nen Independentista com a defensa, al Torres de Poble Nou com a davanter i Said com a propietari de la pilota. La primera reacció que us pot venir és com em van marcar 15 gols i jo us respondré. Un porter “escombra” gairebé no està a la porteria i els gols van arribar desprès de 3 hores jugant. Una cosa si que he comprovat i és que els nens de 12 anys ja tenen un nivell de tècnica individual que fa por. Passar la pilota no la passen però anar-se’n de tots si que ho fan. I el més curiós és que, fins i tot, el més dolent (Omar) era bo. El partit es pot resumir breument; contraatacs constants de banda a banda que no donen temps a respirar, sort que jo era porter. Entre gol i gol, parlem i fem tonteries i més d’un em mira l’anell i em pregunta si em això puc matar. Resposta negativa. La Terra ja ha girat prou perquè el Sol no escalfi i els nens van abandonant el camp i tornant a les seves cases, suats i amb les mares esperant. El meu cosí és feliç; ha marcat 6 gols i no pot més. Em toca fer de padrí i netejar-lo a la font del parc. “Que pesat, cosí”, diu. Clatellada al cap. Tornem a casa i el sopar ens està esperant. Recordem que juga el Barça i ens preparem l’alimentació davant la televisió. El partit comença i tornem a estar al principi de tot. Ahh, per cert, el Barça va guanyar 2-0, amb gols de Fontàs i Víctor Vázquez. Quina quantitat de gols més baixa, no creieu?----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Panathinaikos 0-3 Barça ¿On és l’infern grec del que es parlava?
S’esperava un partit difícil i perillós pel Barça, que es jugava el primer lloc del grup contra un equip grec que havia de guanyar per classificar-se ja que el Copenhaguen havia perdut per un gol a casa del Rubin Kazan. Abans de començar el partit, van arribar els primers problemes: la xarxa de Valdés estava trencada i la pilota desinflada. Els de Guardiola, pensant en el clàssic, van sortir al camp distrets, però Pedro als 15 minuts de partit ja avisava a Tzorvas que la coses anirien a millor. Però seria l’equip grec, a peus del veterà Cissé, qui faria que Valdés poses a prova el seus reflexos. Desprès de diverses internades d’Adriano, Pedro rebria una passada interna d’Alves i xutaria creuat sense que el porter grec pugues reaccionar. L’equip català obria la llauna i controlava completament el partit. Però la gran possessió del Barça va dormir el joc i va provocar que l’equip grec trobes contraatacs fàcils davant una defensa bastant fluixa. La primera part acabaria, així, sense gaire aportació de les grans estrelles de l’equip culé.
La segona part seria més activa però sense emocionar-se. La jugada polèmica arribaria al minut 50 quan l’arbitre no veu un penal claríssim a Villa. Mentrestant, Adriano seguia amb el seu recital de xuts i internades per la banda. No seria fins el minut 62 que apareixeria el veritable Barça, el del toc ràpid i l’eficàcia total. Xavi que veu a Iniesta, li serveix una passada interior que el manxec rep, Adriano que fa la desmarcada rep la pilota i li serveix en plata el gol a un Messi bastant desaparegut però com sempre letal. El partit solucionat i el cap en el pròxim dilluns, encara que Iniesta tornaria a fer de les seves per donar-li el doblet a un inspirat i constant Pedro que torna a recuperar l’olfacte golejador. Com a tot partit sempre hi ha un aspecte negatiu i, en aquest cas, no podia faltar. Adriano, un cop més, va haver d’abandonar el camp per lesió. Guardiola va decidir deixar descansar a Xavi i Piqué i no fer com el senyor Mou que “recomana” als seus jugadors que s’autoexpulsin dels partits. Per sobre de tot, cal reconèixer la gran actuació que va oferir l’arbitre quan, a falta de 10 minuts pel final, va aturar el partit i va anunciar que no seguiria si els energúmens grecs tiraven bengales i petards al terreny de joc. S’ha d’aplaudir els arbitres amb dos parells de valentia. Amb el partit acabat, el Barça torna a casa com a líder matemàtic del grup i esperant rival a vuitens
