27 d’abr. 2012

Gràcies, Pep


“Estem aquí per anunciar que el nostre tècnic, Josep Guardiola, ha decidit no renovar amb el FC Barcelona”. Les primeres paraules que ha pronunciat el president del Barça, Sandro Rosell, han verificat el que tothom creia sobre el futur de Guardiola però segurament ningú desitjava.


Pep ha donat les gràcies als seus jugadors per aquests quatre anys i ha explicat que la única raó de marxar és perquè no pot aguantar el ritme de ser l’entrenador del Barça. També s’ha disculpat per no haver-ho dit al febrer però el seus motius devia tenir per aplaçar-ho. Guardiola se’n va desprès de unes temporades irrepetibles que han canviat radicalment la història del club. Ha donat esperança a l’afició i ha mostrat davant els ulls del món sencer com es pot jugar amb la pilota als peus i gaudint al màxim d’aquest esport. Ha rebut tot els elogis que es poden escoltar, fins i tot dels seus enemics més acèrrims, i ha ensenyat la seva forma de veure el futbol respectant a tothom, fet que ha transcendit del món de l’esport en sí i que ha tocat a una societat i un país que mai s’hagués imaginat una època així. I és per això que les veus dels culés han estat d’agraïment i en cap cas de crítica. Sempre hi ha l’ovella negra que no s’adona de tot el que ha arribat a fer en Pep i que te tot el dret de marxar sense trobar ni un obstacle. S’ha acomiadat, avui, el millor entrenador que ha tingut la història del Barça, l’únic que ha sigut capaç junt amb els jugadors de crear un sentiment únic, de fer que una afició coneguda per la seva fredor es posi a ovacionar al seu equip desprès de caure eliminats a les semifinals de la Champions. El mínim que es pot fer és agrair eternament la seva feina.

Els jugadors ha mostrat la seva tristesa tan a la sala de premsa com per les xarxes socials. S’ha arribat a dir que hi ha hagut llàgrimes al vestuari al conèixer la notícia de la mateixa boca del seu entrenador. La gran estrella culé, Leo Messi, no ha pogut ni anar a acomiadar al seu míster i s’ha disculpat dient que no estava preparat, no tenia prou valor. Una plantilla que a partir d’ara ha de canviar el xip i adonar-se que com ha dit Puyol, Guardiola els hi ha marcat el camí ha seguir. S’ha de confiar en l’aposta de club per donar una oportunitat a Tito Vilanova. Segurament, el millor tècnic que pot tenir el conjunt culé desprès del gran Pep. Una persona que ha passat una malaltia que ha unit encara més a l’equip i que sap perfectament de quina forma dirigia el seu antecessor. És una prova més per aquest equip, un salt que s’ha de donar en grup i que els pugui permetre seguir gaudint del joc.


Gràcies Pep per donar aire a la història del club. Gràcies perquè la teva feina s’ha vist recompensada avui amb tots els missatges d’agraïment que surten del cor dels culés i dels que estimen el bon futbol. Gràcies per comportar-te sempre de forma modèlica i demostrar que tot es pot aconseguir pel bon camí. Gràcies eternament Pep per formar part de les nostres vides i donar-nos felicitat en bons i mals moments. Sempre, Pep, sempre estarem amb tu. 

11 d’abr. 2012

Els precedents del derbi

Aquí us deixo l'enllaç dels precedents que he fet pel mundodeportivo sobre el derbi entre l'Atlético de Madrid y el Real Madrid.


Precedents Atlético - Madrid

7 d’abr. 2012

… o caure al Infern


Mentre a la part de dalt de la classificació, els equips revelació i els més forts s’estan pegant per aconseguir el campionat i les posiciones europees, a la zona més baixa d’aquesta Lliga trobem una sèrie d’equips que s’estan jugant molt més que una invitació a participar en partits internacionals. Ells estan lluitant per no baixar de categoria i per no fer perillar la continuïtat del seu club. Es converteix en un veritable maldecap per qualsevol jugador i aficionat que es veu obligat a patir en el tram final de la competició domèstica. És en aquest moment on el veritable sacrifici de cadascun dels professionals que componen aquests clubs en situació d’alarma es veu a la màxima potència, amb partits increïbles i remuntades il·lusionants.


Aquesta temporada ha tingut moltes variacions i a falta de vuit jornades perquè tot estigui escrit i sentenciat tenim a dos equips, Sporting i Racing (25 punts) que veuen amb pànic que la salvació es troba a masses punts de distància i que el calendari no els beneficia en absolut. Els asturians han de visitar camps com el Santiago Bernabéu, Cornella-el Prat o La Rosaleda i rebre la visita d’equips com un Villareal molt necessitat i amb millor plantilla i un Llevant que vol seguir amb el seu somni europeu. De la mateixa manera, els cantàbrics també veuen perillar les seves opcions ja que han de visitar fins a cinc camps i només rebre la visita de tres equips, Mallorca, Athletic i Osasuna. S’hauran de créixer a fora perquè sinó els serà impossible tenir una ínfima oportunitat.

L’altre cara dels equips en perill és el Zaragoza (28 punts) que després de sumar victòries davant Valencia, Atlético i Sporting veuen com tot es possible i com la salvació està a tocar. Però no s’han de confiar ja que després de rebre al Barça, hauran de visitar Sevilla, Mallorca, i Getafe. La sort els hi somriu ja que podran decidir les seves opcions a casa rebent a equips assequibles com Granada o Racing i altres de molt competitius com Llevant i Athletic. El Villareal (32 punts) és l’equip més descol·locat de tots aquests ja que sempre acostuma a lluitar per posicions elevades i ara es veu amb l’aigua al coll. Les lesions que han patit durant la temporada es van curant i això permet encarar amb millor mentalitat l’última part de la temporada. El Submarí haurà d’aprofitar els partits a fora contra Betis, Real Societat i Sporting i els de casa contra Racing però també es trobarà amb un Osasuna europeu i un Valencia i Atlético amb ganes de guanyar i sumar.

Granada (34 punts) i Betis (35 punts) són segurament els equips que per plantilla i cansament poden patir més en els darrers partits. Els andalusos tenen un calendari mogut amb partits importants contra Zaragoza, Mallorca, Getafe i Rayo. Però el problema es troba en els altres rivals com son Athletic, Llevant, Espanyol i Madrid que poden portar a l’equip a segona. Els bètics, que no volen tornar a baixar de categoria, s’han trobat que tenen una acumulació de rivals importants com son Villareal, Osasuna, Valencia, Atlético i Barça, als que se’ls hi ha d’afegir el derbi davant el Sevilla, de resultat inimaginable. Si aconsegueix sumar en els primers partits podrà respirar i enfrontar millor l’ascensió d’abril.

De més lluny, però tampoc gaire, es troben Real Societat i Mallorca (36 punts) que miren amb temor la proximitat del descens. Els bascos, que estan agafant un bon nivell en els últims dies, tenen partits rellevants contra Malaga, Villareal, Atlético i Valencia. Han d’aprofitar els seus partits a casa contra Betis i Racing per sumar punts. Els balears, per la seva banda, tenen un calendari més agradable amb visites a camp del Racing i el Getafe i els partits a casa davant Granada, Zaragoza i Rayo. Fins i tot es poden convertir en jutges de la Lliga ja que si aquesta arriba ajustada a la última jornada, ells han de visitar el Madrid i poden fer-li un favor als culés. Només falten vuit jornades. Pocs partits que decidiran tot el que es porta jugant des de fa mesos. Cada gol compte, cada xut es important i cada punt és or per aconseguir mantenir-se a Primera i no caure, merescudament o no, al Infern. 

4 d’abr. 2012

Guanyar-se el cel...


La Lliga BBVA, més coneguda com Primera Divisió, viu el seu tram final a falta de vuit partits per saber qui és el campió i qui són els afortunats que es guanyen el cel, classificant-se per Europa. El Real Madrid (78 punts), actual líder, vol mantenir la seva posició de privilegi i mira per retrovisor a un Barça (72 punts) acostumat a anar per davant i que porta molt temps intentant remuntar. Cert és que la incògnita no seria la mateixa si els blancs encara estiguessin a 10 punts del blaugrana.


L’equip de Mourinho, encara viu a la Champions League, no té un calendari gens fàcil en el que queda de temporada. La visita del Valencia i el Sevilla al Bernabéu són, juntament amb el partit contra l’Atlético, el Barça i l’Athletic, els enfrontaments més complicats per el blancs. Obviant la poca rendibilitat dels colchoneros davant els merengues i la insuficient motivació del Sevilla, fan que els valencians, els blaugrana i els bascos siguin els veritables maldecaps de Cristiano i companyia. Nou punts que es podrien escapar, un lliga que estaria en perill pel líder.


El perseguidor, el FC Barcelona, s’ha aconseguit alliberar de molts partits difícils i probablement podria veure’s amenaçat amb la visita del Getafe, que ja el va guanyar a l’anada, i la del Real Madrid, decidint-se la Lliga. El desplaçament a casa del Llevant serà un moment perillós per les aspiracions dels culés que no han de témer les visites d’Espanyol i Màlaga al Camp Nou. Un Barça que necessitaria la punxada del Madrid en més d’un partit ja que és complicat (però gens impossible) emportar-se els 24 punts que queden al sac.


Ja a l’altre lliga, el Valencia (48 punts) se les veia molt boniques amb la seva avantatge a la tercera posició però els equips de baix s’han motivat molt en les últimes jornades i és molt difícil saber qui serà el beneficiat d’aquesta lluita. Els che han de visitar a Madrid, Espanyol i Màlaga, amb la dificultat de tenir la Europa League entremig. Però sense oblidar que també reben la visita d’un Osasuna que els hi vol treure el lloc i d’un Villareal que s’ho juga tot per no baixar a segona. L’última plaça de Champions, molt valuosa, la ostenta el Màlaga (47 punts), tot i que cada jornada té com a inquilí un equip diferent. Els de Pellegrini trobaran dificultats a la visita al Reyno de Navarra (Osasuna), al Camp Nou i al Vicente Calderón, i necessitaran obligatòriament puntuar en tots els partits a casa. Llevant (45 punts) i Osasuna (43 punts)equips revelació, no es volen conformar en estar a la Europa League i volen treure aquest mèrit als que ara l’ocupen. Els granotes han de donar-ho tot en el partits a domicili (Sporting, Sevilla, Zaragoza i Mallorca) ja que a casa rebran a un Atlético perseguidor, a un Barça superior i a un Athletic renovat. Els “rojillos” ho tenen més difícil ja que juguen pocs partit a casa, la seva arma principal per ser on son,  i a fora han de visitar estadis molt complicats com Mestalla o el Madrigal. 

Una lliga molt intensa en que altres equips com l’Atlético (42 punts), amb un calendari força difícil però que s’ho jugarà tot a casa i un Sevilla (42 punts) que també serà decisiu pels interessos de tots els “europeus”, voldran estar entre els sis millors. Un campionat que fins el final no desvetllarà la seva solució i que coronarà a aquells que per joc i resistència siguin els millors i que definitivament s’hagin guanyat el cel d’Europa.