I així va el món...

Segons el Codi Penal, “qui condueixi un vehicle o ciclomotor en els casos de pèrdua de vigència del permís de conduir per pèrdua total dels punts assignats legalment, serà castigat amb la pena de presó de 3 a 6 mesos o amb multa de 12 a 24 mesos o amb treballs en benefici de la comunitat de 31 a 90 dies”. Dins d’aquesta norma s’ha vist involucrat un dels jugadors de futbol de Reial Madrid, Marcelo, que va ser atrapat el 12 de febrer conduint sense punts en el carnet. Com qualsevol persona amb una gran quantitat de diners a la butxaca, va aconseguir ser atès pel jutge en un dels famosos judicis ràpids i se’n va anar amb una multa de 6.000 euros sota el braç, havent de pagar 25 cada dia durant 8 mesos. Cal especificar que aquest jugador arriba a cobrar 5.464 euros cada dia (2 milions l’any), és a dir, que en només dos dies en tindrà prou per sanejar el seu delicte. Altres amb no tanta “sort” econòmica, poden veure com per fer el mateix els poden caure fins a sis mesos de presó o multes més elevades.

El Codi Penal també especifica que en aquells casos que el conductor fos novell en aquesta mena d’infraccions ho hauria de pagar amb treballs comunitaris. Us imagineu a Marcelo treballant amb gent gran o en un menjador per a indigents? Jo no, i no ho dic com a atac per la bona caritat del jugador sinó perquè és evident i cada dia està més demostrar que els judicis tenen un doble raser i que qui té més acostuma a sortir menys castigat (no només en el món de l’esport, senyors polítics!). Però es que no és un problema aïllat ja que en un parell de mesos hem pogut veure en portades de diari a altres professionals tacant la dura feina de la DGT. Són els casos de Casillas, Piqué i Benzema.

El porter del Madrid es va lesionar durant el partit de Copa del Rei contra el València i com ningú va ser capaç d’acompanyar-lo a l’hospital i a casa, va haver de conduir amb un braç enguixat. Sobre això, el codi de circulació comenta que no es pot conduir sense les aptituds físiques i psicològiques al 100%. Sanció de la DGT: ninguna. Un cas semblant li va passar a Piqué quan va ser captat per un fotògraf amb el seu fill de pocs mesos al seient de davant agafat pel jugador. Aquestes actuacions es castiguen amb fins a 3 punts del carnet. Sanció de la DGT: ninguna. Per acabar, Benzema ha estat captat pel radar conduint a 216 quilòmetres per hora en una carretera de limitació 100km/h. Segons el codi, aquesta infracció que es troba per sobre del càstig màxim suposaria la pèrdua de sis punts del carnet i gairebé 600 euros de multa. Sanció futura: segur que ridícula respecte a qualsevol ciutadà corrent. Quatre casos que demostren el mal que pot fer la indeguda actuació de les estrelles de l’esport. Han de ser conscients que representen les il·lusions de molta gent i que tot el que fan és mirat amb lupa tan per la premsa com per les institucions.

Però i que passa si segueixen fent-ho malament? Doncs res, perquè els jutges i les institucions els seguiran deixar fer i imposant multes ridícules. Podran seguir actuant com veritables reis i posant en perill la vida d’altres persones. Al final, segur que hi haurà algun boix que entrarà a subhasta per comprar els seus cotxes mig destrossats. 

La prèvia de la Jornada, 22 (del 1 al 4 de febrer)

Els Lleons s’esmolen les urpes (Valladolid (10º) – Athletic (13º)) (div.  21:30h Marca TV): L’Athletic visita un Nuevo Zorrilla complicat en els darrers partits ja que els locals porten tres victòries i dues derrotes en els cinc últims partits jugats a casa. Però els de Bielsa van aconseguir el més difícil vencent a l’Atlético per un sobrat 3-0 i ara es troben en un bon moment per seguir creixent i pujant a la classificació. Com a visitants, no poden lluir uns números gaire brillants amb dues victòries, dos empats i sis derrotes i havent encaixat 27 gols. Per sort, compten amb l’ajuda del seu gran referent, Aduriz que amb 12 dianes és el màxim anotador dels bascos (gairebé un 50% dels gols de l’equip). Els locals, en canvi, si que presumeixen de bons resultats a casa amb 5 victòries, 3 empats i tres derrotes, marcant un total de 21 gols. La tornada de Manucho de la Copa Àfrica els dóna un punt a favor (7 gols en 12 partits jugats). Ambdós equips s’han trobat en 40 ocasions; 20 victòries locals, 13 empats i 7 victòries visitants, amb 57 gols dels de Pucela i 34 dels bascos. Els de Djukic només han perdut en una ocasió en els darrers vuit partits i han marcat en sis d’ells. El darrer enfrontament va acabar amb empat a dos i no aconsegueixen repetir empat de forma consecutiva des de la temporada 1996-97.

Un visitant ‘agradable’ (Osasuna (18º) – Celta (16º)) (dis. 16h GolT/C+Liga): El Reyno viurà un nit més de patiment desitjant la victòria d’Osasuna que l’apropi a la permanència. Davant hi haurà un Celta que s’arruga a domicili. Els gallecs només han vençut en una ocasió aquesta temporada i ja sumen 9 derrotes en 11 partits. El bon joc mostrat a casa els permet seguir vius i fora de posicions perilloses. Osasuna es manté regular a casa, havent puntuat en tres dels darrers cinc partits a casa i només es troben a dos punts del seu rival. El Celta ha visitat en 17 ocasions el camp d’Osasuna amb 11 victòries locals, 1 empat i 5 victòries galleges, sumant 32 gols a favor dels de casa i 17 dels de fora. L’últim precedent va acabar amb un triomf per la mínima del Celta amb gol de Baiano. Anteriorment, els locals havien guanyat de forma consecutiva dos enfrontaments. El més curiós és que els gallecs han sumat les cinc victòries en els darrers 7 partits, ja que durant 40 anys van ser incapaços de treure els tres punts a Osasuna.

No veuen la sortida (Getafe (12º) – Deportivo (20º)) (dis. 18h GolT/C+Liga): Els madrilenys reben la visita del pitjor equip de la Lliga. El Deportivo no coneix la victòria fora de casa (5 empats i 6 derrotes) i es troba a la darrera posició amb moltes dificultats per sortir-ne. Els locals veuen les coses des d’una millora posició, tot i que, no es poden dormir si volen lluitar per posicions més elevades. Els darrers cinc partits a casa els han solucionat sense cap derrota (2 victòries i tres empats). Els dos conjunts s’han vist les cares en 7 partits (2 V, 2E i 3D) amb 9 gols locals i 8 visitants. El Getafe va vèncer l’última vegada que van jugar entre ells (4-1), desprès que els visitants haguessin sumat els tres punts en les dues visites anteriors. Els madrilenys mai han aconseguit dues victòries consecutives davant el Deportivo i tenen una gran oportunitat aquesta jornada.

Ratxes oposades (Espanyol (15º) – Llevant (8º)) (dis. 20h GolT/C+Liga): Un equip que puja i un altre que baixa. Sembla que l’Espanyol sigui un altre amb Aguirre i que els de JIM comencin a acusar competir en masses fronts. Els pericos porten tres victòries consecutives a casa i només han deixat de puntuar en un dels darrers cinc partits. En canvi, el Llevant , que no podrà comptar amb un dels seus grans defensors, Ballesteros, no aixeca el cap, perdent tres partits dels cinc últims, lluny de casa. Els valencians han visitat en set ocasions el camp de l’Espanyol (la tercera a l’Estadi Cornellà-El Prat) amb 4 victòries periques, 2 empats i només una victòria dels valencians. I aquesta es va produir la temporada passada (1-2), amb gol de Suárez al 89’. Anteriorment, els locals havien aconseguit puntuar en tots els partits jugats davant el Llevant a casa. Un dada positiva per l’Espanyol és que han marcat en tots els enfrontaments directes amb el Llevant de visitant.

La terra dels malsons blancs (Granada (17º) – Madrid (3º)) (dis. 22h GolT/C+Liga): Desprès d’un intens Clàssic, els de Mourinho no volen distraccions davant un Granada que ha incorporat a dos grans jugadors a última hora (Nolito i Buonanotte) i a un nou entrenador, Alcaraz. Els locals no estan aconseguint el seu màxim nivell a casa però es mantenen fora dels llocs de perill. El Madrid segueix vivint un malson fora del Bernabéu ja que ha sumat dues victòries, 1 empat i dues derrotes en els últims cinc partits. Només han sumat 5 victòries en 11 partits a domicili i ja no en poden deixar perdre cap més. Les estadístiques entre Granada i Madrid, però, no mostren gaire dubtes sobre el possible guanyador; 4 victòries locals, 6 empats i 8 victòries visitants, amb 23 gols del andalusos i 28 dels merengues. Els locals no guanyen al Madrid a casa des de la temporada 1971-72 (5 partits). Els visitant han aconseguit dues victòries de forma consecutiva. Però la dada que realment no deixa dormir als merengues és que aquesta temporada, cada vegada que han visitat a un equip andalús (Sevilla, Betis i Màlaga), han sortit perdent. Podria ser la quarta?

Una prova més per seguir aguantant (Màlaga (4º) – Saragossa (14º)) (diu. 12h GolT/C+Liga): Tot i la sortida a última hora de Monreal cap a l’Arsenal, els de Pellegrini han de fer tot el possible per no despenjar-se de posicions Champions, amb Betis, Rayo i València pressionant per baix. Els seus resultat a casa són esperançadors amb 3 victòries en els darrers cinc partits. El Saragossa, sense poder oblidar el patiment de l’any passat, necessita punts per assegurar una posició a la meitat de la taula. Postiga amb 7 gols és el punt de referència dels aragonesos. Ambdós equips s’han trobat en 25 ocasions (10 V locals, 7 empats i 8 V visitants). La temporada passada el resultat va ser de 5 a 1, favorable als andalusos. Anteriorment, els locals no havien pogut vèncer en cinc partits.

Torna Tamudo (Sevilla (11º) – Rayo (6º)) (diu. 17h GolT/C+Liga): El Rayo visita Sevilla amb el jugador que li va donar la permanència l’any passat i, que desprès d’un pas per la Lliga mexicana, ha tornat amb els madrilenys. El Sevilla, cansat de la Copa, haurà de estar al màxim nivell per vèncer a un Rayo capaç del millor i el pitjor fora de casa (2 victòries i tres derrotes en els darrers cinc partits a domicili). Els dos equips s’han vist les cares en 12 enfrontaments, amb 9 victòries andaluses, 2 empats i una única victòria rayista. Els locals porten tres partits sense perdre (2 victòries i un empat) i la victòria del Rayo data de l’any 2000 (2-3). Dos equips que s’han intercanviat les seves posicions naturals i lògiques a la competició.

Sense temps per respirar (València (7º) – Barcelona (1º)) (diu. 19h GolT/C+Liga): Els homes de Roura no poden despistar-se ja que han de visitar un dels camps més complicats de la Lliga, Mestalla. En el rècord, la primera derrota de la temporada a casa la Reial Societat desprès de 19 partits sense perdre. Les estadístiques mostren que els culés han guanyat 10 dels 11 partits jugats a domicili mentre que els locals han perdut 3 partits dels darrers cinc. Ambdós equips han jugat un total de 77 partits, amb 29 victòries locals, 18 empats i 30 victòries visitants, amb 126 gols dels valencians i 122 dels blaugrana. El València no guanya a casa des del 2007 (5 partits). El darrer enfrontament va acabar amb empat a dos. Messi vol seguir sumant per convertir-se en el Pichichi més anotador de la història, rècord que ja ostenta.

Duel europeu (Atlético (2º) – Betis (5º)) (diu. 21h C+): Dos equips que estan jugant un futbol ofensiu i sorprenent. Un Betis que es troba davant uns colchoneros que no coneixen altre cosa que la victòria a casa (11 partits, 11 triomfs). Un Betis que fora de casa no s’arruga (19 punts a domicili per 16 a casa). Els dos s’han vist les cares en 45 ocasions, amb 26 victòries culés, 13 empats i 6 victòries a domicili. El darrer partit va acabar amb victòria dels andalusos per 0-2. Els locals només han guanyat un dels últims 6 enfrontaments. Només queda el dubte de saber si jugarà Falcao.

A aprofitar el bon moment (R.Societat (9º) – Mallorca (19º)) (dill. 21h GolT/C+Liga): Els homes de Montanier volen seguir amb la bona ratxa desprès de ser l’única equip capaç de guanyar al Barça en el que portem de temporada. Davant reben a un Mallorca en hores baixes que no troba la forma de sortir del pou (un única victòria fora de casa en 11 partits). Els balears han visitat a la Real en 21 ocasions, amb 15 victòries locals, 2 empats i 4 victòries visitants. Els bascos porten cinc victòries consecutives i l’últim triomf del Mallorca data del 2003 (0-1). 

La Copa fa patir

El Barça es juga aquesta nit (22 h/Telecinco) el bitllet per les semifinals de la Copa del Rei, el pas cap a dos clàssics que poden alterar el món del futbol un any més. Les debilitats dels blancs semblen desaparèixer en la competició copera, mentre a la Lliga es troben a 15 punts dels líders culés. El partit d’anada al Camp Nou entre Barça i Màlaga va acabar amb un sorprenent empat a dos que deixa als andalusos amb més opcions de les que esperaven. Mentre mantinguin la seva porteria amb menys de dos gols en contra i no deixin vèncer al Barça, ho tindran guanyat. Però els blaugrana no acostumen a fallar fora de casa i ja sumen 14 enfrontaments consecutius de Copa marcant almenys una diana.

L’últim precedent és de la temporada passada en la qual l’equip català es va enfrontar al Reial Madrid guanyant al Bernabéu i empatant al Camp Nou, amb una classificació per semifinals molt lluitada. El patiment és el company de viatge del Barça a la competició de Copa. Des de la temporada 1999-00 els culés han jugat en nou ocasions l’eliminatòria de quarts amb un balanç de 9 victòries, 5 empats i 4 derrotes. El darrer partit que van perdre va ser a camp del Betis, tot i que el 5-0 de l’anada els va permetre passar de ronda. El Saragossa ha estat el rival que més vegades s’ha enfrontat als blaugrana a quarts (3 vegades), amb dues classificacions pels aragonesos i una pels catalans. Tot el contrari que el Màlaga que es troba per primera vegada amb el Barça en Copa del Rei.

Un oportunitat única pels andalusos que volen seguir emmarcant la seva històrica temporada derrotant el “gran i temible” Barça. No poden comptar amb la seva prometedora estrella Isco però que sí tenen a veterans jugadors que tiren d’experiència en aquesta mena de eliminatòries. Els visitants, en canvi, ho tenen tot a perdre. Si passen serà el més normal, desprès de marcar la millor primera volta de la Lliga en tota la història i classificar-se per vuitens de Champions.  Però perdre significa caure en una mala ratxa, en el que alguns desitgen com la depressió definitiva del gran Barça. Perdre és no lluitar pel triplet, un objectiu que ja sembla obligat temporada rere temporada. L’única opció la tenen si surten a jugar una final, si en els primers minuts mosseguen com acostumen a fer en moment de màxima concentració. Si no, cauran en la trampa del Màlaga, la que els farà anar a remolc i tenir moltes possibilitats de no passar de ronda. 

La superació del més petit

No significa res per ell aconseguir quatre Pilota d’Or de forma consecutiva, fet que no han assolit ni els grans com Maradona o Cruyff. Tampoc el preocupen els elogis i el temor que desperta en qualsevol defensa que ha d’intentar, gairebé sempre sense èxit, aturar les seves acceleracions. La “Pulga” no té complexes. Hi ha qui pensa que no pot haver-hi un Messi millor que el que va acabar l’any 2012 amb 91 gols, sis més que el rècord de Muller del 1972. Però Leo no es cansa de jugar, amb aquella cara que posa com si fos el seu debut professional cada cop que trepitja el terreny de joc i saluda a l’afició.

La temporada passada va aixecar el Pichichi (i la Pilota d’Or) amb 50 gols, nou més que l’anterior guanyador, Cristiano Ronaldo, i setze més que quan el mateix Messi el va guanyar la temporada 2009-10. No és el que més n’ha guanyat ja que els dos que ja pot gaudir a la famosa vitrina de casa seva queden lluny dels sis de Zarra o els cinc de Di Stéfano, Quini o Hugo Sánchez. Però els seus registres en aquesta primera fase de la competició espanyola fan tremolar les estadístiques històriques. En 19 partits, l’astre argentí ha sumat 28 gols (encara que Marca li resti un, sospitosament qui dóna el premi) quan la temporada passada en aquest període de temps només n’havia aconseguit 22. Amb aquesta suma ja supera o iguala a 70 jugadors que han guanyat el premi al millor golejador a la lliga espanyola des del 1928, és a dir, un 86% dels guanyadors d’aquest trofeu. I encara li queda tota la tornada!

Una dada més que mostra el seu constant creixement com a jugador i golejador són les comparacions amb temporades anteriors. A aquestes alçades de temporada, l’any passat portava 30 gols en 26 partits (1,15 gols/partit), tenint en compte Lliga, Champions i Copa. Ara, en porta 35 en 25 partits (1,4 g/p). Tirant més enrere, es pot comprovar que durant la 2010-11 va sumar 25 gols en 24 partits (1,04 g/p). Va acabar aquell any amb 50 gols. Messi sempre supera o iguala els seus números any rere any i no baixa el ritme ni té mesos perjudicials. Diuen que si segueix a aquest ritme pot acabar la competició nacional amb 56 gols però la “Pulga” és capaç de superar els 60 gols i seguir engreixant la seva història, que un dia d’aquest es convertia en llegenda. 

Injustícia entre els tres pals

El Camp Nou mai ha tractat bé a Valdés. Ha aplaudit les seves bones actuacions salvant a l’equip i permeten passar eliminatòries de Champions molt complicades. Però no se li dóna el valor d’Iniesta ni de Messi. No se l’aplaudeix com a Xavi o Puyol. Porta des dels 10 anys defensant la porteria del club blaugrana i se la posat en qüestió per males actuacions o perquè no era capaç de parar-ho tot. Hi ha altres en la seva posició que realitzen aturades més espectaculars, que s’estiren de forma sorprenent per realitzar accions més boniques que no pas útils. Potser ho fan quan el seu equip ja perd de tres gols. El guanyador de cinc Zamora, els darrers quatre de forma consecutiva, no ha rebut el reconeixement d’una afició que només es preocupava de mirar a l’altre costat del camp, embadalits per les curses de Messi. Tampoc l’han sabut valorar a l’hora de cridar-lo per la selecció espanyola (10 partits com internacional). Però Valdés sempre està allà, aturat, jugant amb la línia de l’àrea gran, escalfant si fa massa fred, esperant que desprès de 90 minuts la seva defensa s’adormi i el posin a prova quan encara no l’ha tocat. Sempre està alerta per si un dels seus jugadors decideix posar-lo a prova o marcar-se en pròpia porta.

Ara, encara més, el critiquen. Perquè no vol renovar. Perquè segons molts deixa al Barça sense una pota. Ara alguns s’adonen que era més important del que consideraven, que es sentien segurs amb ell però no ho podien valorar. Mentrestant, la premsa esportiva aprofita el gran enrenou per omplir portades d’enganys i suposicions. Ja li posen preu als possibles recanvis quan encara falta un any i mig i arraconen al porter que ha guanyat 20 títols amb el Barça. Tenen raó quan es queixen que no es pot amagar, que ha de sortir a donar explicacions sobre quins són els motius que l’han portat a deixar el club. Si no ho fa, es seguiran inventant rumors sobre possibles problemes personals i professionals.

Tan Iniesta com Cesc han estat els abanderats de l’equip per defensar al porter en públic i per deixar clar que encara és jugador de la primera plantilla. Desprès de tants anys, el Camp Nou hauria de saber valorar el que ha significat poder tenir un porter com aquest i no dubtar sobre la seva professionalitat i entrega amb els colors blaugrana. Valdés és el millor porter jugant amb els peus i ara mateix el Barça no necessita un que es dediqui a salvar gols miraculosament, sinó aquell que comenci les jugades. De Gea té uns reflexes molt bons i Courtois sap aprofitar la seva alçada. Però no és suficient. Realment Rosell està disposat a pagar 15 milions d’euros per Reina, un porter amb 30 anys que és habitual veure’l en les pitjors errades de la jornada? Perquè ningú parla de Pinto? Sí, aquell noi dels cabells estrafolaris. Sí, aquell que ja ha salvat al Barça en un parell d’eliminatòries de Copa del Rei. El que va venir l’any 2008 per ser el suplent de Valdès. Cert que té 37 anys però millor fitxar a un jove i deixar que aprengui com a segon. O ara deixarem de banda la “gran” filosofia culer, i molt ben venuda, de cuidar la cantera?

Estaria bé veure la cara de tots aquells que es pensin que defensar la porteria del Barça és senzill i que qualsevol ho pot fer millor que Valdés. Estaria bé veure la seva cara d’incredulitat.