A l’ombra de la Pilota d’Or

Un any més, per aquestes dates, l’expectació es centra en saber qui són els nominats a guanyar la Pilota d’Or com a millor jugador de la temporada arreu del món. Una llista que poca utilitat té quan 21 dels 23 candidats ja saben que no tenen cap oportunitat de guanyar. Cristiano i Messi, Messi i Cristiano, s’han convertit en la parella acaparadora de tots els premis i reconeixements individuals. L’astre argentí s’ha emportat tres trofeus de forma consecutiva i si aquest any torna a ser escollit com el millor, es convertirà en el jugador amb més Pilotes d’Or de la història per davant de mítiques figures com Cruyff, Van Basten, Platini o Beckenbauer (tots ells amb tres menys el darrer). Per la seva banda, Cristiano, que ha sortit perdent a les últimes tres edicions, necessita un reconeixement que ha d’arribar ara o ja serà massa tard. Però qualsevol que observi la llista podrà adonar-se que hi ha noms que no haurien d’aparèixer, que es valora més els gols que el bon jugador i que dóna la impressió que certs jugadors, facin el que facin durant la temporada, acaben sempre entre els 23 millors.

Prefereixo parlar d’aquells que no estan citats i que es mereixen ser-hi. A la porteria hi ha tres noms que no han tingut en compte;

Valdés (FCBarcelona): S’ha convertit per quart any en el porter menys golejat de la primera divisió espanyola. És cert que ha tingut alguns errors a l’hora de treure la pilota amb els peus, però, tot i això, segueix sent el porter amb millor toc de pilota i visió per iniciar jugada. La seva nul·la participació amb la selecció espanyola li treu qualsevol possibilitat de convertir-se en el porter referència, paper que, fins que no es retiri, ocuparà el “Santo” Casillas, cada vegada menys sagrat pels merengues.

Ter-Stegen (Borussia Monchengladbach): El jove porter alemany ha donat la sorpresa convertint-se en una peça clau per que el seu equip hagi acabat quart a la Bundesliga. A final de temporada va ser premiat com el millor en la seva posició però, tot i això, Neuer (Bayern Munic) amb la seva participació a la Champions i a l’Eurocopa s’ha quedat amb la candidatura. Només va rebre 24 gols en 34 partits.

Hart (Manchester City): Escollit porter de l’equip ideal de la Premier 2011-12, s’està convertint en el referent a la selecció encara que els seus companys no l’ajudin gaire. Conegut per les seves errades incomprensibles, no se li reconeix l’habilitat i els reflexos que té sota pals amb aturades no vistes a cap altre lliga mundial. Un altre cop resulta més còmoda nominar a velles glòries com Buffon, jubilat en dos dies, que arriscar-se per fer justícia.

Al mig del camp hi ha dos futbolistes que han portat al seus equips pel bon camí;

Silva (Manchester City): El canari tenia el difícil repte de sortir d’un equip com el València i aterrar a un City ple d’estrelles. Amb poc temps s’ha convertit en un home clau pel club i per guanyar la Premier més emocionant dels darrers anys. Guanyador de la Lliga i de la Community Shield, va sumar durant l’estiu l’Eurocopa amb Espanya, motius suficients que mostren la seva habilitat per dirigir als equips i per crear ocasions d’atac del no res.

Hazard (Lille/Chelsea): El mag francès es va convertir en el millor jugador de la Ligue 1 i va conduir al seu equip fins a posicions d’Europa League. Les seves passades i la velocitat perillosa amb que ataca el van portar directe cap a Anglaterra, amb l’actual campió d’Europa. És la promesa feta realitat de la selecció belga, falta d’estrelles mundials. Un jugador que pot acabar d’explotar a la lliga anglesa i que es mereix, almenys, ser reconegut entre els millors de l’any.

Però és a l’apartat d’atac on es concentren la majoria de nominats i en la que es pot veure la clara absència d’alguns davanters de prestigi.

Higuain (Real Madrid): Un dels davanters més efectius del món veu com la seva posició queda tapada pel seu company d’equip, Karim Benzema. La seva participació a la Euro pot ser el motiu, perquè sinó no es pot entendre com l’argentí que va acabar la temporada passada amb la Lliga i la Supercopa d’Espanya no estigui entre els millors. Complement perfecte de Messi a la selecció i de Cristiano al Madrid.

Giroud (Montpellier/Arsenal): Amb els seus 21 gols va donar una lliga al seu equip i es va emportar el premi de màxim golejadora de la Ligue 1. El seu bon joc tan de cap com amb els peus el fan un atacant molt complet i perillós. L’Arsenal sempre interessat en atacants polivalents el va fitxar aquest estiu i s’espera que millori encara més la seva efectivitat, en una lliga més exigent. Si la seva selecció hagués pogut lluitar fins el final a l’Euro, Giroud estaria entre els millors però, una vegada més, es mostra de quina manera s’escull els candidats.

Hulk (Porto/Zenit): La bèstia del futbol internacional va sumar a la seva carrera de títols una Lliga (26 partits, 16 gols i 11 assistències)  i una Supercopa. A més, amb Brasil va obtenir la medalla de plata als Joc Olímpics de Londres, abans de marxar cap al Zenit rus. Una irresistible oferta monetària que pot afectar al rendiment del jugador. El que ha fet durant l’any li mereix un reconeixement.