Com si estigués a casa seva

Mirant un film com El Dilema, de Michael Mann, qualsevol persona pot adonar-se del poder que pot arribar a tenir un mitjà de comunicació i, en concret, aquella persona que el dirigeix. Mou els fils com si el diari o el programa fos una titella que respon als moviments del seu amo. Tots els mitjans, siguin generalistes, econòmics o esportius basen el seu contingut en allò que els marca la seva línia editorial, sinònim d’allò que marca el cap o la direcció. Els interessos personals de cada periodista, siguin correctes o no, queden en segon pla davant el possible benefici del qui mana.

A Espanya hi ha quatre diaris esportius principals que dominen i es barallen per tenir el tros de pastís més gran. Marca es presenta com el més complet i el que aposta per arribar a tots els gustos del públic, intentant amagar el seu fanatisme cap el color blanc del Reial Madrid. El mateix fa Mundodeportivo que ocupa cada dia la seva portada amb temes del Barça però que prova de parlar de tots els equips amb una inaccessible equitat. Desprès ja apareixen els dos mitjans de club, aquells que dediquen a tots els seus treballadors ha elogiar al seu equip, ja sigui el Barça, amb Sport, o el Madrid, amb AS. Penosament, els dos primers, davant la gran acollida que tenen els diaris que diuen les coses que la gent vol sentir i que critiquen i taquen la imatge del gran rival, han hagut de canviar la seva idea de negoci i convertir-se també en ambaixadors de club. Lluny queden els grans exemples de diaris com l’Équipe o La Gazzetta dello Sport que no els importa obrir la seva portada amb una notícia d’esquí o de rugby si aquella és la més important del dia. Aquí, per molt rellevant que sigui, els criteris periodístics es van perdre entre baralles de com tenir més i més lectors.

Un exemple. Mundodeportivo, a dia 29 de desembre del 2012, obria en portada amb les paraules “Hores decisives” i entre cartells de fotografies exclusives, que fan sentir tan bé als directors dels mitjans, s’explicava que Guardiola ja estava decidint que faria amb el seu futur. És a dir, que la portada d’un dels principals diaris del país es sentia orgullós de començar el seu diari amb la suposició que una persona que està passant un any sabàtic, està pensant en entrenar a un equip o a un altre. També van pensar en ell quan dos minuts desprès de saber que Tito Vilanova havia recaigut del seu càncer van avisar que el ex entrenador ja venia cap a Barcelona per substituir-lo. Però no és l’únic que actua així. AS, posava en portada al seu gran ídol, José Mourinho, i subratllava que “Per mi la setmana passada va ser fantàstica”. Ja s’ha perdut tota mena de respecte cap aquest ofici. És impossible que els lectors puguin mirar un diari amb seriositat i sabent que estan llegint coses útils i corroborades. Ara, quan arriben al quiosc, gairebé ni passen, veuen grans portades amb molts colors, i amb titulars que els criden a la compra. Veuen grans mentides. Veuen una broma rere l’altre que només sembla normal el dia dels Sants Innocents, amb els típics enganys que ja no desentonen perquè per cada dia s’en poden dir.

Però quin és el càstig que pot haver-hi davant aquesta forma de maltractar el periodisme i l’esport? Doncs cap ni una. Poden actuar amb total impunitat i si un dia desprès es demostra que el que deien era una mentida no necessiten ni demanar perdó. Sempre troben una forma de capgirar els temes i buscar d’altres que segueixin fer rodar una pilota que cada cop es fa més gran. I a més són ells els que decideixen qui és el millor o el pitjor. Un diari com Marca és el que s’encarrega de donar un premi com el Pichichi o el Zamora. Per tant, no és estrany que davant el gran inici de Messi a la Lliga siguin ells els únics que li restin un gol per considerar-lo en pròpia porta. Curiós almenys.

I el pitjor de tot és que aquestes portades i aquestes difamacions ja comencen a crear mal ambient fins i tot en els propis esportistes, que han de passar el dia desmentint fets que no han ocorregut mai. Mentre uns esquiven les càmeres, altres criden des d’un forat negre, apartats perquè els “grans” mitjans consideren que l’esport que fan no ven o no l’importa a ningú. Amb la impunitat amb la que actuen no serà d’estranyar que quan arribin èpoques en que un esport o disciplina sigui rendible, ells si llancin com hienes i siguin els primers en abanderar a aquells esportistes que un dia abans havien amagat sota la catifa. El que està clar és que cada dia entren a casa nostre com si fos la seva, ja sigui en paper, en ràdio o en televisió i omplen les nostres hores amb mitges veritats i grans mentides que l’únic que aconsegueixen és matar cada dia una mica més aquesta professió i, amb ells, enfonsar l’esport.

La Jornada de Lliga, 14º (del 30 al 2 desembre 2012)

Últims trens pels navarresos (Osasuna (19º) – Rayo (8º)) (div. 21h C+Liga/Gol T): El Reyno de Navarra viurà una de les darreres oportunitats que té el seu equip per lluitar per la salvació. És cert que falten molts partits encara però la gran competitivitat dels altres clubs pot anar reduint les possibilitats dels pamplonesos si aquests perden. Els madrilenys, en canvi, arriben en un bon moment i mirant cap a posicions europees. Un Rayo que només ha aconseguit sumar dues victòries i quatre derrotes jugant en domicili. Ambdós equips han jugat un total de set partits, amb 3 victòries locals, 3 empats i una victòria dels visitants, amb 7 gols dels de Pamplona i 5 dels madrilenys. El darrer partit va acabar amb empat sense gols (2011). Osasuna no guanya des de fa deu anys, tot i que només han jugat dos partits en aquest període de temps. El primer enfrontament el van disputar el 17 de setembre del 1989 amb resultat de 2 a 1 a favor dels locals. Osasuna va aconseguir guanyar la seva eliminatòria de Copa davant l’Sporting mentre que el Rayo va quedar eliminat a mans de Las Palmas.

Una casa insegura (Getafe (7º) – Màlaga (4º)) (dis. 16h C+Liga/Gol T): Els madrilenys van millorant la seva posició a la competició amb el pas de les jornades però es troben a un rival, el Màlaga, que no perdona. A casa, el Getafe ha sumat 9 punts dels 18 en joc. A domicili, els malaguenys han aconseguit puntuar en cinc dels sis partits. Els dos equips s’han vist les cares en sis ocasions; tres victòries locals i tres visitants, amb 8 gols del Getafe i 10 del Màlaga. El darrer partit el van jugar la temporada passada amb victòria dels andalusos per 1-3 (gols de Eliseu, Toulalan i Cazorla envers la solitària diana de Castro). Els malaguenys porten dos triomfs consecutius i els locals només han vençut en un dels darrers quatre enfrontaments. El primer partit es va disputar el 2004 amb victòria local per la mínima. Ambdós equips només s’han quedat sense marcar en una ocasió cadascun. A la Copa, el Getafe es va classificar en detriment de la Ponferradina mentre que el Màlaga va superar al Cacereño, tot i perdre la tornada.

Competint a l’altre lliga (València (11º) – Reial Societat (12º)) (dis. 18h C+Liga/Gol T): La vida no és tan bonica aquest any pel València, que no aconsegueix acostar-se a posicions privilegiades. Els bascos van millorant amb el temps i només es troben a un punt del seu rival aquesta jornada. Els homes de Pellegrino canvien quan juguen a casa ja que han sumat cinc victòries en sis partits. En canvi, els visitants només han aconseguit una victòria i un empat en sis partits. Ambdós s’han enfrontat en 61 ocasions; 41 victòries locals, 11 empats i 9 victòries visitants, amb 130 gols a favor dels de casa per 52 dels de fora. La victòria dels visitants per 0-1 l’any passat és el darrer resultat que han firmat aquests conjunts. Aquest triomf va suposar el primer dels bascos en els últims 16 anys, en els que el València havia aconseguit sumar 8 victòries i tres empats. Si els locals no guanyessin igualarien la seva pitjor ratxa sense guanyar a casa davant la Reial Societat. A Mestalla es va jugar el primer partit entre els dos equips amb victòria xe per 4 a 0. Aquesta setmana, el València va aconseguir la classificació davant el Llagostera mentre la Reial Societat va caure davant el Còrdova.

Lluita històrica (Barça (1º) – Athletic (14º)) (dis. 20h C+Liga/Gol T): Els culés i els lleons s’han vist les cares en moltes ocasions i son els reis de la Copa. Els visitants ho tenen complicat davant un equips que només ha cedit un empat en el que portem de temporada, mentre que ells només han pogut sumar quatre punts a domicili. Els dos han jugat 81 partits amb 55 victòries locals, 9 empats i 17 victòries visitants, amb 186 gols dels blaugrana i 88 dels lleons. La temporada passada els locals van guanyar amb gols de Iniesta i Messi (2-0). De fet, el Barça ha vençut al Camp Nou en les darreres vuit ocasions, marcant 20 gols i rebent quatre. Els lleons no puntuen des de la temporada 2003/2004 i no sumen una victòria des de fa 11 anys. Els culés podrien augmentar la seva millor ratxa de victòries contra l’Athletic (8). L’any 1929 va ser on els dos clubs es van trobar per primera vegada amb victòria blaugrana per 3 a 0. A la competició copera, el Barça va aconseguir sumar una nova victòria davant el Alaves mentre que els de Bielsa encara tenen pendent el partit de tornada.

Un derbi amb gust a final (Madrid (3º) – Atlético (2º)) (dis. 22h C+): Arriba el partit més important a la ciutat de Madrid, la màxima rivalitat a la capital espanyola. Uns amb un moment dubtós i els altres que no saben fer una altra cosa que sumar i sumar. Els de Mourinho han sumat en tots els partits jugats al Bernabéu mentre que els colchoneros ja han aconseguit autre victòries fora de casa. Hi ha hagut un total de 75 derbis amb el Madrid de local, amb 51 victòries merengues, 12 empats i 12 victòries colchoneras, amb 152 gols dels locals i 88 dels visitants. El darrer partit va acabar amb 4 a 1 pels locals (Cristiano (2), Di Maria i Higuain envers el gol de Adrián). Un Madrid que no ha tingut molt dificultat per sumar en els darrers 10 partits amb sis victòries i quatre empats. L’Atlético no guanya al Santiago Bernabéu des del 1999 (1-3) i només ha vençut en dues ocasions en els darrers 21 anys. El primer derbi a casa del Madrid es va disputar el 24 de febrer del 1929 amb victòria del Reial Madrid per 2-1. Ambdós equips s’han classificat pels vuitents de Copa.

El factor nou entrenador (Granada (18º) – Espanyol (20º)) (diu. 12h C+Liga/Gol T): Aguirre es presenta com la salvació dels pericos. Els andalusos no es poden permetre més relliscades. A domicili, els visitants han aconseguit un victòria en sis partits. Com a local, el Granada només ha guanyat un dels sis jugats. Ambdós equips s’han vist les cares 17 vegades; 9 victòries locals, 5 empats i tres victòries visitants, amb 21 gols dels andalusos i 12 dels pericos. El darrer partit el van jugar la temporada passada i va acabar amb victòria dels locals per 2 a 1. Era el primer partit que jugaven en els últims 36 anys (1976). Aquell any l’Espanyol va aconseguir sumar una victòria per la mínima. 34 anys abans van disputar el primer partit amb victòria del Granada per 4 a 0. A la Copa, tan Granada com Espanyol van ser eliminats.

Les dues cares de l’ascens (Deportivo (17º) – Betis (5º)) (diu. 17h C+Liga/Gol T): Dos equips que han pujat aquest any de Segona i que viuen situacions diferents. Els locals no troben la solució per pujar posicions mentre que els bètics estan millor que mai, en posicions europees. El Deportivo només ha aconseguit sumar en la meitat de partits jugats a casa mentre que els visitants han guanyat tres dels sis disputats a domicili. Els dos equips han jugat 19 partits amb 9 victòries locals, 8 empats i dues victòries visitants, amb 27 gols dels gallecs i 14 dels andalusos. L’empat va ser el resultat en el darrer partit que van jugar la temporada 2008-09. Quatre dels últims sis partits han acabat amb empat. El Betis va sumar la seva primera victòria a Riazor l’any 2002 (59 anys desprès que s’estrenessin com a rivals). Els locals han aconseguit deixar la porteria a cero en 10 partits. Aquesta setmana, el Betis ha aconseguit classificar-se per la següent ronda de Copa mentre el Deportivo va perdre davant el Mallorca. 

Nova víctima en el camí cap Europa (Celta (15º) – Llevant (6º)) (diu. 19h C+Liga/Gol T): Els valencians es troben en un moment dolç i no ho volen deixar escapar. Tot i això, fora de casa només han aconseguit sumar dues victòries. El Celta, enfonsat a la classificació, es sent fort a casa on ha guanyat la meitat de partits disposats. Ambdós equips només han jugat una vegada que va acabar amb victòria dels valencians per 1 a 2, amb gols de Baiano pels locals i de Reggi i Mustapha pels visitants. A Copa, el Celta va remuntar contra l’Almeria per classificar-se i el Llevant va vèncer al Melilla.

Escapant dels descens (Mallorca (16º) – Saragossa (13º)) (diu. 21h C+Liga/Gol T): Mallorca i Saragossa lluitaran per fugir les descens. Els locals han sumat tres victòries a casa mentre que el Saragossa només ha pogut aconseguir dues victòries en sis partits. Ambdós equips han jugat 25 partits amb 14 victòries balears, 6 empats i 5 victòries dels aragonesos, amb 36 gols locals i 21 visitants. El darrer partit el van disputar aquest any amb victòria del Mallorca per la mínima (gol de Víctor). Els locals porten sis victòries consecutives (del 2006 al 2012) i han guanyat 8 partits de 11 des del 2000. Ambdós clubs no empaten a la Romareda des de fa 12 anys. Curiosament, però, el primer partit que van jugar va acabar amb 1 a 1. A Copa, els dos equips es van classificar per vuitens.

Més que tres punts (Sevilla (10º) – Valladolid (9º)) (dill. 21:30h MarcaTV): Els andalusos es troben en un posició poc agraïda a aquestes alçades de temporada i necessiten sumar per pujar en la classificació. Els visitant, en canvi, gaudeixen d’un bon inici i amb Djukic les coses poden seguir amb bon peu. A casa, el Sevilla ha sumat quatre victòries de les cinc que té mentre que como a visitants, els de Pucela només han aconseguit sis punts en sis partits. Ambdós equips s’han vist les cares un total de 38 ocasions; 27 victòries locals, 6 empats i 5 victòries visitants, amb 88 gols dels andalusos i 36 dels de Pucela. L’últim partit va acabar amb empat a u. Els visitants no sumen una victòria des de l’any 2000 (0-1). Els locals només han perdut un partit dels darrers 14 que han jugat a casa davant el Valladolid. L’any 1949 van jugar el primer partit amb resultat de 2 a 1 pels locals. Els sevillans es van classificar per la següent ronda de Copa mentre el Valladolid va caure davant el Betis.