El passat dijous 2 de desembre es va escollir el representant per la copa Mundial de l’any 2018 i 2022. La candidatura presentada per la Península Ibèrica es barallava amb altres com Rússia o Anglaterra i totes les apostes donaven com a gran triomfadora a la Rússia de Putin. El resultat s’havia de conèixer a les 16h però, trencant amb tots els pronòstics, els suïssos, creadors del temps, van fer esperar al món sencer. Tampoc calia emocionar-se ja que la candidatura ibèrica sabia que només una sorpresa els hi donaria el Mundial. Blatter va sortir a l’estrat amb el típic sobre que sempre amaga una decisió més que important. Va ser el president de la FIFA qui va anunciar que la guanyadora seria Rússia i el fracàs seria Espanya i Portugal. Gràcies als diaris de la resta del món ens vam poder adonar que també es decidia el Mundial de 2022. La premsa espanyola, concentrada en la candidatura del país, s’havia “oblidat” que no només existia una candidata. Qatar, la segona triomfadora de la tarda, es va emportar el Mundial i 12 anys per construir una desena d’estadis, de tota mena i colors. En aquell moment, els senyors Casillas, Figo, Del Bosque, entre d’altres, tornaven amb la cua entre les cames, despertant del seu somni “mundial”.
La gran triomfadora, Rússia, ha rebut elogis i crítiques, encara que les segones són més habituals en l’ambient dels perdedors. La premsa espanyola no ha trobat altre forma d’excusar la seva derrota que desqualificant la candidatura guanyadora i buscant quines han sigut les trampes que pot haver fet per aconseguir organitzar el Mundial. Els ibèrics es pensaven que sent campions del món s’asseguraven una clara victòria però, per sort, les coses no funcionen així. Només cal mirar els camps que han presentat els russos i adonar-se que aposten per alguna cosa diferent i més atrevida. Que quedi clar que no critico els terrenys espanyols i catalans que es situen entre els millors del món. Però ens hem de treure del cap que la decisió ha sigut per una compra de vots o per la presència de la model més bella del món. L’explicació és molt senzilla; Rússia és un país molt allunyat de la resta d’Europa, on el futbol no es proposa com el gran entreteniment del poble. Pocs equips són els que es fan un lloc dins Europa, entre ells CSKA Moscou o Spartak, i la FIFA ha vist la possibilitat d’ingressar molts diners per part d’aquest país i fer que el futbol es converteixi en una passió russa. Si ho pensem bé, tot te lògica i la Península Ibèrica no era la millor candidata. La mala decisió hagués estat que Espanya s’hagués emportat el Mundial pel sol fet de ser la campiona. Un punt positiu per la Federació Internacional encara que no tot és bo i Rússia presenta un greu problema. No dubto que acabin els estadis de futbol a temps, sinó que el problema es troba en la distància entre camps i com sempre a la selecció espanyola li tocarà anar-se’n a l’altre punta del país. Així és la vida i així ho ha decidit la FIFA.


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada