Excuses infantils i victòria prestigiosa

Barça 3-1 Arsenal

La demostració de joc que s’esperava dels dos equips ahir al Camp Nou no va acabar de convèncer ja que el Barça es va dedicar a atacar sense encert i l’Arsenal va posar una muralla defensiva perquè l’equip blaugrana no entrés. La remuntada es va aconseguir però les sensacions durant el partit no van ésser les esperades. Els conflictes constants i les equivocades decisions arbitrals van perjudicar un espectacle que podria haver estat recordat durant anys. Però no seria just dir que l’àrbitre va ajudar un sol equip ja que els dos es mereixien molt més del que van aconseguir.

Wenger, com s’esperava, va presentar el seu equip de gala amb l’única baixa de Walcott. Les possibles lesions de Cesc, Wilshere, Nasri o Van Persie van quedar en el record dels darrers dies. L’equip blaugrana es presentava amb les baixes dels dos centrals (Piqué i Puyol) però Busquets i Abidal van ser uns mereixedors recanvis. A més, la sorpresa de Adriano al lateral va facilitar l’obertura del camp que, sobretot, es va notar a la segona meitat del matx. Només començar el partit, l’estratègia gunner es va reivindicar i la defensa anglesa no va deixar passar ni una pilota. La rapidesa i concentració dels jugadors va permetre que el Barça no aconseguís crear ocasions de gol i es dediques a controlar la pilota. A l’Arsenal no li anava malament aquest joc i esperaven un possible contraatac en que Van Persie utilitzés les seves habilitats. I van ésser unes altres qualitats les que va demostrar el jugador holandès al final de la primera part quan, en un moment d’ofuscació, va donar un cop a la cara de Alves que, segons el codi arbitral, es considera una agressió i una clara targeta vermella que es va quedar en una simple groga. Anteriorment, el porter de l’Arsenal, Szczesny, es va dislocar un dit al rebre malament un xut de falta de Alves i Almunia, recordat agradablement per les seves actuacions en la final de Saint Denis i en el partit en que Messi va fer un quartet, va sortir a substituir al jove porter polonès. Però sense cap mena de dubte el moment més espectacular de la primera part es va viure quan Cesc va perdre una pilota intentant una frivolitat i Iniesta va organitzar una jugada ràpida que Messi va culminar de manera inoblidable. Aixecant la pilota per sobre el porter i rematant amb tota la ràbia acumulada dels minuts de defensa asfixiant.

La primera part s’havia finalitzat amb uns jugadors de l’Arsenal molt concentrats però alhora molestat amb l’àrbitre i calents per les últimes discussions. Amb l’eliminatòria decantada cap al conjunt blaugrana, els anglesos es van obrir una mica més per intentar sorprendre a l’adversari. La jugada “tonta” del partit va arribar quan Nasri centra de córner i Busquets remata la pilota dins la seva porteria amb un cop propi d’un gran davanter. L’afició congelada no podia reaccionar a una situació tan còmica, l’Arsenal portava un gol i cap xut dins els tres pals. Però el patiment dels culés no va durar molt ja que Musacca expulsava per segona targeta groga a Van Persie per seguir una jugada que era il·legal (fora de joc). Els gunners no es podien creure el que passava i la inferioritat de l’equip londinenc es va notar la resta del partit. El Barça va aprofitar aquesta minoria dels rivals per crear jugades combinades. Una d’aquestes amb Iniesta de protagonista va iniciar el gol de Xavi i posteriorment un penal a Pedro va fer possible que de mans de Messi, el Barça aconseguís posar-se un altre cop per davant a l’eliminatòria. L’àrbitre, en el penal, no treia la segona targeta groga a Koscielny i tornava a perdonar. El patiment dels aficionats va durar fins el minuts 88 en que Bendtner va tenir una ocasió claríssima que Mascherano va salvar.

El partit s’acabava i les crítiques dels jugadors i de l’entrenador de l’Arsenal anaven dirigides al mal arbitratge i a la injusta expulsió a Van Persie. No era una jugada mereixedora de targeta groga i expulsió però el jugador holandès portava uns minuts provocant a l’àrbitre amb baralles i discussions i això va fer que la decisió del senyor Musacca fos rotunda. És molt trist que un partit amb tantes ocasions per un equip i tant poc joc per part de l’altre acabi amb discussions innecessàries i pròpies de perdedors infantils que sempre s’han de queixar. Potser Arsene Wenger va anar a la mateixa escola que Jose Mourinho i els dos van aprendre que quan perds has d’atacar al teu adversari i que quan guanyés te’n has de riure. Senyors anglesos no us queixeu de que sense Van Persie el partit es va acabar i que el Barça va guanyar perquè jugava contra deu, no podeu dir aquestes coses si un equip que defensa el bon joc es presenta al camp rival amb una defensa emmurallada i amb un atac pèssim. No siguin hipòcrites i aprenguin dels errors.