El F.C.Barcelona va empatar ahir a Anoeta davant una Reial Societat que va aprofitar dos errors defensius dels blaugrana per emportar-se un punt gens esperat. L’equip culé va mostrar dos maneres de jugar molt diferents ja que a la primera part va inutilitzar a l’equip contrari i va marcar dos gols en menys d’un quart d’hora, però a la segona part es va dedicar a regalar pilotes al contrari i a no produir gairebé cap mena d’ocasió clara contra la porteria de Claudio Bravo.
Amb 11 minuts de partit jugat al Barça se li presentava un partit molt còmoda, d’aquells que es recorden pel número de gols que se li aconsegueix marcar al contrari. Durant la primera part va aguantar el seu joc de toc i va seguir creant algunes ocasions sense permetre que la Real Societat controlés la pilota i pogués realitzar algun contraatac perillós. L’equip seguia tocant i tocant com ja està acostumat però les coses van canviar només començar la segona meitat del matx. Normalment, els jugadors culers surten amb una marxa més durant els primers minuts de la represa per assegurar el marcador i no rebre cap sorpresa que pugui complicar les coses. Doncs ahir va haver-hi sorpresa i no només una sinó que dos. Un error de la defensa permetia que arribés el primer gol dels bascos en una rematada de cap que Valdés va ésser incapaç de rebutjar. I dos minuts després Villa realitzava una passada enrere que anava directament al davanter rival i li permetia en dos moviments situar el marcador final en empat.
Potser la pitjor noticia no és l’empat i la pèrdua de dos punts en la lluita, encara molt precipitada, per aconseguir la Lliga. La imatge que va donar el Barça en la segona part no és la d’un equip que ha guanyat gairebé tot el que ha jugat. És la imatge d’un equip que a vegades baixa al seu ritme a nivells incomprensibles i permet que el rival guanyi esperança i aconsegueixi aquestes fites. Per suposat, Anoeta va celebrar l’empat com si fos la consecució d’un títol ja que el millor equip del món, normalment, és imbatible per aquesta mena d’equips que ja sigui pel poc pressupost de que disposen o per la inferior qualitat dels seus jugadors no poden imaginar sortir victoriosos davant els blaugrana. La sensació que va donar l’equip era d’una màxima relaxació i segurament d’una mica de infravaloració de l’equip contrari que l’any passat ja va aconseguir una victòria en el mateix escenari. Un equip que li dones un espai per corre i et creen una ocasió de gol. Sembla que la medalla que se li va atorgar a Guardiola com a mèrit del joc que realitza el seu equip i per la bona imatge que dóna de la nació catalana, hagi fet créixer una espècie de il·lusió per la qual l’equip culé és imbatible i que pot guanyar els partits sense baixar de l’autocar. Ahir, el Barça de Guardiola (podríem dir de Messi, però no va tocar ni la pilota com aquell qui diu) va demostrar que, potser, aquesta Lliga no és de dos equips només i que si no es posen les piles en cada un dels partits que disputen i no lluiten per cada pilota les coses no sortiran com fins ara.
La Lliga és molt llarga i el Barça està acostumat a regalar uns quants punts en les primeres jornades. Tampoc es pot donar la culpa al Virus FIFA ja que ahir el que no va funcionar és la concentració i no pas les forces. Alexis es va lesionar molt aviat però un partit no depèn d’un home. Altres equips també compten amb molts internacionals i bé van donar la cara i es van imposar als seus rivals. S’ha d’optar per la paciència i esperar que els jugadors blaugrana no comencin a confiar massa en la seva superioritat i a creure que els partits ja estan guanyats perquè com s’ha demostrar en dues jornades les coses seran difícils i ningú regalarà res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada