L’ombra de Vicenç Pla

El soci del Barça, Vicenç Pla, s’ha convertit en protagonista de la premsa esportiva per la seva lluita contra la directiva de Joan Laporta. Durant 7 anys ha demanat justícia contra, el que ell creu, una mala gestió de l’anterior president. Pla va començar la seva lluita l’any 2003 en veure que Laporta no complia les seves promeses de mandat. Tres anys desprès, l’advocat Oriol Giralt va guanyar el judici en que s’acceptava que Laporta era l’encarregat de tot el deute que s’havia realitzat durant la temporada 02/03, tot i que va ser escollit 8 dies abans de tancar els comptes. Amb aquesta decisió, Vicenç Pla va ésser l’únic soci que va decidir presentar una demanda contra l’expresident pel deute que li havien carregat i perquè s’anul·lés la reelecció de Laporta. L’any 2008, Laporta aconsegueix guanyar el judici i es desestima possibles responsabilitats civils. El jurat estima que els vuit directius han de pagar 23,2 milions d’euros per depreciació d’alguns jugadors.  Tot i el recurs que presenta Laporta, Pla demana que s’apliqui la sentència immediata. El jutge dóna la raó a Pla i concreta un termini de 2 mesos perquè cada directius acusat presenti 2,8 milions d’euros. Cap d’ells presenta els diners i se’ls hi dóna termini fins el 30 de setembre, avui, o es començaran a embargar propietats. Però per sorpresa de molts, Vicenç Pla retira la demanda i s’excusa dient que els seu advocat li assegura que si perd el judici haurà de pagar el 20% dels 23,2 milions de deute.

Aquesta lluita judicial entre un soci del club blaugrana i l’antiga directiva ha creat moltes opinions i sospites. És obvi que un soci com qualsevol altre no té prou poder per presentar una demanda tan important sense tenir una ajuda externa. Si creiem les declaracions de Laporta en que assegura que darrera de Pla hi ha l’actual directiva del Barça, podríem lligar caps. Estranyament, Pla presenta la demanda contra l’antiga junta poc desprès que Laporta sigui reelegit com a president. A algunes esferes del club culé aquesta notícia no cau gent bé. També és obvi que tota la lluita que desenvolupa Pla per aconseguir la victòria és bastant desproporcionada en les mans d’un simple soci. El fet que hagi retirat la demanda no es deu a les declaracions de Guardiola ni a possibles pressions, sinó a que es començava a destapar un possible engany. Rosell té amb Laporta la mateixa relació que un radical blaugrana amb un ultra madridista. M’atreviria a dir que Rosell porta molts anys sentin una forta enveja per tot el que havia aconseguit Laporta i que ha realitzat una forta campanya per destrossar tot el que havia construït l’antiga directiva. No hi ha dubte que hi ha una lluita entre dues bàndols, entre dos presidents i que certa persona (Pla) ha estat una simple titella que ha seguit un camí marcat i sense obstacles. Segurament, mai es sabrà qui hi ha hagut darrera de Vicenç Pla durant aquests 7 anys i què ha passat perquè aquesta demanda tan prolongada hagi desaparegut de la nit al dia. Pel bé del Barça, un equip que ho deixa tot al camp i que és un exemple tan pels culés com per tots els aficionats al futbol, la directiva s’hauria de fixar en la seva feina i intentar millorar l’economia del club sense tenir constantment el retrovisor posat, esperant la mínima possibilitat per destrossar a l’enemic i de pas, destrossar “més que un club”.