L’enemic és a casa

Avui s’ha conegut que, gràcies a les retallades que està duent el govern de Mas, TV3 deixarà d’emetre els partits del Barça i de l’Espanyol, a partir de l’any 2013, ja que no tindrà prou pressupost per renovar el seu compromís amb el futbol català. A més, haurà d’eliminar dos dels seus canals agregats, que segons s’està parlant, podrien incloure la desaparició del canal Esport3. Aquesta vegada les decisions polítiques han arribat al món de l’esport i això perjudicarà al públic que haurà de buscar altres canals per veure el futbol. La directora de TV3, Mònica Terribas, ha avisat que si les retallades en el pressupost es compleixen, també hi podrien sortir afectats altres esports, com les emissions de la Fórmula 1. Sembla increïble que l’oci de les persones es pugui veure afectat per voler retallar d’allà on no toca. Perquè s’ha de sacrificar l’esport abans que la resta de coses? Òbviament, el futbol ocupa un gran percentatge del pressupost que te TV3 i és la millor eina per amenaçar a aquells que volen fer retallades. Però, com diria el senyor Mou, perquè? Perquè s’ha d’eliminar un canal com Esport3 que acaba de néixer i que és una gran aposta per tots els professionals i els aficionats a l’esport? És un tema de prioritats o és per un simple aleatorietat?

És clar que estem davant d’un cop molt dur per el futbol a Catalunya, justament en el moment en que està donant més alegries a la gent. Hi ha moltes persones que no creuen en aquest esport i que consideren que no serveix per a res, però, probablement, moltes d’elles no han viscut mai que és sentir uns colors o esperar una setmana per veure un partit. No saben que és que un dia sigui millor només perquè a la nit saps que podràs veure al teu club jugar a futbol. No saben que és mossegar-se les ungles fins arribar a la carn esperant el moment en que l’àrbitre xiuli el inici del partit. No saben què és celebrar un gol amb la gent que estimes i per uns segons oblidar tot el que no et deixa dormir. Segurament, aquestes persones no saben absolutament res. I allò més fàcil és eliminar el que la població considera menys útil. Una vegada més l’esport queda relegat a un segon pla. Un esport que necessita dels seus seguidors per avançar. I no només parlem de futbol, sinó que ens referim al Bàsquet o al Handbol, que per la seva inferior afició, necessiten els mitjans per donar-se a conèixer i per crear un cert seguiment. No se si el govern i la televisió autonòmica s’adonen que s’estan apunyalant a ells mateixos, i que aquestes retallades afecten a la població i la seva vida personal. Pensem, què passarà si al poble se li treu les seves estones d’oci i allò que els permet desconnectar del seu dia a dia laboral? No vull ni imaginar-ho...

Caradures!!

La caiguda d’un paraigües. Una ferida a la cara del linier. Un partit aturat. Aquest és el motiu pel qual s’estan dient tantes coses sobre la violència i la inseguretat en els camps en els últims dies. No és la primera vegada que s’agredeix a un àrbitre i no serà, desgraciadament la última. A l’estadi Los Cármenes, casa del Granada, es va viure la típica situació que no agrada a ningun aficionat al futbol. L’equip local acabava de marcar el segon gol de la nit, consumant la remuntada, però, incomprensiblement, un jove va tirar un paraigües des de la primera fila de graderia, que amb molta punteria o per casualitat va impactar en la cara del linier. El cop va produir un ferida a l’assistent que va haver d’abandonar el camp, juntament amb l’àrbitre, Clos Gómez, que va decidir suspendre el partit. S’ha qüestionat molt aquesta suspensió ja que per part dels jugadors no era un acte tan important i greu per impedir que el joc continués. Com en totes les coses hi ha els que defensen una causa i els que consideren que no es pot protegir tal acció. Però, a part del fet que s’hagués de suspendre el partit, hi ha un altra motiu de preocupació. És obvi que no es pot prohibir l’entrada de paraigües o altres objectes als camps de futbol, però el que no es pot permetre és que segueixin produint-se aquestes animalades en que sempre paguen els mateixos. No és pot deixar que un nano arribi a ser capaç de tirar un objecte al cap, no es pot permetre que aquestes exemples tinguin cap mena de defensa. Des del primer moment es va dir que el noi havia tirat el paraigües sense voler. A vegades es creuen que la gent és estúpida. Qui creu que a una persona se li pot escapar de les mans un objecte i que arribi a tocar a un assistent que es troba a metres de distància? Com un club com el Granada pot seguir defensant aquesta acció pel sol fet de no rebre un càstig com ja s’ha pugut viure en altres camps? Com el propi Govern andalús pot protegir al menor pel que ha fet i defensar la postura del club?

Tenen raó en el fet que és un menor i que té els seus drets i que es troba menys protegit que un major d’edat, però això no vol dir que tingui barra lliure per actuar com vulgui i per mostrar la cara més trista del futbol. Permetre’m a tots els menors que actuïn de forma violenta i així, pobrets, podran viure tranquils? Però tot i acceptar que ha comès un error greu i que d’alguna forma ha de ser tractat com el que és, també hem de ser conscient que no es pot utilitzar la dada de que prové d’un centra d’acollida. Aquesta dada va ser manipulada pels mitjans que, sense cap mena de problema, van donar una informació que no era del tot completa. No van dir que el noi estava en un centre d’acollida per a persones que no tenen on viure, ni van dir que la seva conducta havia estat impecable des de la seva arribada al centre. Aquesta omissió va provocar unes primeres impressions que, en lloc, de venir donades pels fets, procedien de la seva persona. Sense dubte s’ha de sancionar a qui realitza una acció de violència que pot produir perjudicis cap a un altre, però el que no es pot permetre és utilitzar informació manipulada per fer més gran la bola de la morbositat. En poc es sabrà quina és la sanció del Comitè Arbitral, que, segurament, sancionarà al club, però que hauria de revisar les seves formes de treballar, ja que no es pot sancionar a tota una afició i a un conjunt de jugadors per una acció comesa per una persona independent al club. Tot i el que la majoria pensen, els àrbitres decidiran el que vulguin i imposaran la seva llei, com demostren partit rere partit. 

Cracks d’Or

Una vegada repassats els 20 candidats que es troben a la llista dels millors jugadors de l’any, falta conèixer el tres futbolistes que tenen més possibilitats d’emportar-se la Pilota d’Or 2011; Lionel Messi, Cristiano Ronaldo i Neymar. Aquests tres professionals s’han convertit en les estrelles dels seus equips i en els jugadors desequilibrants a nivell internacional. Neymar no té rival a l’altre banda de l’oceà mentre que Messi i Cristiano es troben a la mateixa Lliga però en equips rivals. Segurament, sense la presència de Messi, Ronaldo seria el millor jugador del moment però les casualitats han fet que aquests dos jugadors es trobin en la mateixa generació, fet que és un regal per tot aquells aficionats al bon futbol i a la rivalitat entre equips i cracks. Cada un d’ells té una habilitat única que el fa diferent als altres i que el permet està a un nivell superior.

-          Lionel Messi (FC Barcelona, Argentina): El millor jugador del món, segons totes les institucions i experts i tots els aficionats al futbol, Messi s’ha convertit en una estrella històrica. Un jugador que serà recordat entre Maradona, Pelé o Cruyff. La seva rapidesa i el seu dribbling són únics i destrossen qualsevol defensa. És un plaer per la vista poder presenciar un partit en el que jugui aquest jugador i un maldecap per l’equip contrari. Ara farà 8 anys que va debutar en el primer equip del Barça, i en aquests anys ha aconseguir tots el premis a nivell individual i de clubs. Porta 3 anys consecutius guanyant la Pilota d'Or. Si segueix amb aquest nivell dominarà el món futbolístic durant moltes temporades. Parlar de Messi, fins i tot, arriba a cansar ja que s’ha dit tot d’ell i s’han inventat tots els adjectius possibles per definir el seu joc. Però com tot en aquesta vida té un punt dèbil, i la debilitat de Messi és la selecció. No ha aconseguit guanyar cap torneig amb Argentina i el seu joc es veu completament reduït pel plantejament tàctic que presenten els seleccionadors que l’han tingut. Els seus compatriotes tampoc tenen l’habilitat dels Xavi, Iniesta o Villa però no és excusa suficient pel mal rendiment de la pulga. El més curiós de tot això és el sentiment que professa el jugador argentí pel seu país i les mostres d’amor que li entrega, cosa que fa evident que si no rendeix no és per culpa d’actitud. S’ha generat un gran misteri al voltant d’aquest tema i ningú sap ha que pot ser degut. La seva temporada amb el Barça va ser encara millor que les altres i el seu compte golejador va pujar a nivells impensables el dia de la seva estrena. Un any més ha estat el jugador que desequilibra i que es desmarca dels altres, un any més es mereix ser considerat el millor jugador del món.

-          Cristiano Ronaldo (Real Madrid, Portugal): El davanter portuguès es va convertir la passada temporada en el màxim golejador a nivell internacional. La seva velocitat i potència en el xut poden solucionar un partit sense necessitat de combinacions d’equip. La seva qualitat l’ha dut a formar part d’un equip que sense ell perd molt i que amb ell s’està acostant al nivell d’un Barça que semblava inaccessible. Ronaldo ha completat una temporada meravellosa amb el gol a la final de la Copa del Rei que li va permetre guanyar el seu primer trofeu amb l’equip madrileny. Sense Messi, seria el rei europeu i no tindria rival que li pogués fer ombra. El seu paper a la selecció portuguesa és molt més important i rellevant que el de Messi però això no vol dir que es trobi al nivell de l’argentí. La seva millora en el joc d’equip el permeten ser un jugador molt més complet però la seva actitud de cara als mitjans perjudiquen molt la seva imatge. Un altra dels aspectes que el diferencien i que no el permeten acostar-se a l’estela de Messi. Un jugador que ha de millorar fora del camp, però que vagi on vagi desperta enveges i admiració.

-          Neymar (Santos, Brasil): Una nova perla de la cantera brasilera ha sorgit en el panorama internacional. Les seves jugades de fantasia i el seus gols impossibles li han permès obrir-se espai entre els millors i ja s’està convertint en habitual veure vídeos de les seves jugades en els portals de diaris esportius. Fins fa res era un desconegut a nivell europeu i ningú apostava per ell ja que encara era molt jove, però ara sembla que ha donat un salt important de joc i de maduresa. El noi de la cresta va aconseguir que el seu club aconseguís el campionat més important d’Amèrica i que Pelé l’admirés pel seu lideratge i la seva prometedora carrera. També cal dir que l’opinió de Pelé ja no té gaire importància perquè és un senyor gran que no sap pair l’èxit dels altres jugadors i que intenta aprofitar la seva rellevància per criticar i destruir la imatge de jugadors com Messi. Només per les declaracions que fa es mereix que el posin en algun lloc a part on pugui seguir dient totes les tonteries que vulgui sense molestar als altres. Neymar juga en una lliga, la brasilera, que assoleix el nivell de les europees, cosa que deixa ben clar quin és el següent pas que ha de fer. Es igual si va al Madrid o si va al Barça, lo important és que arribi a una lliga com la espanyola o com la anglesa on pugui aconseguir títols importants i on pugui mostrat tot el seu potencial. Si aconsegueix madurar del tot es convertirà en un jugador que voldrà qualsevol equip, però si es queda molt més temps en el seu país pot caure en el món del vici, del qual ja coneixem a molts que si han quedat per sempre. 

Homes d’Or (III)

Per acabar analitzarem els últims membres que ocupen la llista dels 23 candidats per guanyar la pilota d’Or 2011. En aquesta última part no apareixen, els que segons la meva opinió i pel seu nivell desenvolupat en l’últim any, es mereixen estar entre els 3 finalistes, que s’analitzaran a part. Els últims 7 jugadors són:

-          Mesut Özil (Real Madrid, Alemanya): El migcampista alemany s’ha convertit en el creador de joc del Real Madrid i en un habitual amb la seva selecció. La seva fantàstica participació al Mundial de Sud-àfrica li va permetre fitxar per l’equip merengue, en que ha pogut mostrar la seva qualitat contra adversaris més preparats. La seva projecció està avalada pels experts en futbol i el jugador alemany progressarà si aconsegueix mantenir la seva titularitat al Madrid. Però la època en que li ha tocat jugar ha coincidit amb el moment en que hi ha grans jugadors en la seva posició, com Xavi, Xabi Alonso o Iniesta, cosa que l’impedeix sobresortir.

-          Gerard Piqué (FC Barcelona, Catalunya): El millor company de Carles Puyol en la defensa blaugrana s’ha convertit en un jugador complet que sap tallar els contraatacs enemics i sap pujar la pilota, fins i tot incorporant-se a rematar jugades de córner o convertint-se en davanter centre en partits de vida o mort. S’ha convertit en el relleu de Puyol, tan al Barça com a la selecció espanyola. L’única pega és la seva vida social ja que el fet d’aparèixer en cada moment en la premsa rosa l’està despistant de la seva feina. Tot i això, es troba en un estat de forma que el manté com uns dels millors defenses del món.

-          Wayne Rooney (Manchester United, Anglaterra): El davanter forçut i amb cara agressiva porta molts anys entre els millors “killers” però encara no ha rebut el premi pel seu joc. No és un jugador espectacular, tot i fer gols de xilena increïbles, ni combina de meravella per assistir als seus companys. És bàsicament un davanter d’ofici que es dedica a marcar gols que facin guanyar al seu equip. No té opcions de guanyar premis d’aquest nivell mentre hi hagi jugadors com Messi o Cristiano Ronaldo que facin el mateix que ell però meravellant al món amb la pilota.

-          Sebastian Schweinsteiger (Bayer Munich, Alemanya): El veterà jugador alemany porta molts anys a l’elit del futbol internacional i ha aconseguit molts títols amb el seu equip i amb la selecció. La seva duresa i la seva força física el mostren com un perill pels atacants rivals però també amaga una qualitat innata per moure la pilota i fer jugar al seu equip. Segurament, els seus millors anys ja han passat però ell segueix lluitant per mantindre l’alt nivell que la caracteritzat en els últims anys.

-          Wesley Sneijder (Inter de Milà, Holanda): El davanter holandès va aconseguir recuperar la seva forma desprès que el Madrid es defès d’ell i del seu compatriota Robben. Aquest error del club madrileny va obrir una nova porta al jugador holandès que va fitxar per l’Inter amb el que va aconseguir 5 títols amb un any, entre ells la Champions i el Mundial de Clubs. S’ha demostrat que si l’entrenador confia en ell i les lesions el respecten es converteix en un jugador decisiu amb una arribada letal i un xut des de fora l’àrea que fa tremolar als porters rivals.

-          Luis Suárez (Liverpool, Uruguai): Admirat en la seva selecció pel seu bon joc i la quantitat de gols que marca, es va convertir en un referent al Ajax d’Amsterdam on va arribar a marcar 111 gols en 159 partits. El Liverpool el va fitxar l’any 2009 però no ha pogut disposar dels seus serveis ja que només ha participat en 27 partits en dues temporades. A la Copa Amèrica d’aquest any, va guanyar el campionat amb la seva selecció i va ser nomenat el millor jugador de la Copa Amèrica. Està assolint el seu millor nivell amb la selecció però encara no ha demostrat tot el seu potencial amb el seu club actual.

-          David Villa (FC Barcelona, Espanya): El davanter asturià va aconseguir el reconeixement internacional amb el València i el va permetre arribar al Barça, on tot i que la seva efectivitat de cara a gol a disminuït, la seva associació amb Messi és letal. Fa poc es va convertir en el màxim golejador de la selecció espanyola amb 51 gols, mèrit que li ha donat el pas a estar a la llista dels 23 candidats. S’espera que millori la seva punteria i que es converteixi en el Villa que meravellava als seguidors che.

Homes d’Or (II)

Continuem amb el repàs als millors jugadors del món en l’anterior temporada, segons France Football. De moment, no han aparegut els que, probablement, seran els tres escollits per arribar a la final. Seguint amb la llista de 23 candidats trobem:

-          Cesc Fàbregues (FC Barcelona, Catalunya). El futbolista d’Arenys ha esta durant uns quants anys el líder de l’Arsenal. Company de Messi o Piqué en els equips infantils del Barça, va marxar a Anglaterra, on Wenger li va donar la possibilitat d’anar obtenint experiència de la que era considerada la millor lliga del món. Va créixer amb jugadors com Henry i amb la marxa del francès, es va convertir en el referent d’un equip molt jove i que sempre promet bon joc però no acabava guanyant res. Cesc va realitzar una bona temporada però no es pot comparar amb el començament de curs que està vivint amb la seva arribada al Barça. S’ha convertit en un gran soci per Messi, i a més de donar joc està arribant i marcant més gols dels que ningú es podria imaginar que marcaria en tota la temporada. És un gran jugador i es mereix estar entre els 10 millors però la seves tonteries infantils són el seu punt feble.

-          Diego Forlán (Inter, Uruguai). El davanter uruguaià va marxar de l’Atlético de Madrid desprès de realitzar un any molt lamentable i va acabar sense comptar ni pel propi entrenador. La seva sortida era imminent i l’Inter de Milà es va oferir per intentar recuperar un jugador reconegut a nivell internacional i que segurament està en aquest llista per la seva evolució en la selecció. Diego va ser nombrat el millor jugador de l'últim mundial i en la seva època al Vil·lareal va aconseguir dues botes d'Or com a màxim golejador internacional. Tot i això, hi ha altres davanters que es mereixen més estar en aquesta llista per davant de Forlán que aquesta any només va marcar 10 gols amb l’equip madrileny.

-          Xavi Hernández (FC Barcelona, Catalunya). El cervell del Barça i de la selecció espanyola és un candidat permanent en aquesta llista ja que manté el seu bon joc temporada rere temporada. Tot i això, la seva posició no el permet obtenir aquesta pilota d’or perquè els davanters encara que no brillin tan acostumen a tenir més protagonisme i popularitat. Si dirigís una institució que atorgués aquesta mena de premis, en faria un per posició i que tots tinguessin la mateixa importància i rellevància, i en aquest cas, Xavi seria any rere any el millor migcampista del món. El jugador català es mereix estar un altra cop entre els tres primers però tan Messi, com Neymar, com Cristiano li trauran aquest honor.

-          Andrés Iniesta (FC Barcelona, Espanya). El jugador manxec segueix impressionant arreu del món i encara se l’homenatja per tots els camps espanyols quan els visita. És un referent per tots els nens, com a professional i com a persona. La seva habilitat driblant  als contraris i fent passades màgiques els situen en les posicions més altes però igual que a Xavi, la seva posició al camp no està igual de premiada que els davanters. L’anterior temporada va ser una completa exhibició de talent i espectacle però es que l’anterior també i la propera igual. Si no es veu castigat per les lesions, podrà seguir a aquest nivell i fent més gran aquest esport.

-          Thomas Müller (Bayern Munich, Alemanya). La gran progressió tan en el seu equip com en la selecció l’han permès anar obtenint experiència i nivell internacional. La seva qualitat en el toc de pilota i la manera en que fa jugar als seus companys el situen com la gran promesa del futbol alemany i un orgull pel seu club que la fet créixer. Probablement, si anés a jugar en un equip italià, anglès o espanyol la seva fama pujaria i seria molt més conegut, cosa que el permetria pujar posicions en aquesta llista de millors jugadors del món. No crec que el Bayer el deixi escapar i aquell club que vulgui contractar els seus serveis s’haurà d’enfrontar a una suma de diners molt suculenta i a un país sencer que no vol perdre al seu millor jugador.

-          Nani (Manchester United, Portugal). Company de Cristiano Ronaldo a la selecció portuguesa, Nani s’ha hagut de lluitar per mantenir la seva posició en un equip ple d’estrelles i amb jugadors que tenen més qualitat que ell. Jugant al costat de Rooney o Berbatov ha après a aportar la seva habilitat i velocitat pel lateral i això ha resultat molt eficient en partits en que el Manchester es trobava amenaçat. A més, el seu xut potent des de fora l’àrea és un altre recurs que agrada a Sir Alex Ferguson. 

Homes d’Or (I)

A principi de mes es van conèixer els 23 finalistes al premi Pilota d’Or 2011. Aquests jugadors són els millors de l’any, segons la revista France Football que l’any 2010 va fusionar aquest premi amb el del FIFA World Player. Durant 54 anys, els guanyadors han acostumat a ser jugadors que destacaven en les seves posicions per sobre dels altres i que han passat a la història pel seu joc. Entre els que han aconseguit més vegades aquest premi trobem a Johan Cruyff (3), Michel Platini (3), Marco Van Basten (3), Franz Beckenbauer (2) o Leo Messi (2). En la llista d’aquest any podem trobar a jugadors amb experiència, promeses de futur i alguns que ja s’han instal·lat en els últims anys com a màxims candidats a guanyar. Els millors 23 jugadors del món són:

-          Éric Abidal (FC Barcelona, França). El jugador francès va patir un tumor de fetge a principis d’any, en el moment en que estava desenvolupant el seu millor joc. Increïblement, el lateral blaugrana va superar la seva malaltia molt més ràpid del que s’esperava i va ser capaç de participar en la final del a Champions a Wembley. El capità del Barça, Carles Puyol, li va cedir el trofeu perquè l’aixequés davant el món sencer. Segurament, el món del futbol li ha volgut retre homenatge amb aquesta candidatura, però és obvi que hi ha altres participants que estan per sobre seu en joc, tot i que en lluita i esforç no el guanya ningú.

-          Sergio Agüero (Manchester City, Argentina). El davanter argentí va abandonar el club dels “seus amors”, Atlético de Madrid, i va marxar al país britànic en un Manchester ple d’estrelles i amb una gran progressió en l’últim tram de temporada. En l’equip anglès, ha tornat a trobar el gol, perdut en l’última temporada a l’equip madrileny. El problema d’Agüero es diu Messi, ja que el jugador del Barça el porta eclipsant durant tota la seva carrera i la convertit en la permanent sorpresa que mai acaba d’arrencar. Segurament, mentre “la pulga” estigui en actiu, el gendre de Maradona no podrà estar entre els 3 millors del món.

-          Xabi Alonso (Real Madrid, Espanya). El migcampista s’està mostrant com el creador de joc del Madrid. Amb la seva col·locació, aconsegueix fer passades impossibles als davanters i controlar que les pilotes no arribin a la porteria de Casillas. Un jugador que perd protagonisme a la selecció espanyola per la presència d’Iniesta i Xavi. Segurament, Xabi es mereix estar entre els 10 millors jugadors del planeta però no per sobre de Xavi ni de Iniesta.

-          Dani Alves (FC Barcelona, Brasil). El jugador brasiler, considerat el millor lateral del món en els últims anys junt amb Maicon, s’ha vist jugant d’extrem i de central i ho ha fet de forma extraordinàriament competent. Aquesta temporada se l’hauria de considerar definitivament com el millor lateral que hi ha al planeta i que les seves qualitats segueixen creixent dia a dia.

-          Karim Benzema (Real Madrid, França). El davanter francès, compatriota d’Abidal, ha ressorgit quan menys se l’esperava. A causa de la lesió de Gonzalo Higuain va obtenir la titularitat i va aprofitar tots els minuts que Mourinho li va donar. Aquesta temporada la convertit en un dels davanters amb més olfacte i amb més facilitat per arribar a porteria rival.

-          Iker Casillas (Real Madrid, Espanya). El porter madrileny ha aconseguit seguir sent l’únic porter que es cola en la llista del millors jugadors del món. Probablement, aquest any no ha estat el més brillant de Casillas i altres porters han realitzat millor paper. Em costa entendre com és possible que Victor Valdès, guanyador del Zamora com a porter menys golejat, no aparegui ni a la llista i que es segueixi amb la seva discriminació a nivell internacional. Iker va ser el millor porter del món durant un temps però actualment aquest mèrit ja no el té i hi ha altres candidats que el podrien ocupar.

-          Samuel Eto’o (Anzhi, Camerun). El davanter va marxar al Anzhi rus per una oferta milionària i, segurament, va deixar de ser el jugador que tothom admirava a equips com Inter i Barça. Eto’o, nomenat millor jugador africà en els últims anys, ha preferit el diners per davant de la competitivitat i el mèrits professionals. L’internacional per Camerun esta nominat per la seva temporada amb l’Inter de Milà amb qui va jugar 47 partits i va marcar 32 gols...

“The citizens” enamoren a Europa

Desprès d’uns mesos de competicions nacionals i europees, ja es poden veure els primers equips que opten, clarament, ha convertir-se en futuribles campions. Entre el candidats ja coneguts com Barça, Madrid o Manchester United, s’ha colat un equip que està sorprenent a tots els aficionats al futbol i que realitza un joc atractiu i efectiu. Aquest conjunt és el Manchester City, veí de l’United, que està començant a crear cert enrenou en la ciutat anglesa. El clar domini en les últimes dècades dels anomenats “Red Devils” es pot veure desterrat pels “Sky Blues”. Però el motiu no prové d’un fet aleatori sinó de la butxaca del seu president, Khaldoon Al Mubarak, que ha fet possible l’arribada de cracks de les millors lligues del món.

Porteria

Entre els tres pals, Mancini té clara la seva opció; Joe Hart. Aquest porter que s’ha convertit en fixa en el que portem de temporada, jugant tots els partits. La seva progressió en les categories inferiors de la selecció anglesa, el van permetre formar part de la llista de participants en l’últim Mundial. Últimament, ha obtingut protagonisme en les xarxes socials pels seus vídeos on apareix fent bromes i marcant gols espectaculars.

Defensa

El Manchester City compta amb una defensa experimentada i eficaç. Entre els que protegeixen la porteria de Hart podem trobar vells coneguts com Kolo Toure. El jugador de Costa d’Ivori, provinent de l’Arsenal, aporta tota la seva qualitat i la seva força a l’eix de la defensa. Els seus números indiquen que ha participat en 85 partits amb la seva selecció. Altres jugadors coneguts com Pablo Zabaleta, internacional amb Argentina i antic membre del Espanyol, o Gael Clichy, internacional francès i provinent de l’Arsenal, donen velocitat de sortida a la pilota i faciliten la feina als seus companys del mig del camp. Però entre els més experts també hi ha lloc pels joves com Vincent Kompany, que degut a les seves lesions no ha pogut participat  en gaires partits, i Stefan Savic, provinent del Partizan de Belgrado i internacional amb Montenegro.

Migcampistes

Creació i contundència són els dos elements que configuren el centre del camp de l’equip anglès. David Silva, conegut de la Lliga espanyola per les seves temporades vestint la samarreta del València, aporta les passades impossibles i les assistències de gol de l’equip. En la part més destructiva trobem a Touré Yaya, membre del Barça de les sis copes, que també aporta arribada com es va poder veure en l’últim partit marcant dos gols al Vil·lareal. Nigel de Jong, jugador holandès i trist protagonista de la final del Mundial quan va clavar la seva bota al pit de Xabi Alonso, aporta força i resistència al centre del camp.

Davanters

La part ofensiva del conjunt de Manchester fa por. Entre els seus davanter trobem la velocitat i regat de Samir Nasri,  la potència i prometedor futur d’Edin Dzeko, la màgia de Sergio “Kun” Aguero, els instants de lucidesa de Mario Ballotelli i l l’olfacte golejador de Carlos Tévez. Aquest últim és l’únic que està portant problemes al club pel seu comportament però s’espera que rectifiqui i torni a ser aquell jugador que meravellava a tots els aficionats de la Premier League.

Un equip que aporta diferents estils de joc i que pot sorprendre als equips grans com ja va fer en derrotar al Manchester United per 6-1 en un del partits que es recordaran durant anys. Ara només falta veure com progressa en la seva lliga i de quina manera juga les eliminatòries de la Champions. Esperem que l’espectacle del futbol ens permeti veure més alternatives i que les victòries es recordin per la seva dificultat i no pels errors arbitrals o externs al joc.