Caradures!!

La caiguda d’un paraigües. Una ferida a la cara del linier. Un partit aturat. Aquest és el motiu pel qual s’estan dient tantes coses sobre la violència i la inseguretat en els camps en els últims dies. No és la primera vegada que s’agredeix a un àrbitre i no serà, desgraciadament la última. A l’estadi Los Cármenes, casa del Granada, es va viure la típica situació que no agrada a ningun aficionat al futbol. L’equip local acabava de marcar el segon gol de la nit, consumant la remuntada, però, incomprensiblement, un jove va tirar un paraigües des de la primera fila de graderia, que amb molta punteria o per casualitat va impactar en la cara del linier. El cop va produir un ferida a l’assistent que va haver d’abandonar el camp, juntament amb l’àrbitre, Clos Gómez, que va decidir suspendre el partit. S’ha qüestionat molt aquesta suspensió ja que per part dels jugadors no era un acte tan important i greu per impedir que el joc continués. Com en totes les coses hi ha els que defensen una causa i els que consideren que no es pot protegir tal acció. Però, a part del fet que s’hagués de suspendre el partit, hi ha un altra motiu de preocupació. És obvi que no es pot prohibir l’entrada de paraigües o altres objectes als camps de futbol, però el que no es pot permetre és que segueixin produint-se aquestes animalades en que sempre paguen els mateixos. No és pot deixar que un nano arribi a ser capaç de tirar un objecte al cap, no es pot permetre que aquestes exemples tinguin cap mena de defensa. Des del primer moment es va dir que el noi havia tirat el paraigües sense voler. A vegades es creuen que la gent és estúpida. Qui creu que a una persona se li pot escapar de les mans un objecte i que arribi a tocar a un assistent que es troba a metres de distància? Com un club com el Granada pot seguir defensant aquesta acció pel sol fet de no rebre un càstig com ja s’ha pugut viure en altres camps? Com el propi Govern andalús pot protegir al menor pel que ha fet i defensar la postura del club?

Tenen raó en el fet que és un menor i que té els seus drets i que es troba menys protegit que un major d’edat, però això no vol dir que tingui barra lliure per actuar com vulgui i per mostrar la cara més trista del futbol. Permetre’m a tots els menors que actuïn de forma violenta i així, pobrets, podran viure tranquils? Però tot i acceptar que ha comès un error greu i que d’alguna forma ha de ser tractat com el que és, també hem de ser conscient que no es pot utilitzar la dada de que prové d’un centra d’acollida. Aquesta dada va ser manipulada pels mitjans que, sense cap mena de problema, van donar una informació que no era del tot completa. No van dir que el noi estava en un centre d’acollida per a persones que no tenen on viure, ni van dir que la seva conducta havia estat impecable des de la seva arribada al centre. Aquesta omissió va provocar unes primeres impressions que, en lloc, de venir donades pels fets, procedien de la seva persona. Sense dubte s’ha de sancionar a qui realitza una acció de violència que pot produir perjudicis cap a un altre, però el que no es pot permetre és utilitzar informació manipulada per fer més gran la bola de la morbositat. En poc es sabrà quina és la sanció del Comitè Arbitral, que, segurament, sancionarà al club, però que hauria de revisar les seves formes de treballar, ja que no es pot sancionar a tota una afició i a un conjunt de jugadors per una acció comesa per una persona independent al club. Tot i el que la majoria pensen, els àrbitres decidiran el que vulguin i imposaran la seva llei, com demostren partit rere partit.