L’enemic és a casa

Avui s’ha conegut que, gràcies a les retallades que està duent el govern de Mas, TV3 deixarà d’emetre els partits del Barça i de l’Espanyol, a partir de l’any 2013, ja que no tindrà prou pressupost per renovar el seu compromís amb el futbol català. A més, haurà d’eliminar dos dels seus canals agregats, que segons s’està parlant, podrien incloure la desaparició del canal Esport3. Aquesta vegada les decisions polítiques han arribat al món de l’esport i això perjudicarà al públic que haurà de buscar altres canals per veure el futbol. La directora de TV3, Mònica Terribas, ha avisat que si les retallades en el pressupost es compleixen, també hi podrien sortir afectats altres esports, com les emissions de la Fórmula 1. Sembla increïble que l’oci de les persones es pugui veure afectat per voler retallar d’allà on no toca. Perquè s’ha de sacrificar l’esport abans que la resta de coses? Òbviament, el futbol ocupa un gran percentatge del pressupost que te TV3 i és la millor eina per amenaçar a aquells que volen fer retallades. Però, com diria el senyor Mou, perquè? Perquè s’ha d’eliminar un canal com Esport3 que acaba de néixer i que és una gran aposta per tots els professionals i els aficionats a l’esport? És un tema de prioritats o és per un simple aleatorietat?

És clar que estem davant d’un cop molt dur per el futbol a Catalunya, justament en el moment en que està donant més alegries a la gent. Hi ha moltes persones que no creuen en aquest esport i que consideren que no serveix per a res, però, probablement, moltes d’elles no han viscut mai que és sentir uns colors o esperar una setmana per veure un partit. No saben que és que un dia sigui millor només perquè a la nit saps que podràs veure al teu club jugar a futbol. No saben que és mossegar-se les ungles fins arribar a la carn esperant el moment en que l’àrbitre xiuli el inici del partit. No saben què és celebrar un gol amb la gent que estimes i per uns segons oblidar tot el que no et deixa dormir. Segurament, aquestes persones no saben absolutament res. I allò més fàcil és eliminar el que la població considera menys útil. Una vegada més l’esport queda relegat a un segon pla. Un esport que necessita dels seus seguidors per avançar. I no només parlem de futbol, sinó que ens referim al Bàsquet o al Handbol, que per la seva inferior afició, necessiten els mitjans per donar-se a conèixer i per crear un cert seguiment. No se si el govern i la televisió autonòmica s’adonen que s’estan apunyalant a ells mateixos, i que aquestes retallades afecten a la població i la seva vida personal. Pensem, què passarà si al poble se li treu les seves estones d’oci i allò que els permet desconnectar del seu dia a dia laboral? No vull ni imaginar-ho...