Com si estigués a casa seva

Mirant un film com El Dilema, de Michael Mann, qualsevol persona pot adonar-se del poder que pot arribar a tenir un mitjà de comunicació i, en concret, aquella persona que el dirigeix. Mou els fils com si el diari o el programa fos una titella que respon als moviments del seu amo. Tots els mitjans, siguin generalistes, econòmics o esportius basen el seu contingut en allò que els marca la seva línia editorial, sinònim d’allò que marca el cap o la direcció. Els interessos personals de cada periodista, siguin correctes o no, queden en segon pla davant el possible benefici del qui mana.

A Espanya hi ha quatre diaris esportius principals que dominen i es barallen per tenir el tros de pastís més gran. Marca es presenta com el més complet i el que aposta per arribar a tots els gustos del públic, intentant amagar el seu fanatisme cap el color blanc del Reial Madrid. El mateix fa Mundodeportivo que ocupa cada dia la seva portada amb temes del Barça però que prova de parlar de tots els equips amb una inaccessible equitat. Desprès ja apareixen els dos mitjans de club, aquells que dediquen a tots els seus treballadors ha elogiar al seu equip, ja sigui el Barça, amb Sport, o el Madrid, amb AS. Penosament, els dos primers, davant la gran acollida que tenen els diaris que diuen les coses que la gent vol sentir i que critiquen i taquen la imatge del gran rival, han hagut de canviar la seva idea de negoci i convertir-se també en ambaixadors de club. Lluny queden els grans exemples de diaris com l’Équipe o La Gazzetta dello Sport que no els importa obrir la seva portada amb una notícia d’esquí o de rugby si aquella és la més important del dia. Aquí, per molt rellevant que sigui, els criteris periodístics es van perdre entre baralles de com tenir més i més lectors.

Un exemple. Mundodeportivo, a dia 29 de desembre del 2012, obria en portada amb les paraules “Hores decisives” i entre cartells de fotografies exclusives, que fan sentir tan bé als directors dels mitjans, s’explicava que Guardiola ja estava decidint que faria amb el seu futur. És a dir, que la portada d’un dels principals diaris del país es sentia orgullós de començar el seu diari amb la suposició que una persona que està passant un any sabàtic, està pensant en entrenar a un equip o a un altre. També van pensar en ell quan dos minuts desprès de saber que Tito Vilanova havia recaigut del seu càncer van avisar que el ex entrenador ja venia cap a Barcelona per substituir-lo. Però no és l’únic que actua així. AS, posava en portada al seu gran ídol, José Mourinho, i subratllava que “Per mi la setmana passada va ser fantàstica”. Ja s’ha perdut tota mena de respecte cap aquest ofici. És impossible que els lectors puguin mirar un diari amb seriositat i sabent que estan llegint coses útils i corroborades. Ara, quan arriben al quiosc, gairebé ni passen, veuen grans portades amb molts colors, i amb titulars que els criden a la compra. Veuen grans mentides. Veuen una broma rere l’altre que només sembla normal el dia dels Sants Innocents, amb els típics enganys que ja no desentonen perquè per cada dia s’en poden dir.

Però quin és el càstig que pot haver-hi davant aquesta forma de maltractar el periodisme i l’esport? Doncs cap ni una. Poden actuar amb total impunitat i si un dia desprès es demostra que el que deien era una mentida no necessiten ni demanar perdó. Sempre troben una forma de capgirar els temes i buscar d’altres que segueixin fer rodar una pilota que cada cop es fa més gran. I a més són ells els que decideixen qui és el millor o el pitjor. Un diari com Marca és el que s’encarrega de donar un premi com el Pichichi o el Zamora. Per tant, no és estrany que davant el gran inici de Messi a la Lliga siguin ells els únics que li restin un gol per considerar-lo en pròpia porta. Curiós almenys.

I el pitjor de tot és que aquestes portades i aquestes difamacions ja comencen a crear mal ambient fins i tot en els propis esportistes, que han de passar el dia desmentint fets que no han ocorregut mai. Mentre uns esquiven les càmeres, altres criden des d’un forat negre, apartats perquè els “grans” mitjans consideren que l’esport que fan no ven o no l’importa a ningú. Amb la impunitat amb la que actuen no serà d’estranyar que quan arribin èpoques en que un esport o disciplina sigui rendible, ells si llancin com hienes i siguin els primers en abanderar a aquells esportistes que un dia abans havien amagat sota la catifa. El que està clar és que cada dia entren a casa nostre com si fos la seva, ja sigui en paper, en ràdio o en televisió i omplen les nostres hores amb mitges veritats i grans mentides que l’únic que aconsegueixen és matar cada dia una mica més aquesta professió i, amb ells, enfonsar l’esport.

La Jornada de Lliga, 14º (del 30 al 2 desembre 2012)

Últims trens pels navarresos (Osasuna (19º) – Rayo (8º)) (div. 21h C+Liga/Gol T): El Reyno de Navarra viurà una de les darreres oportunitats que té el seu equip per lluitar per la salvació. És cert que falten molts partits encara però la gran competitivitat dels altres clubs pot anar reduint les possibilitats dels pamplonesos si aquests perden. Els madrilenys, en canvi, arriben en un bon moment i mirant cap a posicions europees. Un Rayo que només ha aconseguit sumar dues victòries i quatre derrotes jugant en domicili. Ambdós equips han jugat un total de set partits, amb 3 victòries locals, 3 empats i una victòria dels visitants, amb 7 gols dels de Pamplona i 5 dels madrilenys. El darrer partit va acabar amb empat sense gols (2011). Osasuna no guanya des de fa deu anys, tot i que només han jugat dos partits en aquest període de temps. El primer enfrontament el van disputar el 17 de setembre del 1989 amb resultat de 2 a 1 a favor dels locals. Osasuna va aconseguir guanyar la seva eliminatòria de Copa davant l’Sporting mentre que el Rayo va quedar eliminat a mans de Las Palmas.

Una casa insegura (Getafe (7º) – Màlaga (4º)) (dis. 16h C+Liga/Gol T): Els madrilenys van millorant la seva posició a la competició amb el pas de les jornades però es troben a un rival, el Màlaga, que no perdona. A casa, el Getafe ha sumat 9 punts dels 18 en joc. A domicili, els malaguenys han aconseguit puntuar en cinc dels sis partits. Els dos equips s’han vist les cares en sis ocasions; tres victòries locals i tres visitants, amb 8 gols del Getafe i 10 del Màlaga. El darrer partit el van jugar la temporada passada amb victòria dels andalusos per 1-3 (gols de Eliseu, Toulalan i Cazorla envers la solitària diana de Castro). Els malaguenys porten dos triomfs consecutius i els locals només han vençut en un dels darrers quatre enfrontaments. El primer partit es va disputar el 2004 amb victòria local per la mínima. Ambdós equips només s’han quedat sense marcar en una ocasió cadascun. A la Copa, el Getafe es va classificar en detriment de la Ponferradina mentre que el Màlaga va superar al Cacereño, tot i perdre la tornada.

Competint a l’altre lliga (València (11º) – Reial Societat (12º)) (dis. 18h C+Liga/Gol T): La vida no és tan bonica aquest any pel València, que no aconsegueix acostar-se a posicions privilegiades. Els bascos van millorant amb el temps i només es troben a un punt del seu rival aquesta jornada. Els homes de Pellegrino canvien quan juguen a casa ja que han sumat cinc victòries en sis partits. En canvi, els visitants només han aconseguit una victòria i un empat en sis partits. Ambdós s’han enfrontat en 61 ocasions; 41 victòries locals, 11 empats i 9 victòries visitants, amb 130 gols a favor dels de casa per 52 dels de fora. La victòria dels visitants per 0-1 l’any passat és el darrer resultat que han firmat aquests conjunts. Aquest triomf va suposar el primer dels bascos en els últims 16 anys, en els que el València havia aconseguit sumar 8 victòries i tres empats. Si els locals no guanyessin igualarien la seva pitjor ratxa sense guanyar a casa davant la Reial Societat. A Mestalla es va jugar el primer partit entre els dos equips amb victòria xe per 4 a 0. Aquesta setmana, el València va aconseguir la classificació davant el Llagostera mentre la Reial Societat va caure davant el Còrdova.

Lluita històrica (Barça (1º) – Athletic (14º)) (dis. 20h C+Liga/Gol T): Els culés i els lleons s’han vist les cares en moltes ocasions i son els reis de la Copa. Els visitants ho tenen complicat davant un equips que només ha cedit un empat en el que portem de temporada, mentre que ells només han pogut sumar quatre punts a domicili. Els dos han jugat 81 partits amb 55 victòries locals, 9 empats i 17 victòries visitants, amb 186 gols dels blaugrana i 88 dels lleons. La temporada passada els locals van guanyar amb gols de Iniesta i Messi (2-0). De fet, el Barça ha vençut al Camp Nou en les darreres vuit ocasions, marcant 20 gols i rebent quatre. Els lleons no puntuen des de la temporada 2003/2004 i no sumen una victòria des de fa 11 anys. Els culés podrien augmentar la seva millor ratxa de victòries contra l’Athletic (8). L’any 1929 va ser on els dos clubs es van trobar per primera vegada amb victòria blaugrana per 3 a 0. A la competició copera, el Barça va aconseguir sumar una nova victòria davant el Alaves mentre que els de Bielsa encara tenen pendent el partit de tornada.

Un derbi amb gust a final (Madrid (3º) – Atlético (2º)) (dis. 22h C+): Arriba el partit més important a la ciutat de Madrid, la màxima rivalitat a la capital espanyola. Uns amb un moment dubtós i els altres que no saben fer una altra cosa que sumar i sumar. Els de Mourinho han sumat en tots els partits jugats al Bernabéu mentre que els colchoneros ja han aconseguit autre victòries fora de casa. Hi ha hagut un total de 75 derbis amb el Madrid de local, amb 51 victòries merengues, 12 empats i 12 victòries colchoneras, amb 152 gols dels locals i 88 dels visitants. El darrer partit va acabar amb 4 a 1 pels locals (Cristiano (2), Di Maria i Higuain envers el gol de Adrián). Un Madrid que no ha tingut molt dificultat per sumar en els darrers 10 partits amb sis victòries i quatre empats. L’Atlético no guanya al Santiago Bernabéu des del 1999 (1-3) i només ha vençut en dues ocasions en els darrers 21 anys. El primer derbi a casa del Madrid es va disputar el 24 de febrer del 1929 amb victòria del Reial Madrid per 2-1. Ambdós equips s’han classificat pels vuitents de Copa.

El factor nou entrenador (Granada (18º) – Espanyol (20º)) (diu. 12h C+Liga/Gol T): Aguirre es presenta com la salvació dels pericos. Els andalusos no es poden permetre més relliscades. A domicili, els visitants han aconseguit un victòria en sis partits. Com a local, el Granada només ha guanyat un dels sis jugats. Ambdós equips s’han vist les cares 17 vegades; 9 victòries locals, 5 empats i tres victòries visitants, amb 21 gols dels andalusos i 12 dels pericos. El darrer partit el van jugar la temporada passada i va acabar amb victòria dels locals per 2 a 1. Era el primer partit que jugaven en els últims 36 anys (1976). Aquell any l’Espanyol va aconseguir sumar una victòria per la mínima. 34 anys abans van disputar el primer partit amb victòria del Granada per 4 a 0. A la Copa, tan Granada com Espanyol van ser eliminats.

Les dues cares de l’ascens (Deportivo (17º) – Betis (5º)) (diu. 17h C+Liga/Gol T): Dos equips que han pujat aquest any de Segona i que viuen situacions diferents. Els locals no troben la solució per pujar posicions mentre que els bètics estan millor que mai, en posicions europees. El Deportivo només ha aconseguit sumar en la meitat de partits jugats a casa mentre que els visitants han guanyat tres dels sis disputats a domicili. Els dos equips han jugat 19 partits amb 9 victòries locals, 8 empats i dues victòries visitants, amb 27 gols dels gallecs i 14 dels andalusos. L’empat va ser el resultat en el darrer partit que van jugar la temporada 2008-09. Quatre dels últims sis partits han acabat amb empat. El Betis va sumar la seva primera victòria a Riazor l’any 2002 (59 anys desprès que s’estrenessin com a rivals). Els locals han aconseguit deixar la porteria a cero en 10 partits. Aquesta setmana, el Betis ha aconseguit classificar-se per la següent ronda de Copa mentre el Deportivo va perdre davant el Mallorca. 

Nova víctima en el camí cap Europa (Celta (15º) – Llevant (6º)) (diu. 19h C+Liga/Gol T): Els valencians es troben en un moment dolç i no ho volen deixar escapar. Tot i això, fora de casa només han aconseguit sumar dues victòries. El Celta, enfonsat a la classificació, es sent fort a casa on ha guanyat la meitat de partits disposats. Ambdós equips només han jugat una vegada que va acabar amb victòria dels valencians per 1 a 2, amb gols de Baiano pels locals i de Reggi i Mustapha pels visitants. A Copa, el Celta va remuntar contra l’Almeria per classificar-se i el Llevant va vèncer al Melilla.

Escapant dels descens (Mallorca (16º) – Saragossa (13º)) (diu. 21h C+Liga/Gol T): Mallorca i Saragossa lluitaran per fugir les descens. Els locals han sumat tres victòries a casa mentre que el Saragossa només ha pogut aconseguir dues victòries en sis partits. Ambdós equips han jugat 25 partits amb 14 victòries balears, 6 empats i 5 victòries dels aragonesos, amb 36 gols locals i 21 visitants. El darrer partit el van disputar aquest any amb victòria del Mallorca per la mínima (gol de Víctor). Els locals porten sis victòries consecutives (del 2006 al 2012) i han guanyat 8 partits de 11 des del 2000. Ambdós clubs no empaten a la Romareda des de fa 12 anys. Curiosament, però, el primer partit que van jugar va acabar amb 1 a 1. A Copa, els dos equips es van classificar per vuitens.

Més que tres punts (Sevilla (10º) – Valladolid (9º)) (dill. 21:30h MarcaTV): Els andalusos es troben en un posició poc agraïda a aquestes alçades de temporada i necessiten sumar per pujar en la classificació. Els visitant, en canvi, gaudeixen d’un bon inici i amb Djukic les coses poden seguir amb bon peu. A casa, el Sevilla ha sumat quatre victòries de les cinc que té mentre que como a visitants, els de Pucela només han aconseguit sis punts en sis partits. Ambdós equips s’han vist les cares un total de 38 ocasions; 27 victòries locals, 6 empats i 5 victòries visitants, amb 88 gols dels andalusos i 36 dels de Pucela. L’últim partit va acabar amb empat a u. Els visitants no sumen una victòria des de l’any 2000 (0-1). Els locals només han perdut un partit dels darrers 14 que han jugat a casa davant el Valladolid. L’any 1949 van jugar el primer partit amb resultat de 2 a 1 pels locals. Els sevillans es van classificar per la següent ronda de Copa mentre el Valladolid va caure davant el Betis.

Una lliga sense emoció

El Betis ha acabat amb la Lliga. La seva victòria a casa contra un Madrid que ja no pensa en la competició nacional ha decidit el futur del campionat; l’avorriment. El Barça no troba rival, fins el moment, i l’Atlético està vivint una bona ratxa, però no gaire més. Dos rivals acostumats a estimar-se pel seu comú odi cap els blancs i que no coincideixen normalment en posicions de classificació. Els blaugrana cada cop s’allunyen més de la resta i només estan pendents de veure com la seva estrella suma rècord rere rècord. Els colchoneros, per la seva banda, viuen en el seu somni d’èxit que es convertirà en malson quan hagin de competir cada tres dies. A la llunyania, Màlaga o Betis viuen en posicions estranyes que només els asseguren no patir pel descens al final de temporada. Espanyol o Osasuna mostren cada setmana les seves ganes de baixar als inferns. Sense emoció, sense competència, sense Lliga.

Com sempre cal mirar fora del país per veure exemples de com lligues que no estan considerades tan meravelloses tenen millors rivalitats i no decideixen el seu guanyador abans d’acabar l’any. A Anglaterra, la Premier compta amb els dos màxims competidors de Manchester, l’United i el City, els Reds i els Sky Blues. Ara mateix els de Ferguson son primers amb 30 punts a només un d’avantatge dels de Mancini. La diferència de punts entre el primer i el tercer a la Lliga espanyola és d’onze punts mentre que a l’anglesa només el separa quatre, i a onze es troba el vuitè. A la Ligue 1, el PSG d’Ibrahimovic és el líder empatat a punts amb el Marsella, i a només un punt de Saint-Etienne i Lyon. Els quinze primers equips francesos només es troben a deu punts de diferència. Al Calcio, la Juventus domina amb dos punts d’avantatge sobre el Nàpols. Els cinc primers equips, posicions europees, es troben a una distància de nou punts. A la Eredivise, el PSV lidera amb 33 punts seguit a dos del Twente i el Vitesse. El Feyenoord, últim que es troba en posicions d’Europa (5º), només té sis punts menys que el primer.

Els únics que mostren més diferència en quan a punts son els alemanys que compten amb el Bayern Munich que amb 34 punts, es diferencien de nou amb el segon, el Borussia. L’emoció i competència es troba a partir d’aquest posició ja que des del tercer fins el catorzè només hi ha deu punts de marge. Aquestes dades son suficients per veure en quin nivell es troben les lligues europees i la depressió i pèrdua d’emoció que està vivint l’espanyola amb un Barça que com no es deixi guanyar celebrarà la Lliga al febrer. 

La jornada de Lliga, 12 (del 17 al 19 de noviembre del 2012)

Contra les cordes (Osasuna (20º) – Màlaga (5º))(dis. 16h C+Liga/Gol T): Els de Mendilíbar estan a la corda fluixa, últims i sense més marge per reaccionar. A casa, només han aconseguit guanyar un partit i empatar-ne dos. El Màlaga ja no està tan segur a la Lliga ja que no ha guanyat a les últimes tres jornades. La part positiva pels andalusos és que han aconseguit sumar en quatre de les cinc sortides que han realitzat. Ambdós equips s’han trobat un total de 16 vegades, 6 victòries locals, 6 empats i 4 victòries visitants, amb 22 gols pels de casa i 20 pels de fora. El darrer partit el van jugar la temporada passada amb resultat de 1-1 (gols de Nino i Cazorla). Els locals només han aconseguit una victòria en els últims deu anys però no perden des del 2009. El primer partit que van jugar va ser el 1963 (3-0). Pel que fa a la darrera jornada de Lliga, Osasuna arriba amb bones sensacions desprès de vèncer 0-3 a casa l’Espanyol. Els visitants van sumar una inesperada derrota a casa contra la Reial Societat (1-2).

Possible punt i final? (València (9º) – Espanyol (19º))(dis. 18h C+Liga/Gol T): Els punts ja es converteixen en or a aquestes alçades de temporada. Els valencians necessiten sumar per seguir ascendint a la classificació mentre que l’Espanyol veu perillar al seu entrenador si no aconsegueixen un resultat positiu. Els locals han guanyat quatre dels cinc partits a casa i Mestalla ja s’està convertint en una muralla difícil de superar. Una única victòria fora de casa no és un bon pronòstic pel pericos. Els dos conjunts s’han vist les cares en 73 ocasions, amb 50 victòries locals, 16 empats i 7 triomfs visitants, amb 151 gols del València i 62 de l’Espanyol. La victòria local de l’any passat (2-1) és l’últim partit que han disputat. Els xe sumen quatre victòries consecutives a casa contra els blanc-i-blaus. Des del 2000, han disputat 13 partits, amb 9 triomfs locals, un empat i 3 victòries periques. El primer partit data de 1932 i va acabar amb victòria local per 3 a 1. El València arriba al partit desprès de sumar un empat a casa el Valladolid mentre que l’Espanyol va patir una dura derrota davant el darrer classificat, l’Osasuna.

47 anys de sequera (Barça (1º) – Saragossa (11º))(dis. 20h C+Liga/Gol T): Torna el Saragossa al Camp Nou, l’equip que va començar a gaudir d’un dels millors davanters espanyols, David Villa. Els homes de Tito només han cedit dos punts a casa mentre que el Saragossa ha aconseguit sumar en dos dels cinc que ha jugat a domicili. S’han vist les cares en 58 partits, amb 45 victòries locals, 11 empats i dues victòries visitants, amb 157 gols del Barça i 45 del Saragossa. L’últim partit el van jugar l’any passat amb resultat de 4 a 0 (gols de Piqué, Messi, Puyol i Villa). Els locals porten cinc triomfs consecutius davant el Saragossa a casa i des del 2000 han jugat 10 partits, sumant vuit victòries en total. Els visitants no aconsegueixen guanyar al Camp Nou des del 1965 (47 anys i 43 partits). L’any 1940 es van trobar per primera vegada (2-1). Els locals arriben desprès de sumar una nova victòria a casa el Mallorca (2-4) mentre que els visitants van aconseguir un espectacular 5-3 contra el Deportivo a casa.

Un rival molest (Reial Madrid (3º) – Athletic (12º))(dis. 22h C+Liga/Gol T): El Madrid rep a un Athletic que està en hores baixes i que no sap com retrobar el seu nivell de joc de la passada temporada. Fora de casa només ha pogut sumar quatre punts mentre que els locals encara no coneixen la derrota a casa. Ambdós equips han jugat un total de 81 partits, amb 53 victòries locals, 15 empats i 13 victòries visitants, amb 200 gols dels merengues i 93 dels bascos. L’última vegada que van jugar al Bernabéu van guanyar els locals per 4-1, com porten fent-ho des del 2005 (7 victòries consecutives). Ens els últims 12 anys, els bascos només han sumat una victòria. El Madrid pot igualar la seva millor marca de victòries seguides davant els bascos (8). El primer partit el van disputar l’any 1929 amb resultat de 5-1. Els locals arriben al partit desprès de salvar in extremis un enfrontament contra el Llevant que conduïa cap a l’empat i la pèrdua gairebé definitiva del campionat. Els lleons, que aquesta temporada no han trobat la seva ferocitat, van aconseguir una meritòria victòria a casa contra el Sevilla.

Esperant el despertar (Deportivo (18º) – Llevant (6º))(diu. 12h C+Liga/Gol T): El Deportivo necessita sumar punts ja que les posicions de descens saben a poc per la seva afició. Jugant a casa han aconseguit sumar les úniques dues victòries que tenen fins el moment mentre que el Llevant vol seguir lluitant pel somni d’Europa però a domicili els seus números fallen ja que ha perdut tres dels cinc partits disputats. Els dos conjunts han jugat un total de 5 partits, tres victòries locals, un empat i una victòria visitant, amb 3 gols a favor i un en contra dels gallecs. El darrer partit el van jugar l’any passat amb resultat de 0-1 (gol de Rubén Suárez), única victòria dels granotes a Riazor. El primer partit el van jugar l’any 1965 amb victòria dels locals per 1 a 0. Només en un partit els visitants han sigut capaços de marcar i mai s’ha marcat més d’un gol en cap dels enfrontaments que han jugat. Arriben al partit havent perdut davant de Madrid i Saragossa.

Lluita per evitar el descens (Celta (17º) – Mallorca (15º))(diu. 16h C+Liga/Col T): Tan els gallecs com els mallorquins es troben en posicions incòmodes i a pocs punts del descens. Els locals han sumat totes les seves victòries a casa (3) mentre que els visitants no saben que significa sumar els tres punts a domicili. Ambdós conjunts han jugat 12 partit, 7 victòries locals, tres empats i dues victòries mallorquines, amb 22 gols locals i 14 visitants. L’ultima vegada que es van trobar en Lliga va ser el 2007 amb resultat de 0-3 a favor del Mallorca, que ha sumat les seves dues úniques victòries a Balaidos en els darrers tres enfrontaments. El primer partit el van disputar l’any 1969 amb resultat de 3 a 1. Els locals venen de perdre a casa el Rayo tot i fer un bon partit, mentre que els visitants van caure a casa contra el líder.

Partit sense referències (Getafe (14º) – Valladolid (8º))(diu. 17:50h C+Liga/Gol T): Els madrilenys reben a un Valladolid que s’està convertint en la revelació d’aquest campionat, tot i que fora de casa només han pogut sumar en dues ocasions. Per la seva part els locals tenen les mateixes estadístiques jugant a casa, amb dues victòries i tres derrotes. Els dos equips han jugat un total de tres partits, amb dues victòries locals i una visitant, amb 2 gols pels locals i tres pels visitants. El darrer partit el van jugar el 2010 amb victòria del Getafe (1-0, gol de Casquero) que en porta dues consecutives. El primer que van disputar va ser l’any 2008 amb victòria dels visitants per 0-3. Els homes e Djukic van aconseguir un valuós empat a casa contra el València mentre que el Getafe va convertir-se en una nova víctima de l’Atlético.

Falcao busca nova víctima (Granada (16º) – Atlético (2º))(diu. 19:45h C+Liga/Gol T): Els homes de Simeone volen seguir amb la seva bona ratxa i visiten a un Granada que de moment es salva de les posicions de descens. Els locals han sumat en tres dels cinc partits a casa mentre que els colchoneros han guanyat tres dels cinc que han disputat. Entre els dos han jugat 18 partits, amb 8 victòries locals, cinc empats i cinc victòries visitants, amb 20 gols del Granada i 17 del Atlético. L’ultima partit va acabar amb empat a 0. El Granada no guanya als colchoneros a casa des del 1973. El primer partit el van disputar el 1942 i en aquell moment l’Atlético Aviación va ser el vencedor per 0-1. La passada jornada els andalusos van sumar una important victòria a casa el Betis mentre que els madrilenys van superar al Getafe.

Er Derbi (Sevilla (10º) – Betis (4º))(diu. 21:30h C+): Arriba un dels partits més esperats de la Lliga entre els dos equips de la ciutat andalusa que mantenen una rivalitat històrica. Els locals, a quatre punts del Betis, es senten forts a casa on han sumat tres del es quatre victòries que tenen en total. Mentrestant, els visitants es mantenen en posicions de prestigi, sumant fora de casa en quatre de les cinc ocasions. Els dos equips han jugat un total de 42 partits, 25 victòries locals, 6 empats i 11 victòries visitants, amb 73 gols del Sevilla i 51 del Betis. El partit de l’any passat va acabar amb victòria dels bètics per 1 a 2 (segona consecutiva). Des del 2000, han jugat 9 partits i els locals només han guanyat quatre i de forma consecutiva. El primer derbi es va disputar l’any 1935 amb victòria visitant per 0-3. Ambdós equips van caure la passada jornada.

Un malson pel Rayo (Reial Societat (13º) – Rayo (7º))(dill. 21:30h MarcaTV): Els bascos necessiten sumar per no caure encara més en la classificació i no patir com l’any passat. El seus rivals, en canvi, arriben tranquils desprès de onze jornades i lluitant per Europa. Tres de les quatre victòries dels locals han estat jugant a casa mentre que el Rayo, a domicili, només ha aconseguit sumar en dos del cinc partits disputats. Els dos clubs s’han vist les cares en 13 ocasions; 9 victòries locals, tres empats i una victòria visitant, amb 33 gols locals i 10 visitants. La temporada passada el resultat va ser de 4-0 a favor dels de casa que no perden des de l’any 1992. El primer partit el van jugar la temporada 1977-78 amb resultat d’empat a un. El Rayo arriba en forma desprès de remuntar a casa contra el Celta, mentre que els bascos van sumar una victòria poc esperada a casa el Màlaga. 

La Jornada de Lliga, 11ª (del 9 al 11 de novembre del 2012)

Pols oposats (Betis (4º) – Granada (19º)) (div. 21:30h MarcaTV): El derbi andalús inicia la jornada amb un partit entre un conjunt que somia amb Europa i un altra que vol escapar de l’Infern. Els homes de Pepe Mel estan en un dels seus millors moments i han guanyat tres del cinc partits que han jugat a casa. Per la seva banda, el Granada ha perdut quatre dels cinc enfrontament jugats fora. Els dos equips han jugat un total de 9 partits a casa bètica, amb 5 victòries locals, 2 empats i 2 victòries visitants, amb 14 gols dels de casa i 9 dels de fora. L’últim partit el van jugar el mes de febrer d’aquest any amb resultat final de 1-2 a favor del Granada. Posteriorment, els locals portaven set partits consecutius sense perdre a casa contra aquest rival (54 anys). El primer enfrontament entre ambdós conjunts es va celebrar el 24 de febrer de l’any 1943, amb victòria dels visitants. El Betis ve de guanyar clarament a casa el Getafe (2-4) i a les darreres quatre jornades, ha sumat tres victòries i un empat. El Granada, en canvi, suma 4 derrotes consecutives.

Tot de cara pels de casa (Rayo (11º) – Celta (15º)) (dis. 16h C+Liga/Gol T): Els aficionats del Rayo necessiten una nova victòria ja que el seu equip només ha vençut en dues ocasions de cinc partits a casa. Per la seva part, el Celta segueix amb l’increïble ratxa de derrotes lluny de casa (cinc partits, ningun punt i 11 gols en contra). Ambdós equips han jugat deu partits, amb 7 victòries locals, un empat i dues victòries gallegues, sumant 15 gols els madrilenys i 5 els visitants. L’últim partit el van jugar l’any 2003 amb victòria del Rayo per 1 a 0. El conjunt local no ha perdut contra el Celta des del 1996 (cinc victòries consecutives en 16 temporades). La dada negativa pels visitants és que dels deu partits, en set no han aconseguit marcar un gol. El primer partit el van jugar l’any 1978 amb victòria del Rayo per 2-0. Els locals arriben a aquest enfrontament desprès de vèncer al tot poderós Màlaga mentre que els visitants van caure, previsiblement, al Camp Nou per 3-1.

Una final avançada (Espanyol (18º) – Osasuna (20º)) (dis. 18h C+Liga/Gol T): Cornellà El Prat viurà la primera final de la temporada ja que el seu club s’enfrontà a l’últim de la classificació i però que només està a quatre punts d’ells. A casa, els pericos només han sumat una victòria mentre que l’Osasuna ha perdut tot el que ha jugat fora de Pamplona. Ambdós equips s’han vist les cares en 31 ocasions, amb 15 triomfs locals, 8 empats i 8 victòries visitants, amb 40 gols del blanc-i-blaus i 24 dels pamplonesos. El darrer partit que van jugar va ser l’any passat amb victòria de l’Osasuna per 1-2 (gols visitants de Lamah i Nekounam pel local d’Álvaro Vázquez). Des de l’any 2000, l’Osasuna ha guanyat en cinc ocasions per quatre dels locals. El primer enfrontament el van disputar el 24 de novembre de 1935 amb victòria perica per 3-0. Els locals van aconseguir una victòria molt esperada a casa la Reial Societat per 0-1. Els visitants, en canvi, van caure a casa per la mínima contra el Valladolid.

A esborrar males sensacions (Saragossa (12º) – Deportivo (16º)) (dis. 20h C+Liga/Gol T): Els aragonesos esperen no patir tan com l’any passat i sumar ara mateix donaria més tranquil·litat per no estar pendents de la zona de perill. A la Romareda han sumat dues victòries i han perdut tres partits. També els gallecs tenen mals percentatges amb tres empats i dos derrotes a domicili. S’han jugat 28 partits entre els dos equips, amb 13 victòries locals, 7 empats i 8 triomfs visitants, amb 49 gols locals i 32 visitants. El darrer partit el van jugar l’any passat amb victòria per la mínima del Saragossa (1-0, Said). Dels últims vuit partits, els locals només han vençut en dues ocasions. La primera vegada que els gallecs van visitar al Saragossa va ser l’any 1943 amb empat a u. El Saragossa va caure al Santiago Bernabéu per 4-0 mentre que el Deportivo va sumar uns importants tres punts contra el Mallorca.

Sumar i seguir (Màlaga (5º) – R.Societat (17º)) (dis. 22h C+Liga/Gol T): Els homes de Pellegrini porten una ratxa històrica i son un dels primers equips que ja s’ha classificat pels vuitens de Champions. A la Rosaleda han sumat tres victòries i un empat en cinc partits. Els reialistes, en canvi, no coneixen la victòria fora d’Anoeta. Els dos clubs han jugat un total de 27 partits a casa els andalusos amb 14 victòries locals, 6 empats i 7 victòries visitants, amb 42 gols del Màlaga i 30 del reialistes. La temporada passada el partit va acabar amb empat a u (gols de Isco i Xabi Prieto). Bona notícia pels visitants que han obtingut els tres punts en quatre de les últimes sis vegades que han visitat la Rosaleda. La primera vegada que van jugar va ser l’any 1949 amb victòria amplia dels locals per 5 a 2. Els malaguenys van perdre l’últim partit de Lliga contra el Rayo i van treure un increïble empat a casa el Milan. Els bascos van perdre a casa contra l’Espanyol i no guanyen des de la jornada sis.

Pucela vol seguir somiant (Valladolid (8º) – València (9º)) (diu. 12h C+Liga/Gol T): Els jugadors de Djukic es fan forts a casa on només ha cedit una victòria en cinc partits. El València segueix remuntant posicions però es troba amb l’inconvenient que encara no ha sumat els tres punts fora de Mestalla. Els dos clubs s’han vist les cares en 39 ocasions, 18 victòries locals, 11 empats i 10 victòries visitants, amb 65 gols del Valladolid i 54 del València. L’any 2009 va ser la última vegada que van jugar amb victòria xe per 2-4 (gols de Silva, Villa (2) i Mata). A més, els visitants han vençut els últims tres enfrontaments al Nuevo Zorrilla. El Valladolid, per la seva part, no guanya a casa des del 2003. Va ser fa 63 anys que els valencians van visitar per primer vegada als de Valladolid, amb resultat d’empat a u. Els locals van guanyar a casa Osasuna la darrera jornada mentre que els xe van fer el mateix contra un difícil Atlético.

Un lleons poc ferotges (Athletic (14º) – Sevilla (7º)) (diu. 16h C+Liga/Gol T): Els bascos no aixequen el cap, mal situats a la Lliga i gairebé eliminats a la Europa League. A San Mamés, han sumat dues victòries en cinc partits. Mentrestant, els andalusos busquen places europees havent sumat una única victòria fora de casa. Ambdós equips han jugat un total de 68 partits, amb 42 victòries locals, 10 empats i 16 victòries visitants, amb 154 gols dels lleons i 70 dels andalusos. La temporada passada el partit va acabar amb victòria ajustada dels locals (1-0, gol de Llorente). Dels darrers vuit partits, el Sevilla n’ha sortit vencedor en cinc ocasions i l’Athletic en tres (en cap d’elles els andalusos van poder marcar). Fa dotze anys que no es veu en empat entre aquest dos equips a San Mamés. Amb victòria local (4-0) va acabar el primer enfrontament entre ambdós equips en Lliga l’any 1934. L’Athletic va ser capaç de guanyar a l’última jornada contra el Granada mentre el Sevilla va empatar a zero contra el Llevant.

El pitjor convidat (Mallorca (13º) – Barça (1º)) (diu. 17.50h C+Liga/Gol T): El Mallorca, que ha casa ha sumat nou dels onze punts que té, rep a un Barça que compta les seves visites per victòries (cinc partits, cinc triomfs, 19 gols a favor). Els dos equips han jugat un total de 27 partits, amb 10 victòries locals, 3 empats i 14 victòries visitants, amb 29 gols del Mallorca i 44 del Barça. L’últim partit el van jugar el passat mes de març amb victòria culé per 0-2 (gols de Messi i Piqué). Dels darrers deu partit, el Mallorca n’ha guanyat 1 i el Barça, 9. No empaten des de l’any 2002 (0-0). Els visitants s’han quedat sense marcar només en sis ocasions, mentre que els locals en nou. Durant la Lliga 1960-61, els dos equips es van veure per primer vegada amb victòria local per 3-0 (els locals aconseguirien guanyar els tres primer enfrontaments amb visita blaugrana). El Mallorca arriba desprès de perdre per la mínima contra el Deportivo mentre que el Barça que en Lliga va sumar una nova victòria contra el Celta (nou en deu partits) va punxar a la Champions contra el Celtic.

La muralla colchonera (Atlético (2º) – Getafe(10º)) (diu. 19:45h C+Liga/Gol T): Els colchoneros reben a un Getafe que fora de casa ha aconseguit sumar en tres de les cinc ocasions que ha tingut. Els locals, per la seva banda, han aconseguit guanyar tot el que han disputat al Vicnete Calderón. Els dos conjunts han disputat un total de 8 partits, amb 4 victòries locals, dos empats i dues victòries visitants, amb 10 gols de l’Atlético i 7 del Getafe. La passada temporada els colchoneros van vèncer per 3-0 (dianes de Salvio, Diego i Falcao). Si els locals guanyen sumarien per primera vegada tres triomfs consecutius a casa contra el Getafe. El primer partit que van jugar ambdós va ser l’any 2005 amb empat a dos. Els locals s’han quedat sense marcar dues ocasions mentre que els visitants, en quatre (sempre que no marquen, perden). L’Atlético, que portava una molt bona ratxa, ha sumat dues derrotes en una setmana, contra el València a la Lliga i contra l’Academia portuguès a la Europa League. El Getafe arriba també desprès de perdre a casa contra el Betis.

Mals records madridistes al Ciutat de València (Llevant (6º) – R.Madrid (3º)) (diu. 21:30 C+): Cristiano i companyia arriben a un camp en el qual van perdre la temprada passada de forma sorprenent. Els blancs, fora de casa, només han aconseguit dues victòries en cinc partits mentre que els granota han puntuat sempre que han jugat a casa (4 victòries i un empat). Ambdós equips s’han vist les cares en 7 ocasions; 1 victòria local, 1 empat i 5 victòries visitants, amb 2 gols del Llevant i 10 del Madrid. L’any passat els locals van ser capaços de sumar la seva única victòria a casa contra els merengues en 48 anys. Els granota s’han quedat sense marcar en cinc dels set partits mentre que els merengues, només en dos. La primera vegada que es van veure va ser l’any 1964 amb victòria dels visitants per 0-1, primera de les cinc victòries consecutives del Madrid. El Llevant arriba desprès d’un valuós empat a Europa contra el Twente i d’empatar a casa del Sevilla a la Lliga. El Madrid, en canvi, va punxar a la Champions contra el Borussia i va aconseguir una fàcil victòria contra el Saragossa. 

La Jornada de Lliga, 10 (del 3 al 5 de novembre del 2012)

Que no s’acabi el somni (Màlaga (3º) – Rayo Vallecano (15º)) (dis. 16h C+Liga/Gol T): Els andalusos juguen a casa on encara no saben que és la derrota (tres victòries i un empat) i amb la intenció de seguir al rebuf dels dos líders, tot i que cada vegada estan més allunyats. Els rayistes, en canvi, han perdut tres dels quatre partits que han jugat fora de casa i es troben a tres punts de la zona de descens. Ambos clubs s’han trobat un total 7 partits, amb 4 victòries locals, dos empats i una victòria visitant, amb 11 gols del Màlaga i 7 del Rayo. L’últim partit el van jugar la temporada passada amb victòria local per 4-2. Els malaguenys han guanyat els darrers dos partits i no perden des del 1980 (6 partits), primer enfrontament que van jugar els dos clubs i que va acabar amb 1-3. Si guanyen aquesta jornada aconseguiran la tercera victòria consecutiva, primera vegada que ho farien davant el Rayo. Els locals venen de guanyar a la Copa contra un sorprenent Cacereño que va lluitar fins el final (3-4) mentre que el Celta va caure a casa de Las Palmas per 1-0.

Vells records per Tito (Barça (1º) – Celta (13º)) (dis. 18h C+Liga/Gol T): Els culés arriben al partit en el seu millor moment, sense haver perdut cap partit a casa i només havent rebut tres gols. Tito tindrà davant seu a un equip que el va veure créixer com a futbolista i que avui el posarà a prova. El Celta és un dels pitjor visitants fins el moment, perdent els quatre partit que ha jugat fora de casa i rebent vuit gols. Els dos equips han jugat 46 partits, amb 35 victòries locals, 10 empats i una victòria visitant, amb 122 gols a favor i 37 gols del Celta. L’últim partit el van jugar la temporada 2006-07 i va acabar amb resultat de 3-1 (gols de Ronaldinho, Saviola i Giuly). El Barça no perd a casa contra el Celta des del 1941 (0-2), és a dir, que porta 43 partits i 71 anys sense caure al seu camp. Des del 2000, han jugat 7 partits, amb 3 victòries locals i 4 empats. El primer partit el van disputar el 25 de febrer del 1940 amb resultat de 2-0. Els blaugrana arriben al partit havent guanyat en copa per 0-3 al Alavés mentre que els visitants van caure a casa de l’Almeria per 2-0.

Partit entre polèmiques (Real Madrid (4º) – Saragossa (9º)) (dis. 20h C+Liga/Gol T): Les baralles entre els primer entrenador merengue, Mourinho, i el del filial, Toril, han ocupat la temàtica d’aquesta setmana i no s’ha parlat de l’important partit contra el Saragossa. Al Bernabéu, els locals han sumat tres victòries i un empat mentre que com a visitants els aragonesos han aconseguit dues victòries en quatre viatges. Entre els dos equips s’han vist les cares en 58 ocasions, amb 48 victòries merengues, 6 empats i 4 victòries visitants, amb 147 gols locals i 55 visitants. L’últim partit va ser la temporada passada amb resultat de 3-1, i un any abans el Saragossa va ser capaç de guanyar al Bernabéu amb un sorprenent 2-3. Des del 2000, han jugat 10 partits, amb 8 victòries locals, un empat i una victòria visitant. El primer partit el van jugar el 7 d’abril del 1940 quedant 5-1. El Madrid va aconseguir un còmoda triomf davant l’Alcoyano (1-4) i el Saragossa es va imposar al Granada per 1-0.

Prova de foc colchonera (València (11º) – Atlético (2º)) (dis. 22h C+): Els xé han sumat tres victòries i un empat a Mestalla però el mal paper fora de casa els fa estar en posicions molt baixes. Per la seva banda, l’Atlético està vivint un moment de glòria i segueix com a colíder de la Primera Divisió Espanyola (fora de casa ha aconseguit tres victòries i un empat, els únics dos punts que ha cedit fins el moment).  Els dos conjunts han jugat 72 partits, amb 38 victòries locals, 16 empats i 18 victòries visitants (131 gols locals per 75 visitants). L’Atlético només ha aconseguit guanyar un partit dels últims 12 que ha disputat contra el tres grans (Barça, Madrid i València). L’últim partit va acabar amb victòria local per 1-0. L’Atlético no suma els tres punts a Mestalla des del 2003 (0-1). Des del 2000, han jugat 11 partits, dels quals els locals han guanyat 6, han empatat 4 i han perdut un. El primer enfrontament va ser l’any 1935 amb resultat de 2-0. Aquesta setmana el València va sumar una victòria contra el Llagostera (0-2) i l’Atlético també va fer els deures contra el Jaén (0-3).

Urgències periques (Real Societat (14º) – Espanyol (19º)) (diu. 12h C+Liga/Gol T): La Real Societat rep a un Espanyol contra les cordes que no trobo el camí de l’èxit. Els locals han guanyat tres dels quatre partit jugats a casa mentre que els pericos sumen tres derrotes i un empat fora de Cornellà el Prat. Ambdós equips s’han trobat un total de 62 partits, amb 40 victòries locals, 11 empats i 11 victòries visitants, amb 114 gols a favor i 54 en contra. El darrer partit el van jugar l’any passat amb empat a zero. Des del 2000, han jugat 10 partits amb cinc victòries reialistes, tres empats i dues victòries periques. El primer partit el van jugar l’any 1929, amb resultat d’empat a un, quan els locals jugaven al Camp Municipal d’Atocha.  Ni els locals (2-0 contra el Còrdoba) ni els visitants (3-1 contra el Sevilla) van obtenir la victòria a la Copa.

Rivals de Copa i Lliga (Deportivo (18º) – Mallorca(12º)) (diu. 16h C+Liga/Gol T): Nova oportunitat dels gallecs per pujar posicions i escapar del descens que tan temen. Riazor no és un gran aliat ja que només sumen una victòria, per un empat i dues derrotes. El mateix li passa al Mallorca que com a visitant només ha aconseguit sumar dos punts en quatre partits. Els dos equips han jugat 17 partits en total, amb 7 victòries locals, 8 empats i dues victòries visitants. Els locals han anotat 22 gols i els visitants, 16. L’última vegada que es van veure les cares va ser l’any passat amb resultat de 2-1 (gols de Xisco i Lassad pel Depor i de Webó pel Mallorca). Des del 2000, han jugat 12 partits amb cinc victòries locals, cinc empats i dues victòries locals. El Deportivo només ha aconseguit guanyar cinc partits en els darrers vint anys. El primer partit el van jugar el 9 de desembre de 1962 amb resultat de 1-0. A la Copa, el Deportivo va sumar un empat precisament davant el seu proper rival, el Mallorca.

La maledicció de l’empat (Osasuna (20º) – Valladolid (10º)) (diu. 17:50h C+Liga/Gol T): Pamplona estava vivint un malson amb la seva posició a la Lliga, necessiten sumar punts ja. A casa, han aconseguit sumar en tres dels quatre partit. Els seus rivals no ho tenen tan clar ja que fora de casa han sumat una victòria i tres derrotes. Osasuna i Valladolid han jugat 25 partits, amb 16 victòries locals, 8 empats i una victòria visitant, amb 52 gols locals i 19 visitants. L’últim partit el van jugar la temporada 2009-10 amb empat a un. El darrers cinc partits han acabat amb empat. El Valladolid no guanya des del 1989 (23 anys) i aquesta és l’únic victòria que ha aconseguit a casa Osasuna en Lliga. La primera vegada que es van veure les cares va ser l’any 1980, amb victòria local per 2-0. Des del 2000, han disputat 7 partits, amb dos victòries locals i cinc empats. Els locals van perdre a casa l’Sporting (1-0) i els visitants van sumar una gran victòria per 1-0 contra el Betis.

Compartint penúries (Granada (17º) – Athletic (16º)) (diu. 19:45h C+Liga/Gol T): Ni els andalusos ni els bascos estan passant per un bon moment. Els locals només han sumat una victòria a casa mentre que els visitants encara no saben què és guanyar fora de San Mamés. Han jugat 18 partits, amb 6 victòries locals, 8 empats i 4 victòries visitants, amb 25 gols dels andalusos i 22 dels bascos. La temporada passada van acabar el partit en empat a dos. L’última victòria dels lleons va ser l’any 1958 (54 anys i 16 partits). Des del 2000, han jugat un partit que ha acabat en empat. El primer partit es va disputar l’any 1941 amb victòria de l’Athletic per 1-3. Mals resultats també a la Copa amb derrota del Granada contra el Saragossa (1-0) i empat de l’Athletic contra el Eibar (0-0).

Lluitant per Europa (Sevilla (7º) – Llevant (6º)) (diu. 21:30h C+Liga/Gol T): Arriba un enfrontament entre dos equips que sorprenen a la Lliga i que volen estar en posicions europees. Els andalusos han aconseguit tres victòries en quatre partits a casa mentre que els granotes han perdut tres dels quatre que han disputat fora. Els dos equips han jugat un total de 7 partits amb sis victòries locals i un empat, amb 21 gols a favor i 5 en contra. El Llevant no ha aconseguit guanyar mai. L’últim partit va acabar amb empat a un, desprès que el Sevilla portés sis victòries consecutives, partint del primer enfrontament que van tenir el dos equips l’any 1963 (2-0). Alegries contraposades entre un Sevilla que va guanyar 3-1 al Espanyol i un Llevant que domina a la Europa League però que va perdre 1-0 contra el Melilla.

Camp difícil per la revolució de la Lliga (Getafe (8º) – Betis (5º) (dill. 21:30h MarcaTV): Els madrilenys, que sumen dues victòries i dues derrotes a casa, reben a un Betis en molt bona forma que ha sumat en tres dels quatre partits fora de casa i que es troba a un punt de posicions Champions. Els dos equips han jugat un total de sis partits, amb dues victòries locals, tres empats i una victòria visitant, amb 4 gols locals i 4 visitants. Es van veure les cares per última vegada l’any 2011, amb resultat de 1-0, gol de Diego Castro. El Betis només ha vençut en una ocasió i va ser la primera en la qual visitava el camp del Getafe (2004) amb resultat de 0-2. El Getafe va dominar clarament en el seu enfrontament contra la Ponferradina (0-4) mentre que el Betis va caure a casa el Valladolid per 1-0. 

A l’ombra de la Pilota d’Or

Un any més, per aquestes dates, l’expectació es centra en saber qui són els nominats a guanyar la Pilota d’Or com a millor jugador de la temporada arreu del món. Una llista que poca utilitat té quan 21 dels 23 candidats ja saben que no tenen cap oportunitat de guanyar. Cristiano i Messi, Messi i Cristiano, s’han convertit en la parella acaparadora de tots els premis i reconeixements individuals. L’astre argentí s’ha emportat tres trofeus de forma consecutiva i si aquest any torna a ser escollit com el millor, es convertirà en el jugador amb més Pilotes d’Or de la història per davant de mítiques figures com Cruyff, Van Basten, Platini o Beckenbauer (tots ells amb tres menys el darrer). Per la seva banda, Cristiano, que ha sortit perdent a les últimes tres edicions, necessita un reconeixement que ha d’arribar ara o ja serà massa tard. Però qualsevol que observi la llista podrà adonar-se que hi ha noms que no haurien d’aparèixer, que es valora més els gols que el bon jugador i que dóna la impressió que certs jugadors, facin el que facin durant la temporada, acaben sempre entre els 23 millors.

Prefereixo parlar d’aquells que no estan citats i que es mereixen ser-hi. A la porteria hi ha tres noms que no han tingut en compte;

Valdés (FCBarcelona): S’ha convertit per quart any en el porter menys golejat de la primera divisió espanyola. És cert que ha tingut alguns errors a l’hora de treure la pilota amb els peus, però, tot i això, segueix sent el porter amb millor toc de pilota i visió per iniciar jugada. La seva nul·la participació amb la selecció espanyola li treu qualsevol possibilitat de convertir-se en el porter referència, paper que, fins que no es retiri, ocuparà el “Santo” Casillas, cada vegada menys sagrat pels merengues.

Ter-Stegen (Borussia Monchengladbach): El jove porter alemany ha donat la sorpresa convertint-se en una peça clau per que el seu equip hagi acabat quart a la Bundesliga. A final de temporada va ser premiat com el millor en la seva posició però, tot i això, Neuer (Bayern Munic) amb la seva participació a la Champions i a l’Eurocopa s’ha quedat amb la candidatura. Només va rebre 24 gols en 34 partits.

Hart (Manchester City): Escollit porter de l’equip ideal de la Premier 2011-12, s’està convertint en el referent a la selecció encara que els seus companys no l’ajudin gaire. Conegut per les seves errades incomprensibles, no se li reconeix l’habilitat i els reflexos que té sota pals amb aturades no vistes a cap altre lliga mundial. Un altre cop resulta més còmoda nominar a velles glòries com Buffon, jubilat en dos dies, que arriscar-se per fer justícia.

Al mig del camp hi ha dos futbolistes que han portat al seus equips pel bon camí;

Silva (Manchester City): El canari tenia el difícil repte de sortir d’un equip com el València i aterrar a un City ple d’estrelles. Amb poc temps s’ha convertit en un home clau pel club i per guanyar la Premier més emocionant dels darrers anys. Guanyador de la Lliga i de la Community Shield, va sumar durant l’estiu l’Eurocopa amb Espanya, motius suficients que mostren la seva habilitat per dirigir als equips i per crear ocasions d’atac del no res.

Hazard (Lille/Chelsea): El mag francès es va convertir en el millor jugador de la Ligue 1 i va conduir al seu equip fins a posicions d’Europa League. Les seves passades i la velocitat perillosa amb que ataca el van portar directe cap a Anglaterra, amb l’actual campió d’Europa. És la promesa feta realitat de la selecció belga, falta d’estrelles mundials. Un jugador que pot acabar d’explotar a la lliga anglesa i que es mereix, almenys, ser reconegut entre els millors de l’any.

Però és a l’apartat d’atac on es concentren la majoria de nominats i en la que es pot veure la clara absència d’alguns davanters de prestigi.

Higuain (Real Madrid): Un dels davanters més efectius del món veu com la seva posició queda tapada pel seu company d’equip, Karim Benzema. La seva participació a la Euro pot ser el motiu, perquè sinó no es pot entendre com l’argentí que va acabar la temporada passada amb la Lliga i la Supercopa d’Espanya no estigui entre els millors. Complement perfecte de Messi a la selecció i de Cristiano al Madrid.

Giroud (Montpellier/Arsenal): Amb els seus 21 gols va donar una lliga al seu equip i es va emportar el premi de màxim golejadora de la Ligue 1. El seu bon joc tan de cap com amb els peus el fan un atacant molt complet i perillós. L’Arsenal sempre interessat en atacants polivalents el va fitxar aquest estiu i s’espera que millori encara més la seva efectivitat, en una lliga més exigent. Si la seva selecció hagués pogut lluitar fins el final a l’Euro, Giroud estaria entre els millors però, una vegada més, es mostra de quina manera s’escull els candidats.

Hulk (Porto/Zenit): La bèstia del futbol internacional va sumar a la seva carrera de títols una Lliga (26 partits, 16 gols i 11 assistències)  i una Supercopa. A més, amb Brasil va obtenir la medalla de plata als Joc Olímpics de Londres, abans de marxar cap al Zenit rus. Una irresistible oferta monetària que pot afectar al rendiment del jugador. El que ha fet durant l’any li mereix un reconeixement.