ASSASSÍ

Ahir es va viure un clàssic més de la llarga llista d’enfrontaments que estem veient entre els homes de Guardiola i els de Mourinho. Un partit que, per llàstima del futbol, va tenir els mateixos protagonistes de sempre; Pepe i Mourinho. L’entrenador del Madrid va apostar per un plantejament arriscat però amb la intenció de fer mal per les bandes, sobretot la de CR7 que al principi del partit no hi havia qui el pares. El gol semblava que li donava la raó al seu esquema de joc però això només va durar 45 minuts. Al descans, com sempre, Guardiola va dir les seves paraules màgiques i va despertar a uns jugadors que no s’adonaven del que estava en joc. Puyol, que a la mitja part havia parlat amb Xavi sobre jugada a pilota parada des de el corner, va situar l’empat al marcador i Abidal, ànima del conjunt, va sentenciar el partit quan encara faltava molts minuts.

I aquest va ser el final del partit i el principi del que podem anomenar “la cacera merengue”. I com no podia ser d’una altra manera, va aparèixer Pepe, l’assassí del futbol, el trencacames, el trepitja-dits, el cara de pitbull, i moltes altres designacions que no són tan agradables. L’objectiu era clar; trencar com més cames millor i no permetre que el Barça marqués més gols. I Pepe, que és un “jugador” molt obedient, es va encarregar de destrossar la imatge del seu equip trepitjant-li la mà a Messi quan aquest estava al terra. Un gest que ha donat la volta el món i que torna a demostrar la vergonya que han de passar tots els aficionats d’un equip tan respectat com ha estat el conjunt blanc i que ara és la rialla del futbol internacional. L’àrbitre no va veure la trepitjada però tampoc va veure la puntada a nivell de genoll de Ramos, ni la targeta vermella a Carvalho per anar a destrossar les cames de Messi, ni a Coentrao agafant dels cabells al 10 per tirar-lo al terra... Segur que es mirarà unes quantes vegades més aquest partit i s’adonarà que la seva imatge tampoc ha quedat molt afavorida. Ja no importa queixar-nos dels àrbitres perquè no ens han xiulat un penal o perquè allò era targeta vermella. Ara hem de mirar més amunt, a la Federació que té el repte de demostrat que no és un conjunt de madridistes impotents que volen retornar el Madrid gloriós de l’època de Franco. Ara és el moment de penalitzar aquest joc violent que no és cap exemple per tots aquells nens que estan mirant el partit. Ara és el moment de dir prou i de sancionar a Pepe abans que pugui fer alguna bestiesa més important. Aquells que el defensin no tenen excuses ja que defensar un assassí te alguna raó de pes???

No podem esperar gaire d’un Comité que no ha retirat la targeta groga a Iniesta, no ens podem fiar d’algú que porta anys perjudicant sempre als mateixos i beneficiant a un únic equip. Si no ho fan ells haurà de ser la societat i tots els seguidors del futbol els que demostrin que aquest no és el camí i que el futbol és un esport i un entreteniment però mai serà una lluita violenta per aconseguir objectius que no es poden aconseguir amb el joc i el talent d’alguns.