13 de gen. 2012

Segones oportunitats


Es comenta en els mitjans la possible arribada del lateral del València, Jordi Alba, al FC Barcelona. Un jugador que cada vegada està més a prop de vestir-se de culé desprès de la marxa de Maxwell i la necessitat de renovació de la defensa blaugrana. Si fos així i el jugador català arribés al Barça es convertiria en un nou exemple de segones oportunitats, és a dir, jugadors que s’han format a la cantera del Barça i que han hagut de marxar de ben joves per provar fortuna i tenir oportunitats i, que una vegada demostrada la seva qualitat, han tingut el premi de tornar al primer equip.


Jordi Alba va estar durant 7 anys a les categories inferiors del Barça i no és l’únic exemple. Es poden recordar les trajectòries de jugadors com Cesc Fàbregues o Gerard Piqué que van marxar a Anglaterra a jugar en equips de renom com Arsenal i Manchester, respectivament, i es van fer un lloc en aquelles formacions plegades d’estrelles. Posteriorment, el Barça els va recuperar perquè juguessin amb el primer equip i les demostracions de la seva qualitat les podem veure cada cap de setmana. Es diuen meravelles de la cantera del Barça però també s’ha de veure que només poden triomfar uns quants i que la resta, tot i ser molt bons, han de decidir marxar perquè no veuen un futur esperançador. Aquests han tingut la sort de poder tornar i de representar els colors que senten des de petits. Altres van marxar i probablement no tornaran mai. Jugadors com Marc Crosas (Santos Laguna) o Víctor Vázquez (Brujas) van veure com els hi era impossible arribar al primer equip per el gran nivell que hi havia i és poc probable que es tornin a vestir la samarreta blaugrana.

Però hi ha altres que són l’esperança de futur d’un equip que algun dia deixarà de comptar amb Xavi, Iniesta o Messi i que necessitarà de nois experimentats. Grans exemples són Nolito (Benfica) o Oriol Romeu (Chelsea) o el joveníssim Ignasi Miquel (Arsenal) que estan creixent com a jugadors i esperant algun dia poder tornar al seu Camp Nou. S’haurà de confiar en ells per construir una equip que pugui seguir el ritme de l’actual. El fet de que hi hagin uns que juguin millor fa que altres no puguin arribar a dalt de tot, però això passa en el futbol i en tots els àmbits de la vida. Sempre ha d’haver-hi esperança per aquells que creuen en ells mateixos i que estan preparats per defensar els seus ideals. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada