Es comenta en els mitjans la possible arribada del
lateral del València, Jordi Alba, al FC Barcelona. Un jugador que cada vegada
està més a prop de vestir-se de culé desprès de la marxa de Maxwell i la
necessitat de renovació de la defensa blaugrana. Si fos així i el jugador
català arribés al Barça es convertiria en un nou exemple de segones
oportunitats, és a dir, jugadors que s’han format a la cantera del Barça i que
han hagut de marxar de ben joves per provar fortuna i tenir oportunitats i, que
una vegada demostrada la seva qualitat, han tingut el premi de tornar al primer
equip.
Jordi Alba va estar durant 7 anys a les categories
inferiors del Barça i no és l’únic exemple. Es poden recordar les trajectòries
de jugadors com Cesc Fàbregues o Gerard Piqué que van marxar a Anglaterra a
jugar en equips de renom com Arsenal i Manchester, respectivament, i es van fer
un lloc en aquelles formacions plegades d’estrelles. Posteriorment, el Barça
els va recuperar perquè juguessin amb el primer equip i les demostracions de la
seva qualitat les podem veure cada cap de setmana. Es diuen meravelles de la
cantera del Barça però també s’ha de veure que només poden triomfar uns quants
i que la resta, tot i ser molt bons, han de decidir marxar perquè no veuen un
futur esperançador. Aquests han tingut la sort de poder tornar i de representar
els colors que senten des de petits. Altres van marxar i probablement no tornaran
mai. Jugadors com Marc Crosas (Santos Laguna) o Víctor Vázquez (Brujas) van
veure com els hi era impossible arribar al primer equip per el gran nivell que
hi havia i és poc probable que es tornin a vestir la samarreta blaugrana.
Però hi ha altres que són l’esperança de futur d’un
equip que algun dia deixarà de comptar amb Xavi, Iniesta o Messi i que
necessitarà de nois experimentats. Grans exemples són Nolito (Benfica) o Oriol
Romeu (Chelsea) o el joveníssim Ignasi Miquel (Arsenal) que estan creixent com
a jugadors i esperant algun dia poder tornar al seu Camp Nou. S’haurà de
confiar en ells per construir una equip que pugui seguir el ritme de l’actual.
El fet de que hi hagin uns que juguin millor fa que altres no puguin arribar a
dalt de tot, però això passa en el futbol i en tots els àmbits de la vida.
Sempre ha d’haver-hi esperança per aquells que creuen en ells mateixos i que
estan preparats per defensar els seus ideals.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada