No cal parlar-ne més

Aquesta vegada sí. S’ha fet justícia per una vegada i ho han pagat els que més s’ho mereixen. La pitjor cadena que la televisió ha conegut compta amb el programa d’esports més groller i trampós que es pot veure. Entre els seus Roncero i companyia fan tot el possible per deixar en ridícul al Barça i enganyar a tots els seus espectadors, que en certa part ja saben el que veuen i els hi agrada. Punto Pelota ha rebut el seu merescut i el FC Barcelona li ha retirat la seva acreditació per accedir al camp i per donar informació del club.

Tot i aquesta decisió valenta i justa, el millor que podrien fer els mitjans és deixar estar el tema i oblidar-se d’aquests personatges, molts d’ells carn dels programes de pífies i que si no fos perquè queda clar que actuen, ens creuríem que no han trepitjat una universitat en la seva vida. Cada paraula de més que els hi dediquem és un triomf per ells ja que han demostrat des dels seus inicis que l’únic objectiu pel qual lluiten és cridar l’atenció i jugar a veure qui diu la barbaritat més gran o qui borra a més jugadors d’una imatge. El pitjor de tot és que estan comandats per un presentador que va de moderat i català però que amaga un veritable fanàtic que apareix quan menys ho esperes.

Cal esperar que el club blaugrana no es tiri enrere i decideixi perdonar a la “central lechera”. El més sensat seria tirar endavant i presentar una demanda contra les accions il·legals o poc ètiques que ha realitzat el programa i els seus membres contra la imatge del Barça. Cal demostrar al món del periodisme que aquest no pot ser el camí a partir d’ara i que aquest partit s’ha de guanyar. Si el Barça segueix apostant per vetar a Punto Pelota, segueix apostant per vetar les pràctiques que fan mal al periodisme i a la veracitat en la informació, segueix lluitant contra els seus veritables enemics a fora del camp, i òbviament, segueix lluitant per netejar la seva imatge i per demostrar que per una vegada els bons poden guanyar i els dolentes quedar en ridícul. 

Animem el camp?

Ja fa temps que hi ha una qüestió que ronda pel cap dels dirigents del FC Barcelona. Tenen la intenció, o més bé la il·lusió, que el Camp Nou disposi d’una zona plena de seguidors i amants del conjunt culé que animin i escalfin l’ambient. Aquest projecte és la Grada d’Animació i ha portat molta polèmica i discussió entre el club i les forces policials que creuen que és massa perillós. Però fora polèmiques, és realment necessària la grada? Pot ser més perjudicial que no pas beneficiosa? Cal arriscar-se?

Òbviament, no hi ha secret en el fet que el Camp Nou és un dels estadis més increïbles i grans del món però, alhora, un dels més freds i amb menys ambient. L’afició contempla el millor joc que es presenta en el planeta i no és capaç d’emocionar-se ni animar. Els culés són més de mirar el partit com si estiguessin a casa, de passar fred i abrigar-se abans que escalfar-se amb els crits de les 100.000 persones que allí hi caben. Una afició que es posa a animar quan el seu equip guanya de cinc gols i que xiula quan perden una pilota o els gols no entren. És una massa que s’ha acostumat a la perfecció i que no entén que els jugadors necessiten la seva calor, l’empenta que sempre dóna el número 12.

Valorant-ho positivament, la Grada d’Animació pot donar un nou color al Camp Nou i tornar a reviure els càntics dels Boixos Nois però sense la violència. És una oportunitat pels més joves de demostrar com viuen el futbol i per ensenyar al món que l’afició del Barça no és una avorrida i immensa massa de persones que no saben apreciar el que tenen entre mans. També és positiva perquè ajudaria als jugadors en moments difícils i perquè això podria repercutir en mantenir els bons resultats o en allargar aquesta meravellosa època que esta vivint el conjunt blaugrana.

Però també es pot valorar negativament i el que es pot veure és preocupant. Podem trobar-nos amb una nova secció del camp violenta i agressiva que deixa en ridícul a tot el club i que va costar molt eliminar durant la presidència de Laporta. La violència podria incrementar i els actes vandàlics podrien portar greus problemes pels jugadors i per el desenvolupament de la temporada. Això provocaria que tot el que s’ha anat aconseguint amb victòries i títols pogués desaparèixer en una guspira d’aire.

Vist això, s’entén que el projecte sigui polèmic i que tingui diverses postures ben diferenciades. Però tampoc cal exagerar en el moment en que la policia decreta que el perill d’aquesta grada és increïblement elevat i que estan convençuts al 100% que això no hauria de tirar endavant. És obvi que hi ha una sèrie de perills perquè tothom te la por que es tornin a reviure records que estan guardats a la memòria però no es pot portar als extrems. És arriscar-se però alhora és una gran oportunitat que se li dóna al camp i a la seva afició, un carícia pels jugadors que confien en la seva gent i ho fan tot per ells. És l’opció de millorar un aspecte del que es prefereix no parlar però que s’enveja de clubs com l’Athletic o el Liverpool. No es sap com acabarà però, senyors i senyores policies i senyors i senyores del Barça, doneu-li una oportunitat, vestiu al Camp Nou de gala i mostreu-lo als ulls del món com ell es mereix. El FC Barcelona és més que un club no? Doncs demostreu-ho. 

La història es repeteix

Una vegada més es torna a repetir un fet que, pel bé de l’esport, no hauria d’existir. Un conflicte entre dos països que es pot resumir en què uns ho guanyen tot i els altres tenen enveja i acusen als vencedors de les més increïbles barbaritats que un pot imaginar. En aquest cas França ha aprofitat la sanció a Contador per realitzar una sèrie de gags utilitzant el seus guinyols amb l’objectiu de ridiculitzar l’esport català i espanyol. Simplement han presentat a esportistes de renom internacional firmant autògrafs amb xeringues. Una vergonya que més d’un defensa i que demostra la poca personalitat i l’enveja que tenen envers l’esport del país veí.

No han trigat en reaccionar els esportistes acusats que han volgut restar importància a l’ofensa i han preferit recordar tots els títols que porten anys guanyant i que ningú els hi pot treure. Com ha dit Sergio Ramos “que nos quiten lo bailao”. I es que no es pot permetre que agents externs intentin desestabilitzar el bon moment que està vivint Espanya en quan a esports. Tan al futbol, com al bàsquet, com a l’handbol o als esports de motor. Els Nadal, Gasol, Alonso, Casillas,... volen seguir parlant als terrenys de joc i demostrant que l’esport és tot allò que es viu quan estimes allò que fas i que uns quants desequilibrats no poden evitar les victòries i les demostracions de superioritat.

Els guinyols de Canal + francès no han parlat en nom de tota França però és evident que els nostres veïns tenen una enveja difícil de portar des de fa segles i aprofiten qualsevol oportunitat per riure o desprestigiar el que els altres han aconseguit. Ells s’han de conformar en tenir una bona selecció d’handbol i algun jugador bo en el bàsquet o el futbol, perquè pel que fa a equips es veuen impotents al no poder imitar el que ha fet Espanya en els últims anys. Fins i tot veuen com els seus millors jugadors són acusats per anar amb prostitutes i celebrar festes privades. Quin exemple, senyors!!

El que han intentat que fos un cop dur per l’esport del país espanyol s’ha quedat en una anècdota a la que no se li ha de donar més rellevància que uns simples ximplets que tenien ganes de riure i no sabien amb qui ficar-se. S’ha de seguir donant exemple de la filosofia del respecte a l’esport i no caure en les facilitats del pecat i la prepotència. Com vaig poder llegir en una web, els espanyols tenen molts més ous que els francesos i només cal veure com fan la truita a cada lloc.