Animem el camp?

Ja fa temps que hi ha una qüestió que ronda pel cap dels dirigents del FC Barcelona. Tenen la intenció, o més bé la il·lusió, que el Camp Nou disposi d’una zona plena de seguidors i amants del conjunt culé que animin i escalfin l’ambient. Aquest projecte és la Grada d’Animació i ha portat molta polèmica i discussió entre el club i les forces policials que creuen que és massa perillós. Però fora polèmiques, és realment necessària la grada? Pot ser més perjudicial que no pas beneficiosa? Cal arriscar-se?

Òbviament, no hi ha secret en el fet que el Camp Nou és un dels estadis més increïbles i grans del món però, alhora, un dels més freds i amb menys ambient. L’afició contempla el millor joc que es presenta en el planeta i no és capaç d’emocionar-se ni animar. Els culés són més de mirar el partit com si estiguessin a casa, de passar fred i abrigar-se abans que escalfar-se amb els crits de les 100.000 persones que allí hi caben. Una afició que es posa a animar quan el seu equip guanya de cinc gols i que xiula quan perden una pilota o els gols no entren. És una massa que s’ha acostumat a la perfecció i que no entén que els jugadors necessiten la seva calor, l’empenta que sempre dóna el número 12.

Valorant-ho positivament, la Grada d’Animació pot donar un nou color al Camp Nou i tornar a reviure els càntics dels Boixos Nois però sense la violència. És una oportunitat pels més joves de demostrar com viuen el futbol i per ensenyar al món que l’afició del Barça no és una avorrida i immensa massa de persones que no saben apreciar el que tenen entre mans. També és positiva perquè ajudaria als jugadors en moments difícils i perquè això podria repercutir en mantenir els bons resultats o en allargar aquesta meravellosa època que esta vivint el conjunt blaugrana.

Però també es pot valorar negativament i el que es pot veure és preocupant. Podem trobar-nos amb una nova secció del camp violenta i agressiva que deixa en ridícul a tot el club i que va costar molt eliminar durant la presidència de Laporta. La violència podria incrementar i els actes vandàlics podrien portar greus problemes pels jugadors i per el desenvolupament de la temporada. Això provocaria que tot el que s’ha anat aconseguint amb victòries i títols pogués desaparèixer en una guspira d’aire.

Vist això, s’entén que el projecte sigui polèmic i que tingui diverses postures ben diferenciades. Però tampoc cal exagerar en el moment en que la policia decreta que el perill d’aquesta grada és increïblement elevat i que estan convençuts al 100% que això no hauria de tirar endavant. És obvi que hi ha una sèrie de perills perquè tothom te la por que es tornin a reviure records que estan guardats a la memòria però no es pot portar als extrems. És arriscar-se però alhora és una gran oportunitat que se li dóna al camp i a la seva afició, un carícia pels jugadors que confien en la seva gent i ho fan tot per ells. És l’opció de millorar un aspecte del que es prefereix no parlar però que s’enveja de clubs com l’Athletic o el Liverpool. No es sap com acabarà però, senyors i senyores policies i senyors i senyores del Barça, doneu-li una oportunitat, vestiu al Camp Nou de gala i mostreu-lo als ulls del món com ell es mereix. El FC Barcelona és més que un club no? Doncs demostreu-ho.