La història es repeteix

Una vegada més es torna a repetir un fet que, pel bé de l’esport, no hauria d’existir. Un conflicte entre dos països que es pot resumir en què uns ho guanyen tot i els altres tenen enveja i acusen als vencedors de les més increïbles barbaritats que un pot imaginar. En aquest cas França ha aprofitat la sanció a Contador per realitzar una sèrie de gags utilitzant el seus guinyols amb l’objectiu de ridiculitzar l’esport català i espanyol. Simplement han presentat a esportistes de renom internacional firmant autògrafs amb xeringues. Una vergonya que més d’un defensa i que demostra la poca personalitat i l’enveja que tenen envers l’esport del país veí.

No han trigat en reaccionar els esportistes acusats que han volgut restar importància a l’ofensa i han preferit recordar tots els títols que porten anys guanyant i que ningú els hi pot treure. Com ha dit Sergio Ramos “que nos quiten lo bailao”. I es que no es pot permetre que agents externs intentin desestabilitzar el bon moment que està vivint Espanya en quan a esports. Tan al futbol, com al bàsquet, com a l’handbol o als esports de motor. Els Nadal, Gasol, Alonso, Casillas,... volen seguir parlant als terrenys de joc i demostrant que l’esport és tot allò que es viu quan estimes allò que fas i que uns quants desequilibrats no poden evitar les victòries i les demostracions de superioritat.

Els guinyols de Canal + francès no han parlat en nom de tota França però és evident que els nostres veïns tenen una enveja difícil de portar des de fa segles i aprofiten qualsevol oportunitat per riure o desprestigiar el que els altres han aconseguit. Ells s’han de conformar en tenir una bona selecció d’handbol i algun jugador bo en el bàsquet o el futbol, perquè pel que fa a equips es veuen impotents al no poder imitar el que ha fet Espanya en els últims anys. Fins i tot veuen com els seus millors jugadors són acusats per anar amb prostitutes i celebrar festes privades. Quin exemple, senyors!!

El que han intentat que fos un cop dur per l’esport del país espanyol s’ha quedat en una anècdota a la que no se li ha de donar més rellevància que uns simples ximplets que tenien ganes de riure i no sabien amb qui ficar-se. S’ha de seguir donant exemple de la filosofia del respecte a l’esport i no caure en les facilitats del pecat i la prepotència. Com vaig poder llegir en una web, els espanyols tenen molts més ous que els francesos i només cal veure com fan la truita a cada lloc.