L'era d'en Tito Guardiola

L’odre dels nombres no altera el producte.  Aquest principi matemàtic que tota persona aprèn en la seva edat juvenil també es pot aplicar avui en dia a l’actualitat futbolística i, concretament, a tot allò que envolta al Barça. L’anunci que Guardiola marxava del club blaugrana va ser com un punyalada a l’esquena i semblava que tota la feina feta hagués de caure en un pou sense fi. Com és obvi en l’ambient pessimista a Can Barça, tothom opinava que no es tornaria a veure un equip tan unit i amb tanta qualitat com el de Pep. Ni la sorprenent notícia que Tito Vilanova, segon entrenador del conjunt culé, es convertiria en el nou tècnic del primer equip, va donar ànims i il·lusió.

Desprès d’una vacances de seleccions, els culès van tornar a jugar, un partit amistós contra l’Hamburg, el primer de l’era Vilanova. Per fi, desprès de dos o tres minuts amb la pilota en joc, es va començar a poder respirar de nou veient que l’equip no havia canviat en res. Que la confiança en homes com Alves per la banda o Alexis en atac era la mateixa que en anys anteriors. Es va veure que l’aposta per una defensa que sabés treure la pilota i per un atac que en tot moment pressionés, encara existia en aquest equip. I que, sens dubte, l’aposta per la cantera era forta, gairebé, més i tot que durant les temporades amb Guardiola. El control de la pilota per part d’uns jugadors que fins fa dos dies jugaven a categories juvenils demostra que amb Tito la filosofia seguirà sent la mateixa. Com ella va confirmar, el fet que fos el primer entrenador i no estigués en Pep, no significava cap canvi. Ell seguiria entrenant com els anteriors anys i el Barça seguiria jugant de l’única manera que sap.

Cal recordar escenes dels últims anys en que Tito s’encarregava d’organitzar els jugadors durant el partit i era el conseller de Guardiola en tot moment. És molt millor en quan a estratègia que Pep i en un sol partit ja ha demostrat que a pilota aturada el perill serà major. El problema el té en la part psicològica ja que haurà de mantenir unit a un equip amb molts egos que està acostumat a guanyar i que en algun moment ho deixarà de fer. A partir d’ahir, tots els culés tornen a tenir esperances i il·lusions pels seu equip ja que veuen que les coses no canviaran, en principi, amb Tito a la banqueta i que el nou entrenador serà una rèplica exacta de tot el que li va ensenyar el seu predecessor. L’era Vilanova ja ha començat.