Molt soroll per tan poca cosa

Mentre tota Europa s’estreny el cinturó i veu com l’aigua li arriba al coll, alguns afortunats, i mai millor dit, es dediquen a jugar a comprar jugadors de futbol com si fossin patates o tomàquets. Cada vegada és més habitual la presència de multimilionaris àrabs que compren un equip que està en la misèria i amb deutes preocupants, posen els diners necessaris per rentar la imatge d’aquest club i li donen tots els diners que es puguin imaginar al staff tècnic perquè fixi als millors professionals d’arreu del món.

Entre aquests “empresaris”, l’actualitat la copa el president del Paris Saint Germain que des de que va comprar aquest equip de la capital francesa, no ha parat de gastar i gastar. Es podria dir invertir però per això l’equip hauria d’haver aconseguit algun rendiment aquesta temporada. Les incorporacions de Douchez i Sirigu (3,5 milions euros) a la porteria, Bisevac, Alex, Lugano i Maxwell (15,5 milions) a la defensa, Matuidi, Sissoko i Motta (27 milions) al centre del camp, i Menez, Pastore i Gamiero (68 milions) a l’atac, no han servit per guanyar la competició nacional i han suposat una despesa de 114 milions d’euros en una sola temporada. A més, també s’han de tenir en compte els fitxatges del director esportiu, Leonardo, i l’entrenador, Ancelotti.

És obvi, però, que el nivell d’un equip que gairebé estava a punt de desaparèixer va pujar com l’espuma i es va situar com a líder de la lliga francesa. Semblava que les individualitats podien guanyar a favor de l’equip parisenc i que els milions donaven campionats. Però la realitat en el futbol és diferent i poques vegades les apostes milionàries aconsegueixen treure fruit amb rapidesa. Que li diguin al Madrid de Florentino que en dues etapes diferents ha intentat guanyar amb el taló i només ho ha pogut fer quan l’equip ja estava ben format i els rivals no estaven a l’alçada. En un moment de crisi internacional apareixen aquells que realment tenen poder econòmic per demostrar-ho davant de tothom i per fer veure que ells són els que decideixen com es fan les coses. A Espanya, mentrestant, equips amb molta història van desapareixent per problemes de diners i ningú els ve a rescatar. No ens enganyem. Als milionaris àrabs no els hi interessa els futbol. Només veuen un negoci que els pot donar molt de poder i diners i el joc ja el deixen pel poble.

I com que el negoci els hi funciona segueixen gastant i gastant. El cap del PSG és dels que no es cansa ja que per aquesta nova temporada que s’aproxima ha tornat a obrir la seva cartera pels fitxatges de Lavezzi (30 milions), Ibrahimovic (35 milions) i Thiago Silva (30 milions). Sembla un joc de nines, mentre els equips europeus es barallen per fitxar una “superestrella” i creuen que 40 milions és molt car, altres se’n gasten gairebé 100 en dos dies.