Una lluita contracorrent

Espanya juga avui la seva tercera final consecutiva desprès de les de l’Eurocopa del 2008 i el Mundial de Sud-àfrica del 2010 i pot ser la primera selecció que aconsegueixi guanyar tres títols de forma ininterrompuda. Però davant tindrà un dels països que més maldecaps li ha portat, Itàlia.  

Les dues seleccions han jugat un total de quatre partits des de que es va iniciar aquest torneig europeu. El primer data de 1980, curiosament disputat a terres italianes, en que el resultat final va ser d’empat a cero. La selecció entrenada per Ladislao Kubala, amb jugadors com Quini, Alesanco, Migueli o Arconada només va aconseguir un empat davant els homes de Bearzot. Espanya no va passar el grup de classificació i Itàlia va quedar quarta. El següent enfrontament es va jugar vuit anys desprès a l’Eurocopa d’Alemanya. També dins del grup de classificació però en aquest cas els italians amb un gol de Vialli van emportar-se la victòria. Van haver de passar vint anys perquè els dos països es tornessin a trobar en competició europea. 

L’Eurocopa d’Àustria i Suïssa va canviar la sort dels espanyols. Luis Aragonés i els seus homes van jugar de tu a tu amb una selecció italiana que va aconseguir arribar als penals. La maledicció de quarts de final que el país ibèric tenia donava un pronòstic clar pels rivals però, finalment i desprès de l’últim xut de Fàbregas, Espanya es va classificar per les semifinals derrotant per primera vegada a Itàlia. Aquella Eurocopa es va quedar en terres espanyoles i va ser el inici del camí triomfal de la Roja.  L’última i més recent vegada que les dues seleccions s’han trobat va ser el primer partit del grup del torneig que encara s’està disputant. El notable joc dels dos equips va acabar donant un marcador d’empat amb gols de Di Natale i Cesc Fàbregas. La Roja, amb el repetitiu himne de no hi ha dos sense tres, ha d’aconseguir en una lluita contra la història vèncer per primera vegada a la selecció italiana durant els noranta minuts de joc o arriscar-se a arribar a la loteria dels penals en que la sort i la punteria decidiran el nou rei d’Europa.