El futbol: un joc d’estúpids?

Tot esport de competició es basa en l’estratègia i en l’habilitat dels seus participants. Cada equip compte amb un o més jugadors que faciliten el joc de la resta. Aquest jugadors, moltes vegades capitans, despleguen una intel·ligència i una rapidesa mental que els fa justificar el seu rol dins l’equip. Hi hauran opinions que exclamaran que el futbol és un joc de tontos rics que es dediquen a corre darrera una pilota i a ficar-la dins tres pals col·locats en forma de rectangle. Aquest pensament l’han defensat persones que segurament mai han participat en un partit o ni n’han vist un en directe. Però, en l’actualitat, els fets que passen en el món de l’esport fan cada cop més creïble aquest pensament.

Durant un partit de futbol, bàsquet o qualsevol esport la tensió que es viu acostuma a condicionar el caràcter dels jugadors i això pot provocar conductes impròpies  que facin ridiculitzar aquestes competicions. Un bon exemple el podem trobar en el cop de cap de Zidane al pit de Materratzi o les diverses puntades que el portuguès Pepe li va “regalar” a Casquero durant un partit de Lliga. Persones que són observades per milions d’espectadors i que actuen d’aquesta manera només tenen un adjectiu: estúpides.

També trobem situacions en que un jugador és capaç de dir qualsevol cosa pel que fet que és conegut i que té el micròfons oberts i a la seva disposició. En aquest cas tenim el gran exemple de Sergio Ramos, defensa del Real Madrid, que s’està convertint en el “showman” de la Lliga i en una vergonya per la seva família. Potser coneixereu la imitació que fan d’ell en el programa de TV3 “Crackòvia”. En aquesta versió humorística de l’actualitat blaugrana i esportiva, en general, deixen al pobre jugador andalús com un home curt de mires i sense gaire habilitat més que la de xutar una pilota. Doncs bé, aquesta imitació tan exagerada s’està convertint en realitat desprès de la continues errades que realitza el jugador real. Per no citar totes podem recordar les dues últimes que ens ha deixat aquest “showman”. La primera és la declaració que ell fa desprès del partit que el Madrid empata contra el Lyon en el vuitens de final de la Champions i en la que diu que és una pena no emportar-se els 3 punts. Recordo que en tota eliminatòria no es comptabilitzen punts sinó que guanya el que millor resultat tingui entre els dos enfrontaments.  La segona declaració la fa a la televisió del club blanc i deixa anar per la seva “boqueta d’or” que té amics que els hi agrada “el baloncesto” i a altres els hi agrada el bàsquet. Conclusió ràpida, persones que fan declaracions sense tenir prou intel·ligència per pronunciar paraula i que deixen en ridícul la seva imatge tenen un adjectiu: estúpides.

Per acabar, podríem fer referència a una altre classe d’esportistes que també destrossen la seva carrera de forma merescuda. Són aquells atletes que decideixen que la victòria esta per sobre de qualsevol cosa i que per aconseguir-la han de recorre a les drogues i al dopatge. Gràcies a la reiteració d’aquesta classe d’esportistes, s’ha anat creant un sistema per detectar els tramposos que, tot i que últimament està perjudicant a esportistes innocents, fa un treball imprescindible per assegurar la justícia dins l’esport. Aquestes persones que desqualifiquen la seva trajectòria i que malbaraten la imatge de l’esport que practiquen tenen un adjectiu: estúpides.

Però no tot és negatiu en l’esport, ja que, per sort, els estúpids acaben desapareixent i els bons jugadors es mantenen. La pena és que són més rellevant en les noticies aquells que fan les coses sense pensar que no el que pensen abans de fer les coses i faciliten el bon funcionament de l’esport. Per tant, el futbol i les altres disciplines no són un joc d’estúpids i espero que no ho siguin mai. No es tracta de corre darrera una pilota ni de xutar dins d’una rectangle fet amb tres pals. Es tracta de fer il·lusionar a milions de persones que esperen que lluitis per ells i que defensis els sentiments que ells senten. Deixem que els pallassos muntin el seu circ que no està malament riure de quan en quan. A que sí Alex?