Ahir a la matinada es va celebrar la segona jornada de l’All Star Weekend a los Angeles. El dia anterior els Rookies (jugadors de primer any) i els Sophomores (de segon any) van inaugurar aquest tradicional cap de setmana en que el bàsquet es converteix en el centre d’atenció arreu del món. En aquest partit ja va començar a destacar Blake Griffin , un rookie de només 22 anys que està meravellant a tot Estats Units amb la seva capacitat per enlairar-se a un nivells incomprensibles. Durant els seus anys com a universitari ja va despuntar com la gran revelació i no va trigar en aparèixer a la màxima categoria. Procedent d’Oklahoma, va ésser triat com el número 1 en el DRAFT de l’any 2009 pels Angeles Clippers. Però una lesió de genoll el va obligar a retardar un any els seu debut. Durant el 2010 ha demostrat les seves habilitats i això la convertit en un dels únics rookies que són seleccionats per jugar el partit de les estrelles, l’enfrontament entre els millors jugadors de cada conferència.
Tornant a la jornada d’ahir, es van disputar, com sempre, diverses proves entre les que es troba el concurs d’esmaixades, el de triples, el d’habilitat i el de les estrelles. Sense treure importància a la resta de esdeveniments, el concurs d’esmaixades (Slam Dunk) es va convertir en el gran espectacle de la nit. Les previsions eren molt bones i els participants no van defraudar al públic americà. Amb la presència de Griffin, les esmaixades impossibles guanyaven vida i tot era possible. Desprès d’una rondes d’eliminació, Griffin i el jugador dels Wizards McGee van ésser els únics supervivents de la competició. Blake va realitzar una sèrie d’esmaixades que van deixar bocabadat als assistents però el millor encara estava per arribar. McGee va realitzar una bona demostració ficant tres pilotes a la vegada dins la cistella o fent dues esmaixades a la vegada en diferents cistelles. Tot això no li va servir de res a l’hora en que Griffin agafava la pilota i realitzava una de les millors esmaixades que s’han vist fins el moment. Instants abans, un cotxe entrava a la pista i per l’altre costat un grup de cantants s’acostaven al centre de la pista per cantar i crear un ambient el més americà possible. De dins del cotxe va sortir Davids, companys de Griffin als Clippers, que portava una pilota a les mans i estava disposat a llençar-li al seu company volador. El moment més esperat es produïa i el “blanquet” saltava per sobre el cotxe i ficava la pilota fins el fons de la xarxa. El públic i els propis jugadors que miraven l’espectacle saltaven d’emoció i de bogeria, conscients del que acabaven de presenciar. Molts han estat els jugadors que han aconseguit aquest premi com Jordan, Wilkins, Bryant, Howard, Robinson o Carter però poques vegades s’havia viscut un moment així. 
Un demostració d’habilitat o un força inhumana? Què fa possible que persones siguin capaces de realitzar moviments com els de Griffin? No hi ha límits en l’esport i ahir va quedar demostrat. Potser hi hauran crítics que opinin que tampoc estem davant de res excepcional i que altres també poden fer-ho però si ningú ha tingut el valor d’atrevir-se abans serà per alguna cosa. Blake Griffin es va reivindicar com un atleta a tenir en compte i com el futur d’un esport que es mou per l’espectacle i que busca aquesta sèrie de persones per seguir endavant. esperem que aquest jove americà ens segueixi donant moments indescriptibles i que faci de la seva història una llegenda...o potser no tan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada