El 10-D, el moment dels mitjans

Com sabrà la majoria de població que viu a territori espanyol, demà es juga el clàssic de la Lliga entre Madrid i Barça. És impossible no saber-ho ja que els mitjans porten setmanes esperant aquest moment. Omplen les pàgines amb informacions no contrastades, amb opinions que no requereixen gaire autoritat per publicar, amb periodistes que per uns dies es consideren entrenadors i volen dir com hauria de plantejar l’estratègia l’entrenador de qualsevol dels dos conjunts. Com no, també trobem mentides i informació falsa que dóna audiència i facilita el boca a boca entre els aficionats i aquells que, tot i no interessar-se per aquest esport, han d’aguantar la constant ràfega de notícies que apareix en els mitjans cada segon des de l’últim mes. Un partit més amb l’única diferència que juguen els dos millors clubs a l’actualitat, tot i que si no estiguessin en un bon moment també resultaria ser el partit del segle.

Per tant, per quin motiu és tan important aquest partit? Per què treu protagonisme a la resta de notícies que apareixen en els mitjans esportius? Doncs principalment això es produeix per l’interès dels mitjans que volen que això sigui així. Que aprofiten el partit per sortir-hi beneficiats i per acabar, com sempre, dient la seva i intentant sobreposar-la a les altres opinions, siguin raonades o no. Ben pensat és un partit bonic que té molta història darrera, amb una gran rivalitat i amb una forta emoció per part de les dues aficions. Però com ja s’ha dit és un partit de futbol, no es salvarà un país, no servirà per sortir de la crisi (el que realment li preocupa en Pep), ni ens donarà una altra recompensa que aquella interior de saber que el teu equip ha superat al màxim rival. És una lluita d’ideologies i de formes de veure el futbol, és una lluita per guanyar-se un respecte que va d’equip en equip depenen del resultat de cada temporada, una batalla en la que no té perquè haver-hi un guanyador. Però tot això forma part de les mentalitats dels aficionats arrelats a uns colors però no a la realitat en si.

Demà, al Santiago Bernabéu, saltaran onze jugadors per equip (encara que a Mou li agradaria que el Barça sortís amb 10 només) que durant 90 minuts intentaran marcar més gols que el contrari com fan cada cap de setmana. Molts d’aquest professionals senten els colors pels que juguen però altres ho veuen, només, com un partit contra el millor rival possible però res més. No hi ha dubte que els mitjans els agradaria que tot fos conflicte i que el partit acabés malament, i que els entrenadors es barallessin (sempre amb la paraula) i que hi hagués prou material per interpretar fets durant la resta de l’any. Un partit que va començar en el mateix instant en que va acabar l’últim i que durant les pròximes setmanes seguirà sent el tema principal de conversa. I per tant, quina importància te un dia entre molts, a part de ser l’excusa per omplir diaris. O ja s’ha oblidat el infern que es va viure durant aquelles “meravelloses” dues setmanes en que es van jugar 4 clàssics seguits? Ja no es recorda la constant manipulació d’informació, de declaracions i d’imatges? Això no es vol recordar perquè no interessa, perquè els que tenen el poder i la influència sobre la gent no volen perdre el negoci. Només cal esperar que sigui un partit brillant en que els dos equips realitzin el millor joc, i en el qual no passi res que serveixi d’excusa perquè els mitjans treguin les urpes i comencin a realitzar les seves macabres manipulacions. Un partit en que es decideixen tres punts, com en les jornades anteriors, tot i que és cert que són punts més valuosos tant a la classificació com en l’estat anímic pel que resta de temporada. Cal esperar tot un planeta que observi per fi un espectacle que doni exemple, guanyi qui guanyi, perquè aquest és el principal objectiu del futbol, que sense la passió dels aficionats no podria existir i que amb la “corrupció” dels mitjans sempre es troba un obstacle que l’impedeix avançar.