Les dues cares de la moneda

Aquesta primera part de la temporada ens ha donat sorpreses i decepcions, classificacions i eliminacions, però, sobretot, a dos equips que han arribat a llocs inimaginables (Osasuna i Llevant) i dos més que s’han enfonsat de forma incomprensible (Atlético i Villareal). Aquests mals resultats han provocat que dos entrenadors sòlids com Manzano i Garrido hagin de deixar el seu càrrec i donar la batuta a Simeone i Molina, respectivament. Dues formes d’acabar l’any per quatre equips que, segurament, no s’esperaven ser protagonistes per aquests motius.

El Llevant porta des del principi de temporada sorprenen a tot el futbol nacional amb victòries davant equips com el Madrid de Mourinho. Se’n va de vacances com a quart de la Lliga, és a dir, com a segon de “l’altre lliga”. Però el seu espectacle no ha acabat en aquest torneig sinó que en una remuntada inesperada davant el Deportivo de la Corunya, els homes de JM s’han classificat pels vuitents de final on s’hauran de veure les cares amb un vell conegut del Real Madrid, l’Alcorcón. Per part de l’Osasuna, la temporada no resultava tan increïble ni inesperada però amb un últim spring els pamplonesos es posicionen cinquens a la classificació (posicions europees) per sobre d’equips com Sevilla o Màlaga. A més, es classifiquen pels vuitents de Copa on s’enfrontaran al Barça. Les dues rebel·lacions del futbol espanyol s’han merescut celebrar el Nadal amb aquest nivell professional i sabent que la seva missió és una temporada més salvar-se dels descens.

A l’altre cara de la moneda, ens trobem amb dos equips que prometien molt. Un Atletico de Madrid que fitxava a un dels davanters referents a Europa, Falcao, i un creador de joc com Diego. Però les coses no han anat gens bé i els jugadors de Manzano no han rendit davant equips inferiors en qualitat i possibilitats. L’últim exemple ha estat a la Copa, en que un Albacete crescut ha eliminat als “colchoneros” i ha provocat la dimissió de l’entrenador. Un equip que sempre aposta fort a principi de temporada però que es va desinflant. Un conjunt que es troba al mig de la classificació amb uns jugadors que bé podrien portar al club a zona europea. Ben diferent és la situació del Villareal. El submarí groc ha patit la desgràcia de les lesions, que han afectat a totes les estrelles i que han obligat a que els valencians haguessin de comptar amb jugadors del filial per competir a nivell europeu. A més, el grup de la mort a la Champions va empitjorar la temporada. Però si això semblava el pitjor, el Villareal, recuperant-se de les seves ferides, va tornar a caure a la Copa davant el Mirandés, equip de Segona B que va ser capaç de marcar dos gols i no rebre cap a domicili. Atlético i Villareal han de recuperar el seu joc perquè l’afició ja no aguanta més i espera que els jugadors defensin l’orgull d’un equips que fa dos dies estaven competint per ser els millors clubs d’Europa.