Ja
no importa qui jugui a les ordres de Pep Guardiola. Ahir, els joves del filial
de l’equip blaugrana van demostrar que el tècnic de Santpedor pot comptar amb
ells per qualsevol partit. Es cert que el Bate no era un equip perillós i que
va arribar al Camp Nou a veure jugar al Barça com a simples espectadors. Però
també és cert que les promeses del futur van fer que els aficionats al futbol
quedessin bocabadats amb el moviment de la pilota, amb la facilitat de crear
espais obrint les bandes, amb la pressió defensiva dels davanters, amb la
possessió de pilota (podríem dir que el Bate la va tocar tres vegades comptades)
i amb la lluita constant d’aquells que saben que oportunitats així no es tenen
gairebé mai. I no hem d’oblidar que era un partit de competició europea en que
les coses mai són fàcils.
Guardiola
va apostar pels jugadors del segon equip i per alguns “veterans” que donessin
suport al joc, com Maxwell, Pinto o Pedro. És graciós que Pedro o Isaac Cuenca
es converteixin en líders d’un equip en competició europea, sense oblidar que
un te 25 anys i l’altre 20. I mentre els nens es divertien, les estrelles com
Alves, Xavi o Cesc s’ho passaven d’allò més bé a la tribuna de l’estadi. Amb un
Sergi Roberto que imitava les arribades de Fàbregues, amb un Fontàs que feia de
Puyol i Piqué alhora, amb un Montoya que arribava pel lateral com ho faria el
propi Alves i amb una parella de germans, Thiago i Rafinha, que meravellaven
amb la seva mobilitat de pilota i amb la facilitat per connectar, els blaugrana
van demostrar que jugui qui jugui la qualitat és extraordinària. Una vegada més
el club culé demostra els seus principis i la seva ideologia i es desmarca de
la resta d’equips. Qualsevol conjunt de primer desitjaria tenir a aquest joves
en el seu equip titular i ,afegint-hi algun jugador més veterà, podrien estar
en les primers posicions de la majoria de lligues mundials. I com no, Guardiola
va seguir amb el seu rècord de jugadors que han debutat en el primer equip des
de que ell va agafar la direcció de l’equip. Ahir l’escollit va ser un Martí
Riverola que té un pes molt important en el segon equip del Barça i que ha vist
complert el somni de qualsevol jugador de categories inferiors. Però per sobre
de tots cal destacar l’actuació d’un jove noi de Reus del qual cada cop és més
habitual parlar i que segueix meravellant amb la seva profunditat i les seves
arribades a l’àrea; Isaac Cuenca. El jove extrem ja ha demostrat la seva
qualitat jugant al costat de Messi i companyia i marcant algun gol en els pocs
partits en que ha participat. A l’enfrontament contra el Bate va demostrar que
te un esperit de lideratge i que és capaç de convertir una pilota perduda en
una ocasió de gol segura. No va marcar però va donar dues assistències de gol i
va provocar un penal en els últims minuts del matx. Un jugador ha seguir que fa
un any jugava al Sabadell i que, segurament, s’hagués posat a riure si li diuen
que en un any estaria en el considerat com el millor equip del món i compartint
joc amb el millor jugador del planeta Terra. Així és el club blaugrana, capaç
de convertir desconeguts en estrelles mundials, de fer possibles les il·lusions
de moltes persones, de fer realitat els somnis del joves que, no s’ha de
dubtar, ho donaran tot per aquest club.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada