Tornar a començar

S’acaba l’any, un 2011 que ha portat alegries i decepcions. Un any que ha tingut com a protagonista la crisi econòmica mundial que esta afectant a tot el món. Una recessió que no només afecta a la població sinó que arriba també a l’espectacle i a l’entreteniment en què es troba l’esport. Un any ple de noticies sobre equips que no podien pagar als seus jugadors i professionals que havien de jugar sense cobrar ni un euro durant mesos i mesos. És obvi que als jugadors dels equips grans no els hi afectat gaire ja que els seus clubs compten amb prous ingressos per aguantar l’escomesa. Però altres disciplines com el bàsquet o el handbol han vist afectats els seus contractes i salaris. Un dels shows més rellevants del món com és la NBA ha estat a punt de penjar el cartell de no jugar per culpa de les discussions entre jugadors i organització. Desprès d’això, qui dubta de la situació greu que estem patint?

Per sort el futbol i qualsevol dels esports que donen de menjar a molta gent han servit com a vàlvula per escapar del problemes a la feina, de les injustícies diàries i d’un món que es va podrint mica a mica. Hem pogut veure a un Barça redemptor que ha aconseguit 5 títols, a un Madrid recuperat que ha aconseguit sumar una Copa del Rei davant el màxim rival, a un Borussia Dortmund que ha donat la sorpresa a la lliga alemanya o un Lille que ho ha fet a la Ligue 1. Hem tornat a veure a Messi com el millor jugador del món acompanyat dels seus companys Xavi i Iniesta. També hem viscut una de les rivalitats que més es recordaran entre Barça i Madrid; una sèrie de 4 partits entre Lliga, final de Copa del Rei i semifinals de la Champions League. Uns enfrontaments que van arribar a crear un ambient d’hostilitat trist gràcies a l’agressivitat i el poc respecte d’alguns. L’any del dit a l’ull i del “Mou ets el puto jefe”. Moltes coses que cal oblidar i que provoquen que cada vegada que es parla d’un possible clàssic la gent es posi a tremolar. Però no només ha estat un any de rivalitat, s’ha pogut veure equips que apareixien de la part més fosca de la classificació i arribaven a places europees com el Llevant o l’Osasuna o equips que gràcies a l’aportació dels nous “reis” àrabs construïen plantilles a base de talonari com el Màlaga o el PSG francès. Un any que serà recordat per les victòries d’un i les derrotes dels altres.

I que s’espera del 2012? Primer desitjar que no s’acabi el món i desprès seguir gaudint del millor entreteniment que existeix. Però sobretot esperar que l’esportivitat i la bona fe dominin per sobre de la corrupció i agressivitat. Que la violència, d’una vegada per totes, desaparegui del camps de futbol i de la societat en general. Desitjar que un any més l’espectacle estigui dins el camp, el lloc on els somnis es fan realitat i on el món es para per observar una pilota rodar.