La trampa blanca

El Mundial de Clubs que va aconseguir el FC Barcelona ha creat un polèmica que, una vegada més, té com a protagonista a l’entrenador del Real Madrid, Jose Mourinho. El portuguès va ser preguntat en roda de premsa i va dir que felicitava al club blaugrana per la victòria però que ell considerava que la Champions era molt més important que aquests dos “partidillos” que el Barça va jugar a Japó. Òbviament, la resposta del senyor Mou no va agradar als culés que ja s’esperen qualsevol cosa d’aquest tècnic que es podria dedicar al que a ell tan li agrada, el teatre, però del bo si pot ser. Els jugadors blaugrana, en un principi, no van contestar les paraules de Mou però Alves, en una roda de premsa en que presentava una acció solidària, va explotar i no va aguantar més les provocacions del Real Madrid. El lateral brasiler va confessar que algunes persones no sabien digerir la derrota i que tenien enveja del que estava aconseguint l’equip culé. El porter del Barça, Victor Valdès, també va voler dir la seva i va acusar a aquells que no donen importància al Mundial aconseguit i el consideren de títol menor (curiós que el Real Madrid sempre consideri “menors” aquells títols que ha guanyat l’equip rival i que ell no ha pogut aconseguir). Però si la gent es pensava que aquí s’acabava tot ha aparegut Pepe, conegut entre altres nom com “El Bárbaro”, que ha respòs a les declaracions d’Alves i ha dit que enveja no en tenen ni una mica i que ell està en el millor equip del món (segons la FIFA no és així).

Però que se’n pot treure de clar de tot això? Doncs que Mourinho, una altra vegada, ha aconseguit molestar als jugadors blaugrana i a l’afició. Ha aconseguit provocar les declaracions d’Alves i de Valdès i ha centrat l’atenció de la victòria del Barça sobre la seva persona. És obvi que l’actitud de Mou no és la correcta en quan al respecte que s’ha de tenir entre clubs tants si són grans com petits, però el tècnic madridista ha tornat a parar la trampa i ha collir les presses. Un forma de veure el futbol, un forma de destruir el mèrits del rival, una forma de centrar l’atenció dels mitjans en la seva persona. No dic que els jugadors del Barça no puguin contestar a les provocacions de Mou però el que haurien d’aconseguir és que no els hi importessin de veritat, que quan les veiessin al diari o a la televisió fessin un punt i seguit i no li donessin voltes. El títol aconseguit pel Barça a Japó el converteix en el millor club del món de manera formal ja que porta molt de temps sent-ho per la majoria de l’opinió popular. Això no li pot treure ningú. M’agradaria veure quina importància li donaria Mou si el seu Madrid hi arribés, o ja s’ha oblidat del suport que li va donar a l’Inter l’any passat? O potser el que ell anomena “partidillo” es podria semblar més al que ahir va disputar al seu segon equip contra la Ponferradina? Recorda el que diu el lema de les samarretes de la Champions, Mou; RESPECT.