El dolor dels culés

El 15 de març serà una data marcada en la memòria dels culés i de tots els aficionats que aprecien els bons jugadors i els cavallers dins del camp de joc. La notícia es va conèixer a mig matí quan tots els informatius i mitjans anunciaven que Eric Abidal, jugador del FC Barcelona, hauria de passar pel quiròfan per ser trasplantat del fetge.  Un comunicat que deixava gelat a tothom i que es convertia en un crit de suport per un professional que, probablement, no torni a vestir una samarreta de futbol a nivell professional.

Tots els aficionats esperen que es recuperi aviat però una operació així resulta molt dura per qualsevol persona i la recuperació és molt lenta. Abidal, que portava dues setmanes jugant, tot i saber que l’haurien d’operar, seguirà lluitant com ja va demostrar l’any passat quan se li va detectar un tumor en aquest òrgan. El seu exemple va donar la volta el món i el miracle de tornar a jugar es va fer possible en un temps record. Ningú es podia creure que s’hagués pogut recuperar d’un tumor amb tanta rapidesa. Ara s’espera que torni a succeir un acte diví però els fets no són els mateixos i la gravetat de la seva malaltia ha augmentat, tot i que la seva vida no ha de perillar si troba donant.

I aquí sorgeix una altra polèmica ja que alguns es pregunten per quin motiu els jugador francès hauria de tenir preferències, per davant de totes aquelles persones ‘terrestres’ i no riques que han d’esperar anys, desitjant que algun dia arribi el desitjat ‘salvador’. Si les coses funcionessin bé, Abidal hauria de posar-se a la cua i rebre un donant quan li toqués i no pas gràcies a la quantitat de diners que pot donar. Però tots els que diuen això també han de ser conscients que el jugador del Barça no porta dos dies a la llista sinó que segurament hi està des de que coneix la seva malaltia i des del moment que li van anunciar que el seu tractament podria incloure en un futur proper haver de rebre un trasplantament. Només cal esperar i desitjar que tots aquells que pateixen aquests problemes aconsegueixin trobar una solució i que per molt ric que siguis la salut hauria de ser igual per a tots. Un dia trist que serà recordat per un possible adéu del jugador que va aixecar la Champions a Wembley. Un dia trist que esperem recordar d’aquí poc com el primer d’una lluita que va acabar bé i que ens va tornar a donar una exemple de la habilitat de l’ésser humà per sobreposar-se als problemes i lluitar per seguir vivint. Anims, Abi!!!