La història t’espera, Leo

La història està formada per fets de gran importància i per altres que no ho son tant però que permeten explicar perquè han anat succeint les coses. Això fa que l’ésser humà hagi inclòs en la seva forma de viure, la necessitat d’arribar a certs nivells que el permetin ser recordat per generacions posteriors. Qui coneixeria a Isaac Newton si no li hagués caigut una poma al cap i hagués formulat la Llei de la Gravetat? Qui coneixeria a Bill Gates si no hagués adquirit la empresa Microsoft i s’hagués fet multimilionari? Molts noms que han quedat per l’eternitat, no pel que van ser, sinó pel que van crear i deixar per les generacions futures.

Doncs el mateix passa en el món de futbol, on els millors jugadors són recordats per tot allò que han aconseguit i on la quantitat de victòries prima per sobre la qualitat. Això no vol dir que no siguin el millors en quan a talent, però, segurament, no serien tan recordats i admirats sense tots els títols que han aixecat. Pelé, Di Stéfano, Cruyff i Maradona van entrar a l’Olimp pel seu desequilibri i la seva superioritat en les diverses èpoques que van jugar. Pelé va obtenir 3 Mundials i Maradona un altra, peró ni Cruyff ni Di Stéfano van aixecar aquest títol. I és ara quan arriba Leo Messi picant fort a la porta d’aquest grup privilegiat i troba com a resposta que és un dels grans però que no ho serà del tot fins que no guanyi un Mundial.

Si seguim aquesta regla, professionals com Iniesta, Xavi, Villa, Ronaldo i Zidane també haurien de formar part del regne del millors, ja que en les seves carreres han aconseguit obtenir algun Mundial. I és per això que no es pot valorar la marca que deixa cada jugador, basant-se només en un títol o en un aspecte del seu joc. Messi és considerat el millor jugador del món però seria molt difícil determinar si ho és també el de la història ja que cadascun d’aquests futbolistes han jugat en èpoques molt diferents, en moments de diversa forma de veure el futbol.

No fa falta que Messi guanyi un Mundial per entrar al desitjat Olimp dels millors, només necessita seguir amb el seu ritme i anar partit a partit demostrant que es mereix aquest reconeixement. Els números ho deixen molt clar. Pelé va aconseguir marcar 760 gols en 822 partits oficials (0,92 gols per partit). Maradona en va marcar 333 en 643 partits (0,52 gols per partit). Di Stéfano en va anotar 510 en 698 partits (0,73 gols per partit) i Cruyff en va fer 400 en 711 partits (0,56 gols per partit). Veient aquestes estadístiques queda clar que els 252 gols en 385 partits de Messi són pocs (0,65 gols per partit) però també cal apreciar que mentre el jugador argentí, de només 24 anys, ha jugat 8 temporades, els membres de l’Olimp n’han disputat més de 20.

I en quan a títols passa el mateix ja que Pelé, amb 31, Maradona, amb 12, i Di Stéfano i Cruyff, amb 22, poden veure’s superats fàcilment per els 20 títols que ja col·lecciona Messi, que cal recordar que a les seves vitrines ja disposa de 3 Pilotes d’Or. És per això que la “pulga” necessita seguir a aquest nivell perquè la història recorda aquells que són capaços de fer el que no han fet els altres, perquè la història l’escriuen els guanyadors i Messi vol firmar la seva pàgina com el millor jugador que ha trepitjat un camp de futbol.