I quan es jugarà a futbol?

Mai una expulsió havia creat tants maldecaps i opinions en tan poc temps com la de Piqué en l’últim partit de Lliga. Que si ho ha fet de forma premeditada, que si l’altre l’ha amenaçat, que si els àrbitres fan el que volen,... Potser els jugadors del conjunt culé tenen raó i la ‘mà negra’ que ahir criticava Rexach és real, però el que no es pot fer és viure del passat. Sembla que els mitjans oblidin a que dediquen la seva feina. Enmig de tanta saturació d’informació, d’origen dubtós, es troba el futbol, el que realment els dóna de menjar. Cent quaranta anys des de la seva creació moderna i que en els darrers temps s’està infravalorant i apartant de la pàgines centrals de la premsa esportiva. La seva utilitat, doncs, sembla que sigui merament de context.

I és per això que no és d’estranyar que Guardiola estigués, ahir, tan molest mentre feia la roda de premsa, eina dels mitjans que en el món del futbol s’utilitza amb abús i que es fa tot i que els periodistes no tinguin preguntes a realitzar. Una vegada més, l’entrenador va haver de respondre qüestions polèmiques i gairebé no es va poder centrar en el proper rival del seu equip. I tampoc ha se semblar estrany que últimament les seves respostes siguin iròniques ja que és la seva forma de manifestar-se davant els mitjans.

Potser si es fes cas a les paraules de Busquets “nosaltres del que volem parlar és de futbol” i que anteriorment ja han pronunciat la majoria de companys de vestidor, es podria començar un canvi que la premsa esportiva necessita però que no vol. Un canvi enfocat únicament al futbol. Una metamorfosi que aconsegueix eliminar totes les polèmiques i que mostri l’esport amb els seus avantatges i inconvenients. Un somni molt difícil d’aconseguir però pel qual paga la pena seguir lluitant.